Un pas més cap a l’eternitat
El seny del Barça busca defensar el 4-1 del partit d’anada per arribar a les semifinals de la Champions contra la grapa d’un Roma amb poc a perdre
Enviat Especial / A RomaCom sol passar, el Barça va trobar un embús per arribar a l’Estadi Olímpic. I això malgrat que portava escorta, però entre el trànsit (un problema endèmic a Roma) i la forta pluja que va omplir de bassals la capital italiana, l’expedició va arribar pacientment a un estadi que coneix a la perfecció. Un lent pelegrinatge al nord de Roma, més enllà dels barris populars i del Vaticà, a una zona verda on Messi va elevar-se al cel per guanyar una Champions contra el Manchester United fa uns anys. També llavors el caos a les carreteres romanes havia dificultat l’arribada d’aquell Barça de Guardiola, com si arribar a l’Olímpic fos una metàfora de tots els entrebancs que s’han de superar per alçar una Champions. A l’Olímpic de Roma sempre costa arribar-hi. A les finals de la Champions també, tot i que el el 4-1 del partit d’anada evita que els barcelonistes afrontin el partit amb nervis. Tot són bones cares i rialles, al Barça.
El Barça torna a Roma per fer bo el 4-1 de l’anada (20.45 h, TV3). Per arribar a unes semifinals on hi hauria d’haver el Madrid, el Bayern i un club anglès de primer nivell. A una competició de primer nivell en què cada pas et porta a un escenari on el camí cada cop fa més pujada. Però el resultat del partit d’anada es converteix en el principal enemic d’un equip que podria relaxar-se. Ernesto Valverde, però, va passar-se tota la roda de premsa prèvia advertint els seus jugadors. “Espero un Roma molt intens, buscant el primer gol que els enganxi a l’eliminatòria. Ells han d’arriscar. Nosaltres hem d’estar concentrats. No podem pensar que ja tenim guanyada una eliminatòria, però és cert que és un bon resultat. Però vaja, s’ha de jugar com si el resultat d’anada fos un 0-0. En el futbol sempre passen coses extraordinàries. I, per tant, no volem que passi un resultat que sigui sorprenent per culpa nostra. Tenim arguments per fer gols, però no podem sortir pensant que ells ja no tenen opcions. A l’anada ja van demostrar que tenen bons jugadors”. Des del Roma apel·laven a la fe i a l’època, com si cada aficionat romanista, que són molts, posés una espelma a cada sant, que són molts, a cada església de la seva ciutat. Que són moltes, també. “S’ha de provar, s’hi ha de creure”, deia Eusebio Di Francesco, que perd Perotti però recupera el jove turc Ünder, un dels encerts de Monchi, i un Radja Nainggolan sempre disposat a oferir resistència, ja des de la sala de premsa. “No vaig veure un Barça tan superior, a l’anada; tenim opcions”, deia desafiant l’home que intenta intimidar amb tatuatges i cara de pocs amics. De fet, el Roma no ha rebut cap gol a casa a Europa i ja ha derrotat al Chelsea per 3-0. El Barça, en canvi, ha guanyat tot just 1 dels darrers 5 partits europeus, al camp de l’Sporting de Portugal.
Però el Barça no es deixa intimidar i assumeix amb normalitat el fet de ser favorit. Si veure Messi és un fet expecional a Roma, on ha jugat poc, ser favorit és normal per a un Barça que no vol celebrar res fins que tingui la panxa plena. “No em molesta que pregunteu pel triplet”, deia Valverde. “Però jo només penso a anar superant eliminatòries”. És a dir, que ignora les preguntes i es concentra en la feina, sense fer cas dels cants de sirena que poden fer mal a qualsevol equip, per molt competitiu que sigui. El Barça ha construït una llegenda tan gran al seu voltant, que de vegades arriba a les prèvies gairebé ignorant el rival, pensant només en els seus problemes. En aquest cas, decidir si juga Sergi Roberto, que en cas de ser amonestat seria baixa a les semifinals i si pot jugar un home clau com Sergio Busquets. Sota la pluja romana, el migcampita de Badia del Vallès es va entrenar amb normalitat, malgrat les molèsties dels darrers dies.
Prudència contra la relaxació
Un entrenament sota la mirada de periodistes i uns quants curiosos, que admiraven uns jugadors que han guanyat tant que semblen figures llunyanes, com les estàtues clàssiques que envolten l’Olímpic de Roma, on els esportistes són representats com déus antics. Però qui s’allunya de qualsevol divinitat és un Ernesto Valverde amb la capacitat de semblar tranquil en escenaris on tothom està expectant, nerviós. En una roda de premsa prèvia on hauria pogut crear algun incendi parlant del triplet, del passadís del Madrid o d’altres polèmiques, no va sortir del guió. Valverde és un home amb la capacitat d’entrenar amb els mètodes més moderns però alhora ser tant prudent com els vells que no es refien de ningú. “El Roma és perillós”, deia. I potser ho deia amb raó, perquè el club de la capital sol tenir fama de ser un equip capaç de perdre les eliminatòries més sorprenents i de guanyar les que ningú creu que guanyarà. Un club d’extrems, barroc, tràgic, sense la pausa i el seny barcelonista.
Els romanistes, després de caure amb el Fiorentina a casa, viuen una setmana estranya, perquè el cap de setmana que ve afronten el derbi amb el Lazio, un club que dijous intentarà arribar a les semifinals de l’Europa League. Una setmana de passió en què el més normal és que es tanqui la seva aventura europea. La del Barça, en canvi, hauria de continuar cap a les semifinals. El Barça avança sent admirat i el torinès Francesco Calvo, responsable de màrqueting del Barça, abans del partit farà una xerrada per explicar als romans com el Barça guanya més diners que cap altre club. Tenir Messi hi ajuda, esclar.
Valverde tindrà les baixes de l’exjugador del Roma Lucas Digne, lesionat, i de Philippe Coutinho, que no pot disputar la Champions. Si no sorprèn, com sí que va fer a l’anada, hauria d’apostar per un equip amb Paulinho al mig del camp per protegir-se en aquesta zona, més prudent, tal com ha fet en gairebé tots els partits importants fora de casa. “¿I qui diu que juguem amb un 4-4-2? Bé, a vegades s’hi assembla, però la clau és tenir una idea clara del joc, més enllà del perfil individual”, deia mig rient un Marc-André Ter Stegen que va parlar a la roda de premsa prèvia.
El gol de Florenzi
Precisament a Ter Stegen li van recordar que a l’Olímpic, el 2015, va rebre un gol des del mig del camp de Florenzi. “Aquell gol va fer-me més fort, perquè es van dir moltes coses dolentes de mi, però no va modificar la meva manera de jugar”, va explicar un Ter Stegen que està vivint la seva millor temporada. L’alemany hauria de sortir a la gespa protegit per Umtiti, que va descansar contra el Leganés, i Piqué, que ja sap què és marcar a Roma perquè ho va fer amb el United. Un equip de gala per convertir un partit de Champions en un tràmit. Un pas més cap a la final, cap a l’eternitat. Cap a aquella paraula que Valverde, prudent, no pronuncia. Triplet.
