LA PISSARRA DEL MUNDIAL

La línia vermella dels 30 anys o la mitjana de la FIFA

L’Itàlia-Brasil reivindica el paper de les veteranes per competir bé

Al món del futbol sempre s’ha sentit a dir que els jugadors veterans són més complicats de gestionar que els joves. Que és més difícil de portar un ego ja fet, potser viciat, que un que té gana per triomfar i encara es pot modelar. Pot ser, no dic que no, tot i que la maduresa sembla més amable de gestionar durant un mes i mig que el tot o res de qui acaba de superar l’adolescència. On es posa el tall del que és veterà o no ens obriria un altre tema, però si considerem que els 30 anys són la línia vermella, es pot fer l’exercici de veure com confecciona cada selecció la seva llista de convocades. La jornada d’ahir era interessant. D’una banda teníem l’Itàlia-Brasil, una mena de crida als galons guanyats a còpia de temporades en actiu; de l’altra, un Austràlia-Jamaica que exemplificava com pugen les noves generacions.

Aturem-nos abans en un informe de la FIFA. Sempre he tingut curiositat per saber si es pot dibuixar un retrat robot de com és la jugadora que arriba a l’elit i que competeix al màxim nivell internacional. Quina edat té, quant mesura. I sí, es pot. La mitjana d’edat, alçada i pes de la mostra de jugadores que van tenir minuts al Mundial del Canadà 2015 va ser de 25,9±4 anys (el mínim van ser 16,6 anys, i el màxim, 40), 167±6,7 cm (140-187 cm) i 60,3±6,3 kg (45-82 kg). Si es posa la lupa en l’evolució des del Mundial d’Alemanya 2011, s’aprecien modificacions. En l’última edició, les seleccionades, de mitjana, eren un any més grans que el 2011 (de 24,9 a 25,9 anys) i pesaven alguns grams menys (es va passar de pesar 61,8kg a 60,3kg). La portera era clarament la més veterana (28,9 anys) i la més alta (173,8 cm), mentre que les migcampistes, les laterals i les davanteres eren les més petites (al voltant dels 165 cm) i les més joves (25,3 anys).

Evidentment, darrere d’aquests números s’amaguen casos particulars, i aquí anem a la jornada d’ahir al Grup C. No és el mateix Formiga (41 anys) que Andressinha (24), que és qui la va suplir ahir a Valenciennes. A la canarinha hi conviuen veteranes i joves. Però les més expertes es mantenen com a esquelet principal de l’equip, amb Cristiane i Marta com a principals responsables del gol, més Hickmann, Tamires i Bárbara com a peces importants a la defensa i la porteria. Totes superen els 30 anys. Les complementen jugadores que estan a tocar del llindar de 25-26 anys que marca la FIFA com a edat mitjana de la jugadora mundialista, com Kathellen (23), Beatriz (25) i Andressa Alves (26). Per cert, la blaugrana es va lesionar i no jugarà més en aquest Mundial.

L’exemple d’Itàlia també és curiós. Transmet un punt de lleugeresa i frescor que no saps si té a veure amb el fet que feia 20 anys que no vivia un Mundial o amb el carnet d’identitat de la plantilla. L’ azzurre té grapa i la té des de la veterania. Bonansea (28), Sabatini (33), Guagni (32), Gama (30) i Girelli (29) han jugat de tot al seu país, i freguen o creuen la línia vermella. La seleccionadora Bertolini, però, ho compensa bé amb l’energia d’altres joves, com Galli (23) i Giacinti (25). El mix ha aportat molta competitivitat a la selecció italiana.

A l’altre partit, l’alineació rebaixava molt les edats. La gran protagonista va ser la davantera Sam Kerr, que als seus 25 anys ja porta el braçalet d’Austràlia i que ahir va fer els quatre gols que van donar la victòria a l’equip d’Oceania. Van servir, a més, perquè la seva selecció superés per gols el Brasil i passi com a segona. Jamaica va tenir el seu moment de glòria a través d’Havana Solaun, ideal per al retrat robot de la FIFA. L’assistència va ser d’una Khadija Shaw que, amb 22 anys, ja sap que farà el salt al futbol europeu.

Edat, egos, experiència. L’equació no és senzilla, però cada país ha triat el seu camí i ha fet equilibris per trobar la dosi justa de veteranes i joves. En els pròxims dies veurem si el Mundial és més de les de la línia vermella o de les de la línia FIFA.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF