L’Esquena de l’Ermita, l’empremta inesborrable de la història

PalmaEl topònim de l’Esquena de l’Ermita fa referència a l’accident geogràfic on sembla que hi va haver un antic edifici religiós en el segle XIII i que trobam documentat el 1848. La carena del que avui coneixem com el puig de la Creu (602 m) és un espai natural de la Comuna de Caimari on la toponímia conserva l’empremta inesborrable de la història, fins i tot quan cau la memòria col·lectiva. Segons sembla, el nom del puig –originàriament conegut com l’Aladernar– derivaria de l’homenatge del poble a la presència d’ermitans en aquella muntanya.

Fins a la meitat del segle XX, la comuna de Caimari es trobava ocupada per carboners i colles d’homes que feien metro (mesura de 2,10 m emprada per tallar els pins que s’ajustava a la llargària dels carros). Però la producció forestal al bosc i a la muntanya no només es limitava a la llenya i el carbó, també es recollia reïna, murta, aglans, càrritx i escorxa.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de la mateixa parada del bus TIB (L-312), a l’entrada de Caimari, on conflueixen els camins provinents de Selva, Mancor de la Vall i el pont d’en Blai, just a l’inici del carrer de Nostra Senyora de Lluc, via principal que travessa el poble. Des d’aquí ens dirigim cap a Son Maga d’en Marquès pel camí de Mancor.

Abans de posar-nos a caminar, aturem-nos un moment davant la Creu, ubicada sobre aquest encreuament de camins. El monument, d’estil neogòtic, és obra de l’escultor Llorenç Ferrer; va ser construït amb pedra calcària i de marès i fou instal·lat en aquest lloc el 1888 per iniciativa del prevere caimarienc Pau Morro. Just al costat, hi trobam també el monument que el poble de Caimari dedicà a la Germandat de Donants de Sang el 1997.

De camí cap a Son Maga –precaució, perquè en aquest primer tram recorrem una via per on hi passen vehicles–, ens topam amb un altre punt d’interès. [10 min] A l’esquerra, ran de la carretera tenim el pou Major, que ja apareix documentat en el segle XV. En el segle XIX va ser engrandit perquè la seva aigua ja resultava insuficient pel poble, a més s’hi instal·laren unes piques per rentar roba i abeurar els animals i s’hi construí una porxada. El 1998, tot el conjunt va ser restaurat i la porxada reconstruïda.

[20 min] Trobam una desviació a la dreta amb un indicador que fusta que ens assenyala la direcció a seguir: “Sa Placeta i Àrea recreativa es Fornassos”. Abandonam el camí de Mancor de la Vall i continuam la caminada per aquest que ens durà cap a l’interior de la Comuna de Caimari per la coma d’en Mairata, dita també comellar de l’Ermita. Així seguirem fins a la següent bifurcació [30 min], en què abandonarem l’asfalt per un camí de terra que trobam a l’esquerra i que solca el centre del comellar. Un poc més endavant [35 min], tombam a la dreta per una pista forestal que ens durà al coll Matar, conegut també com la Placeta. Abans d’iniciar l’ascens per un coster ben rost, podem fer una incursió pel bocí de camí que tenim just davant on es localitzen dues olles de forn de calç i la pedrera d’en Roig.

Aviat assolim el coll Matar [45 min]. Potser que el topònim de la Placeta li vingui de ser un encreuament important de camins en aquest sector de la Comuna de Caimari. Cap al nord-est tenim el comellar dels Fornassos per on baixa un sender fins a l’àrea recreativa del mateix nom. Aquest serà el nostre camí de tornada al poble. De moment, giram a l’esquerra en direcció al mirador de l’Esquena de l’Ermita (nord-oest). Tal com expliquen Antoni Ordinas Garau, Gabriel Ordinas Marcé i Antoni Reynés Trias en el seu llibre Sa Comuna de Caimari: l’home i el bosc, editat per l’Ajuntament de Selva el 2006, es tracta d’un curiós topònim que ens remet tant a l’existència d’un edifici religiós el segle XIV, habitat el 1395 per l’ermità Pere Aguiló, del qual documents del segle XIX assenyalaven que aleshores ja només en quedaven vestigis, com a l’indret orogràfic (carena o línia superior del perfil d’una muntanya) on s’ubicava. L’ermita es trobava situada al mateix coll Matar, paratge de la Comuna –antigament anomenada la muntanya dels Martorells– que altre temps es coneixia per l’Esquena de l’Ermita.

Des de la Placeta (coll Matar) iniciam la pujada al puig de la Creu o de l’Aladernar (602 m) per un camí recuperat fa uns set anys per l’Ajuntament de Selva. A partir d’aquí, les panoràmiques comencen a ser espectaculars, tant cap a la part de Caimari, a la dreta, com a la de Mancor de la Vall, a l’esquerra. [1 h 05 min] Arribam a l’indret conegut com la Bassa, on trobam un clot natural condicionat en el passat per recollir l’aigua d’escorrentia, probablement pel consum humà. Tot indica que el dipòsit devia estar cobert del tot i amb una escala d’accés picada a la roca.

Mirador de l’Esquena de l’Ermita

Acabam de pujar pel camí fins al mirador de l’Esquena de l’Ermita [1 h 20 min], un replà des del qual s’obté una visió global de l’itinerari seguit fins aquí, a més d’una àmplia visió de bona part de la comarca del Raiguer, seguida de les del Pla i Llevant. Des de la mateixa esplanada, en direcció oest/nord-oest, neix un senderó clar i ben fitat que ens menarà fins al cim per un terreny rocallós i costerut, vestit de pins, molts dels quals caiguts per mor d’algunes fortes ventades. [1 h 35 min] Som als peus del punt més alt de la muntanya, per accedir-hi tot just hem de fer una grimpada fàcil per assolir el tram final de la carena fins al capdamunt del puig de l’Aladernar o de la Creu [1 h 40 min], “ben probablement anomenat així després d’haver-s’hi construït un gran basament de pedres de forma troncocònica rematat per una creu de fusta que hi fou col·locada l’any 1956 –i que pocs anys després ja havia desaparegut–, qui sap si per rememorar la presència de l’ermita a les proximitats” (Sa Comuna de Caimari: l’home i el bosc, 2006). Aquesta espectacular fita marca la partió entre les possessions de Son Maga, ses Rotes, els Horts i la mateixa Comuna de Caimari.

La tornada a Caimari la farem pel mateix camí de pujada fins al coll Matar [2 h 15 min], on girarem a l’esquerra en direcció a l’àrea recreativa dels Fornassos. Moment per gaudir d’una àmplia mostra botànica, present per tota la ruta, comporta per murteres, garrovers, ullastres, mates, estepes i pins. D’aquí, just ens quedarà un petit tram urbà fins a la parada de l’autobús, a la sortida del poble, vora la Creu [2 h 45 min].

@Fita_a_Fita