GIRONA FC
Esports 23/04/2019

La impotència del Girona es fa evident a Valladolid (1-0)

Els gironins cauran per primera vegada en zona de descens si el Llevant puntua

Jordi Bofill
3 min
La impotència del Girona es fa evident a Valladolid (1-0)

GironaTot el que abans sortia amb facilitat ara ja no surt ni intentant-ho mil vegades. Fins i tot sembla que si alguna cosa pot anar malament, passarà alguna cosa que farà que vagi pitjor. I quan vius una dinàmica tan negativa, quan ho vius des de dins i no saps què carai fer per arreglar-ho, aixecar-se costa una barbaritat. La sisena derrota consecutiva del Girona –la pitjor sèrie de l’última dècada–, contra un Valladolid que ja el mira pel retrovisor (1-0), ha sigut una punyalada que obligarà a jugar-se el descens fins a l'últim alè del campionat. De fet, si el Llevant puntua contra el Betis acabarà aquesta jornada en divuitena posició. Ningú ho hauria previst al principi d'un 2019 que està sent extremadament dolorós.

Eusebio Sacristán, que fins ara ha tingut la confiança absoluta de l’àrea esportiva, ha tornat a sacsejar el dibuix. Si al febrer, coincidint amb la patacada contra l’Osca i amb l’equip a un sol punt del descens, el tècnic val·lisoletà va passar del 3-5-2 al 4-1-4-1 al descans d’un partit que perdia i va ser capaç de remuntar al Santiago Bernabéu, a Valladolid ha recuperat l’esquema que va implantar Pablo Machín a Montilivi. El fet de jugar-s'ho tot contra un rival en descens, i a només dos punts, demanava una reacció, demanava fer una cosa diferent. Perquè, arribats a aquest tram de la temporada, en què cada jornada té una transcendència terrible, encertar la tecla que faci endollar el cap et garanteix molt més que qualsevol altra solució. Eusebio ha introduït cinc canvis, optant per Ramalho a la dreta, Juanpe i Muniesa a l’eix defensiu, Àlex Granell al doble pivot i Borja García a la mitjapunta. Cinc homes que se senten seu el projecte i s’estimen l’escut. Excepte Muniesa, formen part dels herois que van aconseguir l’ascens el 2017. Com Bounou, Pere Pons i Portu. I això, quan toca remar i tot fa pujada, és un valor afegit que el Girona no es pot permetre menystenir. Però tampoc ha funcionat i sembla que la confiança l’hagi abandonat.

Perquè el Valladolid ha esperat els blanc-i-vermells amb les urpes ben afilades, monopolitzant la possessió en uns primers minuts en què ha sortit a menjar-se el planeta. Sumant els tres punts, ha sortit de la zona vermella de la taula; i el Girona, que ja va viure una situació semblant a Vigo, no hi ha sabut respondre. Si no ha acabat golejat ha sigut per les aturades de Bounou, que ha desviat el primer xut de Waldo, i ha agraït l’esforç de Bernardo al tall quan Enes Ünal l’ha encarat. Dos avisos que han esdevingut un mal símptoma, perquè Waldo, que ha vist com Bounou s’ha fet gegant sortint als seus peus en l’ocasió més clara, i Óscar Plano han fet i desfet com han volgut amb les seves internades per la banda.

Nul·la producció ofensiva

Tret de mínims instants de control, als gironins els ha costat associar-se amb èxit, perquè han estat més pendents de protegir-se i no perdre que de ser valents i anar a guanyar. Això sí, quan Àlex Granell i Borja García han coincidit, hi ha hagut motius per a l’esperança. Pocs, però n’hi ha hagut. Stuani, vigilat per tothom, i Portu, que ho ha provat tímidament, gairebé no han connectat amb la zona mitjana. I quan Ramalho i Raúl García ho han intentat des de les bandes, tampoc han aconseguit enllaçar cap acció amb cara i ulls. La falta de claredat en el joc és un mal que els d’Eusebio acumulen des de fa molts mesos, perquè han perdut la capacitat de desequilibri que van ensenyar al principi de la temporada.

La segona part del Girona no ha sigut per tirar coets, perquè el Valladolid ha continuat fent més mèrits fins a trobar el camí del gol, que ha arribat després d’un canvi d’Eusebio que portarà cua: Raúl García ha deixat el seu lloc a Douglas Luiz, i Àlex Granell ha passat al carril esquerre. Tres minuts més tard, Enes Ünal ha assistit Míchel, que amb un gran xut des de fora de l’àrea ha superat Bounou, confirmant el drama que es viu a Montilivi. Empatat amb el descens, aquesta jornada només no hi caurà si el Betis guanya al Ciutat de València. Però si no millora, és qüestió de temps que provi les flames per primera vegada des que va aterrar a Primera. Perquè segurament ja no dependrà ni d’ell mateix per salvar-se.

stats