Medvédev, l'heroi rus de la Davis que volia ser Cristiano Ronaldo
Rússia s'imposa a Croàcia en la final de la mà del número 2, que viu una relació tibant amb el públic madrileny
MadridDaniïl Medvédev no entén per què el públic no l'anima. A diferència del futbol, en què la graderia té pràcticament barra lliure per cridar, aplaudir o xiular a qui li plagui, el tenis té els seus codis i no sempre casa allò que expressa el públic amb el que esperaria el jugador. El número dos del rànquing ATP volia ser Cristiano Ronaldo a Madrid, però s'ha hagut de conformar amb la faceta guanyadora. Dissabte va abandonar la pista entre xiulets i aquest diumenge, això sí, s'ha intentat la reconciliació. El tenista de 25 anys ha donat el punt definitiu a Rússia contra una meritòria Croàcia (7-6 (7) 6-2 davant Marin Cilic) i suma la Copa Davis a una temporada brillant. És la tercera per al palmarès rus.
"La gent no sap com fer-me perdre i el que hauria de fer és animar-me", es lamentava dissabte. El públic es va molestar perquè Medvédev va demanar calma, emulant el gest que feia el futbolista portuguès quan marcava un gol amb la samarreta blanca, en una mena de resposta al suport unànime que la graderia dedicava al seu oponent, l'alemany Jan-Lennard Struff. Com és lògic, la gent volia que el partit s'allargués i, si fos possible, que l'eliminatòria s'hagués de decidir als dobles. Aquest diumenge podia haver saltat l'espurna quan, amb bola de set, ha comès una doble falta i el públic ho ha celebrat amb entusiasme. Majoritàriament, els assistents al Madrid Arena volien que Cilic, que ha mostrat una gran versió durant el primer parcial, posés contra les cordes el rus i portés la final als dobles. Aliè a la graderia, Medvédev s'ha acabat sobreposant i ha rebut l'aplaudiment com a recompensa.
Medvédev va esclatar el 2019 amb dos títols de Masters 1000 (Xangai i Cincinnati), i va arribar a la final del US Open i va entrar al top ten de l'ATP. Aquest 2021 se'l situava com un dels principals candidats a guanyar els principals tornejos del circuit: va ser finalista a Austràlia i va vèncer Novak Djokovic a Nova York. Fa dues setmanes va perdre la final de l'últim torneig de l'any, el que reuneix els vuit millors tenistes del rànquing, i no va poder revalidar la victòria que havia aconseguit el 2020. A la segona edició de la Davis organitzada per Gerard Piqué arribava com a líder de la selecció favorita, amb el permís de la Sèrbia de Djokovic, que va caure per sorpresa a les semifinals contra Croàcia. Així, en qüestió de tres anys, Medvédev ha passat de ser un desconegut a número dos mundial. Des del 2005, aquesta posició només l'havia ostentat Federer, Nadal, Djokovic i Andy Murray.
El rus no comprèn per què Roger Federer i Rafael Nadal, que han estat més d'una dècada guanyant-ho tot, sempre reben el caliu del públic allà on van. Especialment, tenint en compte que l'aficionat agraeix que els joves es facin lloc. Però no tot és guanyar: l'estil del suís és tan irrepetible com l'èpica del balear. En canvi, Medvédev és un noi fred que es mou per la pista i colpeja la bola de manera heterodoxa. Darrerament, s'ha deixat anar emocionalment i ha viscut diversos episodis en què la seva actitud amb el públic s'ha pogut interpretar com a provocativa. "Si provoco no és per anar a la contra. És un joc. Hi ha molta adrenalina i poc temps per pensar a la pista. El que faig és el que sento i és real", deia dissabte. Ell mateix va admetre que volia imitar el futbolista portuguès per bromejar amb la graderia, però li va sortir al revés.
Un mur infranquejable
El personatge és tan indesxifrable com el seu joc. Amb els seus gairebé dos metres d'alçada, sempre torna una pilota i una altra fins que el seu adversari erra. I ajudat pel seu servei, en pista ràpida és un rival molt difícil de batre. Aquest diumenge l'experimentat Cilic, número 34 del rànquing, ha tingut a tocar portar el partit a la segona mànega. S'ha mostrat solvent amb el seu servei prenent la iniciativa des del fons de la pista, variant altures i velocitats en els seus cops, però el tie-break s'ha acabat definint per detalls. Un parell d'errors no forçats han decantat la balança a favor del rus. La inspiració del croat ha arribat al seu límit i en el segon set no ha pogut oferir resistència.
Medvédev ha sumat el segon punt de la sèrie després que Andrey Rublev, número cinc de l'ATP, hagués complert el seu paper contra Borna Gojo (6-4 7-6). El tenista revelació d'aquesta Davis amb la seva victòria contra el serbi Dejan Lajovic en semifinals ha intentat la proesa i ha arribat a desesperar el seu contrincant a les acaballes del segon set. I si Medvédev ha tingut el diferencial necessari contra Cilic per imposar-se, Rublev també s'ha endut el tie-break amb què ha donat el primer punt de la final a la Federació Russa de Tenis (RTF amb les seves sigles en anglès). L'encobriment de casos de dopatge va suposar una sanció a l'esport rus que ha fet que la seva selecció no hagi pogut lluir ni el nom ni la bandera oficials.
La parella croata de dobles, la millor del món formada per Nikola Mektic i Mate Pavic, va donar divendres el passi a Croàcia a la final, però aquest diumenge s'ha quedat sense sortir a la pista. Malgrat la derrota, el conjunt capitanejat per Vedran Martic ha assolit una segona posició que ni el mateix equip s'esperava. Divendres es va plantar a la final derrotant Sèrbia i, conscient que sobre el paper els russos eren superiors, va apostar pel factor públic. La selecció croata tenia passis de sobres i va demanar a l'organització que els bescanviés per invitacions a aficionats, que aquest diumenge s'han fet sentir amb càntics i crits d'ànim per als seus jugadors. El fervor del sector croat ha contagiat el públic madrileny, rendit finalment a Medvédev, que en la final ja no ha volgut ser Cristiano Ronaldo. "Tothom semblava content de veure'ns guanyar. Ha sigut un bon final per a la història", ha confessat.
