Esports 27/02/2021

El lent camí del Barça cap a la paritat

El paper de la dona en els alts estaments del club és residual, tot i l'aposta ferma per l'equip femení de futbol

4 min
Les jugadores del Barça celebrant un gol en la final de la Copa de la Reina

Fa 122 anys que es va fundar el Barça i desenes de juntes directives han ocupat la llotja del Camp Nou. Des d'aleshores hi ha hagut quaranta presidents –tots homes– que han pres les decisions per al futur del club assessorats pels seus homes de confiança. Sí, de nou, majoria aclaparadora d'homes. La zona noble de l'estadi sempre ha estat reservada a ells. Si fem un repàs per la història centenària del club, només tretze dones han aconseguit tenir un lloc a les altes esferes blaugranes, i no totes han ostentat un poder de decisió real. Malgrat que alguns candidats tinguin problemes per reconèixer les jugadores del Barça femení, la presència de les dones en el dia a dia del club ha aconseguit un espai en els temes a debatre durant aquesta campanya. L'ARA ha reunit algunes de les pioneres que han obert camí en un món clarament masculinitzat.

Tot i les barreres que s'han trobat per accedir als càrrecs, la història del Barça està marcada per dones que han volgut trencar amb l'statu quo imposat en el món de l'esport. La precursora va ser Edelmira Calvetó. Ella va esfondrar el primer gran mur al convertir-se en sòcia del Barça el 1913. En un temps en què les dones no tenien cabuda en el món de l'esport, ella va fer un pas endavant i va iniciar el viatge cap a una nova realitat. Gràcies a la seva valentia, moltes més s'hi han pogut sumar al llarg dels anys, com va fer Anna Maria Martínez Sagi. El 1931, la periodista i atleta catalana va aconseguir trencar el sostre de vidre i va ser la primera directiva de l'entitat. Després d'ella, però, no han sigut gaires les que han aconseguit seguir els seus passos.

"En la societat està instaurada la idea que el món del futbol és masculí. Hi ha gent que es pensa que les dones no en sabem, d’esport o de futbol. Què vol dir això? Trobo que és un pensament de persona de les cavernes", diu Susana Monje, vicepresidenta econòmica de la junta de Josep Maria Bartomeu fins a la seva dimissió el 2016. "La falta de dones en els llocs de responsabilitat és una evidència que patim i que, de fet, amb el moviment del Me Too i la reivindicació feminista es presenta com la gran revolució del segle XXI. Ens està servint per adonar-nos que la situació no pot continuar així. És una qüestió de les institucions, de la cultura, de les normes que ens imposem i de fer una aposta valenta en aquesta lluita", afirma Maria Teixidor, directiva també de la junta de Bartomeu.

Si la presència de la dona en els òrgans de decisió ha sigut fins ara residual, la paritat és directament una quimera. "El club hi està molt lluny. Hi ha molts òrgans que prenen decisions en els quals hi hauria d'haver dones. A la junta, el percentatge està entre el 5% i el 10%. I fins i tot diria que a vegades la seva presència, en alguns comitès, és inexistent", explica Noelia Romero, que va ser compliance officer (o responsable d'observança) del Barça en l'última junta directiva.

Una dona presidenta?

Amb ser-hi, però, no n'hi ha prou. Que les dones estiguin assegudes a la taula és un gran pas –veient d'on venim–, però és necessari que es valori la seva veu. Magda Oranich, directiva l'any 2009 a la junta de Joan Laporta, veu ara amb perspectiva com ha evolucionat la condició de les dones al club: "És un món masculí, per no dir masclista, que encara no s’ha obert del tot. Les dones estan allà burxant i demanant pas. Estic segura que a la junta d’un gran club com el Barça arribarà un moment que hi haurà tants homes com dones".

El Barça Femení celebra la Copa de la Reina

Les dones consultades asseguren que, un cop al càrrec, cal aprendre a exercir el poder en un entorn tan singular. "Cal conèixer els límits i les resistències i trobar les vies per superar aquests obstacles. És una tasca de convèncer i batre els prejudicis", afegeix Teixidor, que va ser clau en l'aposta recent del club pel futbol femení. Amb el suport explícit del llavors president Bartomeu i el seu vicepresident Jordi Mestre, l'ara exdirectiva va promoure la professionalització de l'equip fins al punt que les jugadores van ser finalistes de la Champions disputada el 2019. "La professionalització del futbol femení ha demostrat que, si dediquem recursos a les dones, no hi ha límit", afegeix.

Ja se sap que el pròxim mandat no tindrà una dona al capdavant, però les fonts consultades anhelen aquesta opció en un futur pròxim. "Es donen totes les condicions perquè una dona pugui ser candidata a la presidència del Barça. Els estatuts del club són perfectes en aquest sentit. No hi ha cap limitació, no s’ha de lluitar per canviar cap llei. És un clar exemple que el que hi ha és una barrera psicològica", argumenta l'exdirectiva Monje. Tot i que la reglamentació del club no hi posi cap pega, aquí també entra en joc la idiosincràsia del soci. "Requereix molta dosi de coratge presentar-se, sobretot perquè el col·lectiu social del Barça és singular. Parlem del Barça com si pogués votar tothom i no és veritat. Són 150.000 socis que formen un ecosistema peculiar, d'edat elevada i potser més conservador del que podem imaginar-nos", diu Teixidor. En l'últim cens actualitzat del Barça consten 37.488 sòcies, que representen el 26,7% de la massa social. A les butlletes que podran triar els socis diumenge vinent hi haurà 46 noms: només vuit són de dona.

stats