Naila Jornet

BarcelonaSer la germana de Kilian Jornet deu tenir avantatges: compartir de primera mà les gestes inimaginables d’un superhome travessant muntanyes que porta el cos al límit. I deu tenir inconvenients: des del punt de vista personal, resta la intimitat de què disposaries sense dur el cognom d’un competidor extraordinari. Ho sap ben bé Naila Jornet -dos anys més petita que el Kilian-, fisioterapeuta i membre de l’equip espanyol de competicions d’esquí de muntanya.

A la família Jornet, l’esquí i les curses de muntanya han sigut a l’ordre del dia des que la Naila i el Kilian eren petits. El seu pare, Eduard Jornet, és guia de muntanya i guarda del refugi de Cap de Rec, a la Cerdanya, i la seva mare, Núria Burgada, és professora d’esports de muntanya: aquest ha sigut l’entorn adequat per desenvolupar les seves capacitats.

Fa dos mesos, en un reportatge del diari El País, es podia comprovar com l’àlbum familiar era ple d’estampes sobre la pedra i la neu. “La nostra infància era passar el dia fora, al bosc i a les pistes”, recordava a l’article la Naila. I el Kilian -afegia-“era una bèstia, tot el dia corrent: fèiem cabanyes als arbres, corríem descalços per la neu, ens banyàvem al riu a l’hivern”.

La Naila va comprovar com la capacitat de superar-se de Kilian Jornet era tan immensa com la seva polivalència. Corredor de muntanya, esquiador de muntanya, alpinista, esquiador extrem... Ella, si hagués de triar una disciplina, es quedaria amb l’esquí. El seu germà amb 20 anys va batre el rècord de la cursa de muntanya més prestigiosa del món, la Ultra-Trail du Mont-Blanc. Els seus més de 400 campionats, copes, rècords, descensos extrems, escalades i curses guanyades s’han ratificat amb un bon nombre de premis i reconeixements, entre els quals destaquen la Medalla de Plata de la Reial Orde del Mèrit Esportiu.

El palmarès de la Naila no arriba al nivell del seu germà, tot i que compta amb alguns títols importants com el de campiona d’Espanya en categoria espoir el 2011 i 2012 o un quart lloc al Campionat d’Espanya absolut del 2010, entre d’altres. Ella sempre ha confessat que el seu lloc preferit per entrenar-se a l’estiu, per córrer, és la zona de Colomina, a la Vall Fosca. A l’hivern, qualsevol lloc que tingui neu. La zona de Vallter i la Cerdanya són les que té més controlades.

Aquest 2017, el seu germà Kilian ha pujat en una setmana dues vegades a l’Everest sense oxigen artificial, la primera amb un temps de 26 hores i la segona, tot just amb 17, un rècord estratosfèric. L’escalada de l’Everest és el punt culminant d’un projecte personal que va començar fa cinc anys, Summits of My Life (els cims de la meva vida). El repte consistia a pujar i baixar en el mínim temps possible les muntanyes més importants. Fa uns dies va acabar la cursa Hardrock amb una espatlla dislocada.

Kilian Jornet creu que sempre hi ha un nou cim per pujar i la diferència entre escalar-lo o no -com ell mateix va dir en una entrevista en aquest diari-és que al final et fan una entrevista. O un article parlant de la trajectòria professional de la teva germana petita, la Naila, que s’ha tret l’etiqueta de ser reconeguda com la germana del Kilian.