Maria Planas, la pionera del bàsquet que mai va tenir successora

BarcelonaMaria Planas, la gran pionera del bàsquet català, entrarà al Hall of Fame de la Federació Internacional (FIBA) el pròxim 30 de novembre. L'acte, que servirà per posar en valor la feina de personatges mítics, se celebrarà a la Casa del Bàsquet Patrick Baumann de Mies (Suïssa). L'entrenadora compartirà protagonisme amb Geno Auriemma (els Estats Units), Antonio Barbosa (el Brasil) i Milan Ciga Vasojevic (Sèrbia), que rebrà una distinció pòstuma.

“Els meus inicis no van ser fàcils perquè jo vaig començar a jugar a bàsquet als anys 50, quan el hàndicap de les famílies era molt important. A casa érem cinc noies, però l’única que practicava algun esport era jo, la boja de casa. M’agradava el bàsquet amb passió. La meva mare era antiga i conservadora i em va començar a posar impediments. Havia d’amagar la bossa amb l'equipació fora de casa per poder anar a entrenar-me sense que em renyessin. Un dia vaig tenir la mala sort de fer-me mal al genoll i la ferida se’m va infectar. Quan vaig arribar a casa una germana em va ajudar a curar-la, però quan em va posar aigua calenta el crit que vaig fer va ser tan fort que la meva mare em va sentir i em va descobrir”, recorda Planas.

Quan tenia catorze anys, Planas es va apuntar a jugar a bàsquet al PEM, un club del Guinardó de Barcelona. L'entitat estava molt implicada socialment al barri, on moltes noies no tenien mitjans per practicar esport. “Vaig triar el bàsquet perquè era una de les activitats que oferia la parròquia del barri, on solíem anar amb el grup d’amics, i de seguida em va entusiasmar. Anys després encara em donen les gràcies”, recorda.

“A mi em va intentar fitxar el Picadero, però a casa no m’hi van deixar anar. No tinc rancúnia. El primer que em ve al cap quan faig balanç són les amistats que vaig fer durant aquella època. De tant en tant encara ens reunim per rememorar les nostres vivències. Les jugadores de la nostra època s’hi esforçaven molt i valoraven cada entrenament per millorar", diu. En aquell club de barri Planas va conèixer Eduard Portela, expresident de l’ACB, que va acabar convertint-se en el seu marit. “Aleshores les dones, un cop casades, ens retiràvem de tot. Però a mi la casa em queia a sobre. Em van recomanar que tornés al bàsquet per distreure’m. El meu marit em va proposar d’entrenar l’equip de noies en el qual jo havia jugat, i vaig acceptar el repte. M’ho vaig poder permetre, en part, pel fet de no ser mare”, diu l'exentrenadora, que va néixer cinc dies abans que esclatés la Guerra Civil Espanyola.

Mètodes avançats a l'època

Els mètodes de Planas van ser revolucionaris. "A mi m’agradava potenciar que prenguessin les seves decisions sobre la pista, i això les obligava a pensar constantment, a entendre el que estava passant i a no repetir sempre el mateix. Les situacions no eren tancades”, explica la catalana, a qui el món del bàsquet va canviar la visió que tenia de la vida. “Ara detecto ràpidament quan una persona ha fet esport o no, perquè té una manera de fer més noble. L’esport t’ensenya a guanyar i a perdre”, diu.

Planas va acabar sent l’entrenadora més exitosa del bàsquet estatal. Del 1978 al 1985 va ser la seleccionadora espanyola. Molts anys després, encara és l’única dona que ha ocupat aquest càrrec. “Estic contenta, però m’hauria agradat molt tenir una successora. Vaig haver de vèncer moltes inseguretats. Els que volien ocupar el meu càrrec no van dubtar en posar-me entrebancs i van arribar a demanar que se’m fes fora. Amb menyspreu, em deien: «Si tu has aconseguit ser entrenadora, jo també ho puc aconseguir». Vaig haver de tenir molta psicologia com a entrenadora; quan hi havia tensions a l’equip, organitzava sopars a casa meva i les convidava a totes per destensar l’ambient”, va recordar en una entrevista a Estel Solé per a l'ARA.

Planas ha col·laborat activament els últims anys amb el Grup de Debat, una iniciativa impulsada per la Federació Catalana de Bàsquet que reuneix periòdicament experts del món de la cistella per debatre sobre diferents temes metodològics. El seu missatge per a les generacions de jugadores joves és clar: “No us rendiu mai per aconseguir els vostres somnis”.