El Penyal dels Bous, encamellats sobre el massís de Morneta i Bellveure

PalmaEn aquesta ruta exploram el massís de Bellveure i Morneta, una serreta de belles i espectaculars vistes sobre el Raiguer i el vessant sud del Pla i Llevant de Mallorca, que marca la partió entre els termes municipals de Binissalem i Alaró. Una caminada neta i senzilla, sempre per bon camí i tiranys ben fresats. Un paisatge cultural per viure i sentir amb molt de seny i respecte, procurant no deixar cap empremta del nostre pas per aquestes terres. La caminada ens fa sentir la història de l’entorn, però també aquell món de llegenda, teixit durant segles de tradició popular, inspirada pels grans personatges de la nostra terra, com ‘la Pota del Rei’, allà on es creuen el camí de Can Arabí i el camí del Raiguer. L’inici de la caminada el situam a la mateixa estació de tren de Binissalem (consultau-ne els horaris a trensfm.com), al carrer de Gaspar Vallès. Cal fer esment de l’ús, cada vegada més estès, del transport públic, fonamental per a la reducció de la pressió sobre la xarxa viària i l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera.

La ruta

[00 min] Des de l’estació de Binissalem ens posam a caminar vers el camí de Can Arabí. Travessam la via per un pas a nivell amb barreres –molta precaució!– i avançam per asfalt (nord-oest) perpendiculars a la muntanya que tenim ben davant. Dividida pel coll d’en Simonet, la banda dreta del massís correspon a la serra de Morneta, amb el penyal dels Bous (403 m) com a màxima elevació; mentre que a la banda esquerra tenim la serra de Bellveure i el puig del mateix nom (394 m). Ambdós extrems són l’objectiu de la caminada.

[10 min] Arribam allà on el camí que seguim travessa el del Raiguer. Just al mig del creuer hi trobam una pedra col·locada damunt una pastera que dona nom a l’entorn: la Pota del Rei. Tot i que es tracta d’una pedra de tafona que fins fa prop de vint anys estava al cantó de l’antiga divisió del camí com a escopidor, la tradició popular li ha atorgat amb el temps un doble caràcter llegendari: per un costat, algunes persones creuen que és la potada del cavall –alt, noble i poderós– del rei En Jaume i, per l’altre, unes altres conten que es tracta de la marca deixada per la llenegada d’un dels cavalls dels tres reis de camí d’Orient a Binissalem carregats de regals. (El rei En Jaume: un heroi històric, un heroi de llegenda. Caterina Valriu i Tomàs Vibot. Olañeta Editor, 2005).

Continuam en sentit ascendent i aviat arribam a l’altura del restaurant de Can Arabí, a la dreta, i de l’entrada al predi de Bellveure, a l’esquerra [15 min]. Tot seguit, deixam a la dreta el camí d’accés a Can Pere Antoni. Nosaltres continuam tot dret fins allà on acaba l’asfalt, a l’altura de la barrera de sa Rota; aquí el camí gira a l’esquerra i esdevé un típic i tradicional camí de ferradura, encaixat entre paret seca, que ja no deixarem fins a assolir el coll d’en Simonet [35 min]. Giram a la dreta (nord-est) i enfilam la pujada al penyal dels Bous, alineats amb la partió entre els municipis de Binissalem, a la dreta, i d’Alaró, a l’esquerra. Es tracta d’un tirany ben fresat que es fa més rost a mesura que ens acostam al punt més alt de la muntanya de Morneta; no obstant això, és senzill i no presenta cap problema.

[50 min] El cim del penyal dels Bous és una esplanada molt irregular coberta de garriga, amb uns penyals a la dreta, orientats cap al sud-est, que ens brinden una bella panoràmica de bona part del Raiguer (Binissalem, Lloseta i Inca); al fons, el vessant sud del Pla i Llevant de Mallorca, amb el massís de Randa i la serra de Galdent a l’horitzó. Si ens giram cap a la nostra esquena, tenim Alaró, el castell i el puig de l’Alcadena, emmarcats per bona part dels cims més importants de la serra de Tramuntana. Iniciam el descens al coll d’en Simonet pel mateix camí de pujada. Tot i ser senzill, hi ha el risc de pegar de cul en terra; per tant, cal tenir cura en els primers trams de baixada pel fort pendent inicial i perquè el terreny és un poc llenegadís.

Una vegada en el coll [1 h 15 min], deixam a l’esquerra el camí de tornada a Binissalem i a la dreta el que ens baixaria fins a Son Llabià, dins terres alaroneres. Ara, avançam tot dret en direcció al puig de Bellveure (sud-oest). Ens acompanya una paret amitgera, a la nostra esquerra, important perquè serà la nostra guia durant tot el camí. De fet, en topar-nos de cara amb una tanca de filferro, als pocs minuts d’arrancar des del coll, ens hem de desplaçar cap a l’esquerra fins a trobar una petita encletxa per on travessar la partió entre possessions i termes municipals i entrar dins terres de Bellveure. Seny i respecte a l’entorn.

La part alta dels costers de Bellveure està molt ben cuidada i permet avançar amb comoditat, al principi per qualque tram de pista que puja des de les cases. No obstant això, es tracta d’un recorregut on abunden els trams de fort pendent i els tiranys, oberts probablement pels caçadors d’escopeta. Bellveure confronta amb les possessions de Bànyols i Son Fortesa. De fet, el punt que ens indica el cim de la muntanya [1 h 50 min] es troba dins la part alaronera; es tracta d’una mena de peanya de pedra en sec que altre temps devia sostenir alguna fita o distintiu a mode de vèrtex geodèsic.

Per descendir cap a Binissalem, primer hem de retrocedir fins al coll d’en Simonet seguint el mateix itinerari que a l’anada, i travessant la mateixa petita encletxa per on hem entrat dins la possessió de Bellveure. Retornats al coll [2 h 15 min], voltam a la dreta i començam a baixar per aquell bell i antic camí de ferradura que hem fet abans i que aviat desemboca sobre el vial asfaltat [2 h 25 min]. Passam entre Can Arabí i el portell d’accés a Bellveure, travessam el camí del Raiguer –amb ‘la Pota del Rei’ sobre el creuer– i així fins a l’estació del tren, on acaba l’itinerari [3 h 00 min].

Fita_a_Fita