PRIMERA DIVISIÓ

Míchel Sánchez: la història d'un amor a primera vista

El madrileny ha sigut clau en l’estil i la gestió d'una plantilla de Primera

3 min
Míchel Sánchez celebrant l'ascens del Girona

GIRONACom comencen les veritables històries d'amor? A primera vista? Es cuinen a foc lent? No hi ha una ciència exacta, perquè totes les maneres són vàlides mentre l'amor sigui sincer. En el que coincideixen és en la intensitat i la passió dels implicats, que viuen moments màgics en què el món s'atura i tot sembla ideal. La relació entre el Girona i Míchel és de les primeres: el seu va ser un enamorament sobtat. Una connexió que els ha dut a Primera onze mesos després de l'idi·li. "Girona m'enamora, a mi em té el cor robat", deia el madrileny en un atac de sinceritat durant la rua que va tenyir la ciutat de blanc-i-vermell.

La gràcia, però, és que sigui correspost. Afortunadament, el que Míchel sent pel Girona el Girona ho sent per Míchel. "En ell hem trobat una persona que feia anys que buscàvem i que és complicat de trobar. Des del principi vam tenir clar que era l'home", confessava Pere Guardiola, accionista del club, en una entrevista a RAC1. Míchel demostra ser especial, amb gust pel bon futbol i una habilitat diferencial per gestionar els caràcters que hi ha dins d'un vestidor. L'ascens amb el club gironí és el setè de la seva trajectòria: en va aconseguir quatre com a jugador amb el Rayo i fins fa una setmana en tenia dos com a entrenador, amb el mateix equip madrileny i l'Osca. Per alguna cosa serà.

Encara no ha eliminat del tot el seu cervell de futbolista, aquell que el va convertir en un emblema a Vallecas, on la seva mare li va inculcar per activa i per passiva que si algun dia marxava de casa havia de ser ell qui fes l'esforç d'adaptar-se al lloc on anava i no esperar que passés el contrari. D'aquí que en el seu dia a dia predomini el català com si fos una cosa habitual per algú que no és nascut a Catalunya. I a Montilivi, en cada partit, la graderia l'hi agraeix cantant-li "Míchel català". És fantàstic.

Tocs d'atenció a la plantilla

Però tornem al futbol, que ens desviem. Amant d'un estil combinatiu en què la pilota sigui protagonista, el seu ha sigut un Girona camaleònic de fases, sistemes i dibuixos alternatius en què majoritàriament l'equip s'ho ha passat bé jugant. "Va haver-hi un parell de mesos que ho fèiem de puta mare. No hi havia cap rival a la categoria que fes un joc millor que el nostre", admetia Samu Saiz, un dels exemples de com fa servir Míchel la mà esquerra amb els conflictes del dia a dia. Perquè el cas de Samu, que va desaparèixer de la titularitat després d'un incident en un canvi però que va actuar amb plenes garanties en la final quan se'l necessitava –van acabar fent-se un petó–, no és l'únic.

Míchel ha donat tocs d'atenció a la majoria de futbolistes, deixant a la banqueta en moments puntuals el porter Juan Carlos, Arnau, Pol Lozano, Aleix Garcia o el mateix Cristhian Stuani. I, lluny que això es convertís en un incendi, ha servit perquè aquests jugadors no se sentissin titulars i haguessin de guanyar-se novament el lloc donant el millor d'ells mateixos, cosa que ha fet augmentar la competència interna. I qui hi ha guanyat ha sigut el Girona. També ha sabut estudiar el creixement dels joves, als quals no ha donat oportunitats perquè no tenia més remei sinó perquè hi creia. L'ascens també s'ha aconseguit per aquests detalls. "No estic les 24 hores al vestidor, però em fixo en els àpats i en els viatges, qui està envoltat i qui va a la seva. I ho detecto, perquè em correspon saber-ho. Això és informació, i vull saber com respiren, si passa res, si tot va bé", deia a l'ARA un entrenador que s'ha passat l'any fent malabars per veure's amb la família, perquè va venir sol.

El paper de la intel·ligència artificial

"A la jornada 12 estàvem en descens, eh", va recordar Míchel als micròfons de Movistar des de la gespa de l'Heliodoro, a Tenerife. El Girona ha hagut de suar aquest èxit, ja que a principis de campionat ningú no entenia per què les coses no sortien. Aquests dies, Ferran Soriano, CEO del City Football Group, ha revelat un secret: "Vam fer una anàlisi tècnica molt detallada. Teníem dues dificultats, el Girona i l'equip de Nova York. Fem anàlisis utilitzant les dades, amb intel·ligència artificial. A vegades juguem un partit un milió de cops. I en el cas del Girona, va ser contundent: «No toqueu res perquè anirà bé». I ha anat bé".

Renovat fins al 2024, ara té la missió d'estabilitzar l'entitat a la màxima categoria. "I cap a Europa", deia a la celebració. "Bé, és Stuani qui m'ha dit que es pot fer", aclaria, entre rialles. El que va de debò és que fa una setmana que la ciutat i el club viuen en un núvol.

stats