De l'escàndol del Bernabéu al del Villamarín: els apunts en calent del Betis-Barça

BarcelonaVictòria del Barça al camp del Betis després d'una de les actuacions més convincents de la temporada. Així de ras i curt. A continuació, uns apunts en calent.

Per punts, com ens agrada. És veritat que el triomf va necessitar un puntet d'èpica perquè Isco, que està gaudint d'una segona joventut, va trobar petroli en dues accions aïllades. Però el més normal és que els de Xavi haguessin celebrat els tres punts sense sobresalts. Van dominar la situació des que una oportunitat de Luiz Henrique als primers compassos els va deixondir. Van instal·lar-se a camp contrari, van sortir de la pressió amb tremenda facilitat. Pedri va ser el metrònom que feia setmanes que es trobava a faltar i els rivals només van poder fer pupa en comptades emboscades a l'espai. Malacostumats als combats abocats a decidir-se per KO, els culers per fi van celebrar una victòria per punts, treballada des del joc i la paciència. Si el Barça manté aquesta versió, hi haurà bones notícies abans de l'estiu. Segur.

João Félix o Ferran Torres. Si ja fa setmanes que tenim clar què és el que prefereix Xavi, el partit al Benito Villamarín va confirmar l'aposta. L'atacant valencià té menys qualitat amb la bola als peus que el portuguès, però molta més implicació defensiva, una lectura dels espais més acurada i un esperit oportunista molt més afinat. El primer valor permet, per exemple, una millor versió de Balde; el segon ofereix sucoses línies de passada, i el tercer va aparèixer en tres dels quatre gols anotats pel Barça contra el Betis. Però ja se sap: João Félix és reactiu i sol brillar quan alguna situació el pica. Recordin, si no, la seva venjança contra Simeone. A Sevilla, tres quarts del mateix. Va veure com l'entrenador triava abans Vitor Roque i Fermín per revolucionar el partit i pam: dues curses i una definició de crac per decidir-lo.

Dos adolescents. Félix va entrar a la gespa en el lloc de Cubarsí, titular a l'eix per l'allau de baixes. Farà 17 anys aquest dilluns podent explicar que ha debutat a Primera Divisió en un estadi dels difícils i contra un rival que aspira a anar a Europa. Unes rampes li van impedir acabar el partit, però ningú li retraurà una mala preparació física, perquè la seva actuació va ser excel·lent. Amb la possessió a favor, va arriscar en la passada més que Araujo (l'altre central) i va generar avantatges en la zona de tres quarts. I quan va tocar remar a camp propi, va mesurar a la perfecció. Ferran va posar els gols, però Cubarsí i Lamine Yamal un mèrit descomunal contra un oponent sènior. Veure dos adolescents rendint amb tanta personalitat és senzillament un escàndol. Jovent cremant etapes a una velocitat de bojos.

Alarmes al Bernabéu. La victòria del Barça al Villamarín és importantíssima, perquè serveix per no perdre opcions a la Lliga. Els blaugranes van sortir a jugar contra el Betis a 10 punts del Madrid, que va aconseguir un triomf indecent contra el cuer, l'Almeria. La fita al Bernabéu no serà recordada pel joc dels d'Ancelotti, sinó per una concatenació d'accions polèmiques que va evitar que els locals punxessin a casa. A la segona part, Hernández Maeso va anar fins a tres vegades al VAR per afavorir l'equip poderós. Instat per Hernández Hernández, l'àrbitre més vexat als famosos vídeos de Real Madrid TV, va regalar a Florentino un penal justet i un gol a favor amb el colze i va robar l'1-3 a l'Almeria. Fins i tot Alfredo Relaño, l'inventor del Villarato com a conspiració per ajudar el Barça, va denunciar l'atropellament. De traca.