Mor Ferran Estrada, l'estimat trompetista amb barretina que volia ser president del Barça

BarcelonaEl perfil dels aficionats que van a veure els partits del Barça ha canviat dràsticament, amb el pas dels anys. D'escoltar accents de tot Catalunya amb la gent que baixava dels autocars de les penyes a poder sentir tots els idiomes del món amb els turistes. Del culer patidor al que fa l'onada quan no es guanya, simplement per divertir-se. Ferran Estrada Porta (Gerb, 1933 - Barcelona, 2024) encarnava el barcelonisme de sempre que encara persisteix. Patint, per descomptat. El Barça ha perdut als 91 anys, a causa d'un ictus, un home que va saber entendre un dels grans valors del barcelonisme: pertànyer a un poble. Per això Estrada sempre es presentava a les eleccions per ser president, tot i saber que amb la llei de l'esport no aconseguiria mai els avals. Arreplegava una vintena de firmes, anava a les oficines per lliurar-les, tocava l'himne amb la trompeta i amb aquest gest simbòlic mantenia viva l'essència popular de ser aficionat del Barça.

Si no fa gaire marxava Joan Casals, el popular avi del Barça, ara ens deixa un altre home que encara volia portar barretina a l'estadi. Ja no se'n veuen, de barretines. Nascut a Gerb, a la vall del Segre, Estrada va arribar a Barcelona per treballar en un taller en part per poder ser a prop del seu Barça, club del qual va aficionar-se ja quan era menut, perquè a casa eren blaugranes. Estrada, que sempre anava amb una trompeta que va perdre més d'un cop, va ser soci a les Corts i va assistir a la inauguració del Camp Nou, l'any 1957. El 1978, amb les primeres eleccions al club en democràcia, va voler formar part d'aquella festa donant suport a Ferran Ariño, de qui li agradava que fos més catalanista que Josep Lluís Nuñez. Perquè Estrada era un catalanista de pedra picada, com ho demostrava amb el seu repertori musical amb la trompeta: el Virolai, la Santa Espina, el Cant de la Senyera... i, esclar, Els segadors.

Estrada va arribar a prometre que si guanyava Nuñez deixaria de tocar la trompeta al camp. Així va fer-ho durant molts anys, home de paraula. Un període de temps que, segons deia, va aprofitar Rudy Ventura per ocupar el seu espai tocant la trompeta al camp. Durant els anys 80, al barcelonisme hi havia debat sobre qui tocava la trompeta. Eren uns altres temps. Amb l'arribada de Johan Cruyff d'entrenador, de qui deia meravelles, el cos li va demanar tornar a tocar. De fet, afirmava que quan va començar a tocar el Virolai a les graderies de Wembley el 1992 va aconseguir el suport de la Moreneta en el gol de Ronald Koeman. Estrada, que havia tocat en cobles de sardanes i havia format part d'alguns grups musicals, sempre va defensar el folklore català. No volia que es perdés, motiu pel qual anava sempre amb barretina al camp com Joan Casals, l'avi del Barça. També es deixava veure per la Rambla, tocant cançons clàssiques. Durant el Procés, també va ser-hi, amb la trompeta.

87 signatures en les eleccions de la pandèmia

Als anys 80 va decidir que es presentaria a les eleccions, encara que no tingués opcions, per defensar un barcelonisme més humà. El primer cop va ser el 1985, intentant mantenir el llegat d'Ariño, a qui sempre va respectar. De fet, quan aquest va morir el 2014, ell va tocar l'himne al funeral. Estrada sempre aconseguia el suport de joves o penyes que li feien costat, perquè poder tenir algú com Estrada com a precandidat era una forma de defensar una manera de fer. I ell es feia estimar per penyistes o periodistes, als quals a vegades visitava a les redaccions per portar-los dolços. No ho feia per demanar res, sinó perquè era un home generós i volia agrair que l'haguessin entrevistat. Quan xerrava, intentava explicar als més joves que abans de Leo Messi ja hi havia herois en el panteó barcelonista. Ell, de fet, recitava alineacions dels anys 40, d'aquell equip que, guanyant algunes Copes i Lligues, va tornar a encendre la flama de l'esperança en una Catalunya derrotada per la guerra i que el 1942 havia vist com el Barça gairebé baixava a Segona.

El darrer cop que va presentar-se a uns comicis va ser el 2021, en plena pandèmia. Va arribar al Camp Nou amb les signatures que havia aconseguit, tocant la trompeta i amb la barretina, com sempre. Els membres de la penya Nostra Ensenya li van fer costat, joves que entenien que Estrada simbolitzava uns valors que calia cuidar. Aquell any va presentar 87 firmes, 11 més que el 2015. A les urnes va guanyar Joan Laporta, però només sent-hi Estrada va aconseguir un altre petit triomf.