Els Hortets, sobreviure damunt un terreny esquerp i vertiginós

PalmaEn aquesta ruta ens desplaçam cap a la banda de mestral de l’illa d’Eivissa, a la zona dels Amunts, cap a la parròquia de Santa Agnès de Corona, en el municipi de Sant Antoni de Portmany. Una àrea geogràfica marcada pels pregons penya-segats i per la forta empremta de la presència humana al llarg dels segles. Un paisatge cultural que revela la dura i incansable lluita pel domini i aprofitament del territori. Els Hortets i el corral d’en Guillem, l’objectiu de la nostra caminada, són uns indrets remots i de mala petja que actualment requereixen una certa habilitat excursionista en la orientació i els seguiment dels carreranys. El punt d’inici de la ruta és a 1,9 km al sud de Santa Agnès de Corona (L-30 Tib eivissa.tib.org). Hi accedirem pel camí del pla de Corona fins a un conegut bar/restaurant (Les Portes del Cel), al costat del jaciment de la Penya Esbarrada.

El filòleg Felip Cirer i Costa, director de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, ens explica que es tracta d’uns horts que “es troben situats sobre la punta Roja, al sud-oest del cap Negret i que s’estenen fins als corrals d’en Guillem, al tram de costa que es coneix amb el genèric d’Allà Davall, a la parròquia de Santa Agnès de Corona. A començament del segle XXI els horts es trobaven molt abandonats. L’aigua que alimentava aquests horts procedia de la pluja sobre el pla de Corona, que s’infiltra i discorre subterràniament i apareix en aquests petits bancals o la font dels Hortets. També se’ls anomena els hortets de Corona o es horts de la Punta Roja. Segons els propietaris, cada hort agafa un nom i així s’hi troben l’hortet d’en Jordi, l’hortet d’en Miqueló...” (eeif.es).

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de la mateixa esplanada on s’ubica un conegut restaurant, abans esmentat, a pocs metres del penya-segat que aboca tota la nostra mirada sobre l’espectacular relleu d’aquesta contrada. Ens dirigim cap a l’extrem de la dreta i tot d’una observam l’inici d’un camí ample que acaba sobre una esplanada que fa de mirador. Abans d’arribar-hi [05 min], hem de veure a la nostra esquerra l’arrancada d’un carrerany que hem de prendre. Però atenció, no hem de seguir el que sembla més clar, sinó un altre que baixa un poc més i que travessa un terreny una mica descompost.

Després d’un primer i ràpid descens, el tirany s’aplana i s’estén per damunt d’un cingle. Aquí ja començam a gaudir d’una magnífica panoràmica de l’espai marítim que ens envolta, com les Margalides, a la nostra dreta, unes illes situades enfront de la punta del Castellar i de les Balandres, nom amb el qual també són conegudes. Als nostres peus, el cap Negret, un tram espadat que assoleix una altura de 168 m sobre la mar. Continuam la caminada cap a ponent, mentre que el carrerany que seguim esdevé de cada vegada més acinglerat. [20 min] Allà on acaba hi trobam una bifurcació, el sender de la dreta baixa cap a un primer grup d’horts. Nosaltres optam per continuar pel carrerany de l’esquerra, sense perdre altura.

A poc a poc, l’immens patrimoni etnològic que amaga l’espessa vegetació, de pins i garriga, se’ns revela com un preuat tresor. És l’empremta de generacions de famílies pageses que s’hi han anat deixant la pell per un rosegó de pa. Un conjunt d’explotacions agrícoles disposades magistralment sobre un terreny esquerp i vertiginós. Marges, barraques, safareigs i carboneres... no hi ha cap pam de terra desaprofitat.

Avançam cap a ponent, amb el cap Nunó de cara, alhora que descendim suaument cap als Hortets, que ja tenim a la vista. [35 min] Arribam a una barraca amb un forn de pega adossat a la paret. Poc després, abandonam el camí principal, que remunta uns metres, i davallam cap a una zona de marjades i safareigs. Ho feim per un viarany estret que travessa un canyissar, on trobam una fonteta, fent curtes i ràpides ziga-zagues. [50 min] Arribam a l’hort d’en Guillem, unes petites rotes hortades, sota el puig de Can Rotetes i sobre la punta Roja, que paga la pena recórrer i explorar entre la malesa.

Tornam al camí principal pel mateix senderó que ens ha duit fins aquí. [55 min] Voltam a la dreta i iniciam el tram final de la ruta. [1 h 00 min] Passam per devora una barraca i un forn de pega –usat per transformar la reïna dels pins en quitrà, pasta que es feia servir per calafatar embarcacions i impermeabilitzar soles de sabata–, i un poc més amunt un forn de calç. El camí ascendeix de manera ràpida pel caire dret d’un torrentó. [1 h 20 min] D’aquesta manera assolim una mena de collet, a partir del qual el carrerany inicia un pronunciat i breu descens fins a la carreta que circumda el pla de Corona [1 h 30 min].

La Penya Esbarrada

Un cop damunt l’asfalt, giram a l’esquerra i recorrem els últims 400 metres fins a tancar el circuit que hem iniciat a l’altura del restaurant Les Portes del Cel [1 h 35 min]. Abans, però, podem fer una visita al jaciment de la Penya Esbarrada, on trobam les restes d’una casa pagesa, molt possiblement d’època musulmana. El lloc va ser descobert fortuïtament, el novembre de 1976, per Ferran Bertazioli Riquer, que va comunicar al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera l’existència de les restes d’una construcció, aparentment antiga, a la finca de Can Jordi. La prospecció arqueològica del lloc, on es varen trobar molts de fragments ceràmics fets a mà i les restes de les estructures en pedra, feu pensar que es podria tractar d’un poblat de l’edat del bronze. Malgrat la troballa d’una moneda i alguns fragments de ceràmica púnica, les estructures i les restes materials descobertes a Can Jordi poden correspondre a l’època medieval islàmica. La primera campanya d’excavació va ser dirigida pel director del Museu de Menorca, Lluís Plantalamor Massanet, amb la col·laboració de Jordi H. Fernández Gómez, director del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, i de l’arqueòloga anglesa Celia Topp (eeif.es).

Fita_a_Fita