A qui li importen els números del Barça?

Cada euro d’estalvi compta i per això el Barça manté la política d’organitzar les assemblees de compromissaris de manera telemàtica. Tant és que a la memòria econòmica es quadrupliquin els diners pagats a agents o augmenti el nombre de sous destinats a alts executius. L’argument cínic dels diners s’uneix a la idea d’aconseguir un procés més democràtic. Passen els anys i ningú no s’enfronta a un problema endèmic: com pot ser que un percentatge tan minúscul de la massa social tingui a les seves mans el destí dels temes més transcendentals de la gestió del club? Una vegada més, quatre gats decidiran, per exemple, si s’han de donar per bons els números de la junta de torn. Dels 4.451 convocats, ¿quants dedicaran el seu temps lliure a influir en el futur més immediat de l’entitat?

L'interès per fiscalitzar la gestió dels dirigents és ínfim i la lliçó del desenllaç desastrós de l’era Bartomeu ha quedat enterrada: beure a galet és més pràctic que fer-se preguntes i ser mínimament crític. Obtenir el vistiplau dels socis continua sent un tràmit molt poc exigent i ara, a més, distorsionat per la distància de les pantalles d’ordinador i les intervencions entretallades de compromissaris amb prestatgeries empolsinades al darrere. ¿Quin president del Barça pot sentir la necessitat de canviar aquest sistema tan poc participatiu, amb la comoditat que suposa per al seu govern? A més, per acabar-ho d’adobar, s’està normalitzant que els periodistes tampoc hi siguem, incomplint amb el dret universal dels ciutadans a la informació: sense la difunta Barça TV, haurem de fer la nostra feina a partir del que decideixi punxar el realitzador de TV3. 

L’orquestra ja pot tocar La primavera de Vivaldi mentre es projecten els 304 milions de beneficis. Tant és com s’hagin aconseguit, és igual que estiguem marejats perseguint la boleta de les palanques, que hi hagi pèrdues ordinàries per valor de 330 milions d’euros, que les despeses hagin augmentat 309 milions o que es mantingui capciosament el patrimoni net negatiu per evitar reinstaurar l’article 67 dels Estatuts. ¿A qui li importa tot això? ¿Quina importància té que l’auditor consideri que, si el Barça fos una empresa normal i corrent, estaria en dubte el seu funcionament? ¿A qui li inquieta que subratlli la incertesa del projecte de sortida a la borsa de la futura Barça Mèdia, destacant el fet que Libero no hagi complert amb els pagaments que estaven establerts? Bah. Tot això són detallets irrellevants. ¿Vítor Roque vindrà al gener, o no?