Fer història abans de tornar a casa a estudiar

BarcelonaA principis de març, Belén García va rebre la trucada que feia temps que esperava. A finals del 2018 va provar un F4 de l’escuderia Global Racing Service i, finalment, l’equip va decidir apostar per ella per ocupar un dels seus monoplaces per disputar el campionat de la F4 espanyola. “Per pesada, vaig buscar aquesta oportunitat i finalment va sortir bé, tot i que vam lligar-ho tot a pocs dies del començament de la temporada”, explica Belén García. Ella, que havia començat tard en tot això de l’automobilisme (amb 15 anys va debutar al campionat d’Espanya de kàrting), tenia al davant la seva gran oportunitat: a mitjans d’abril, a Navarra, debutaria amb un fórmula. No va poder fer gaires quilòmetres durant la pretemporada, però decidida es va plantar a la graella de sortida de la primera cursa. “Només havia fet deu dies de test mentre que els altres en sumaven prop de 50! Sabem on ens hem ficat, toca aprendre sobre la marxa”, assegura.

I el debut va ser d’allò més inesperat, perquè va aconseguir el triomf en la segona de les tres curses de la primera cita de l’any i es va convertir en la primera pilot que guanya una prova d’aquest certamen. Debutar pujant al podi, ni en el millor dels seus somnis. Però la victòria es va fer esperar. Durant la cursa hi va haver un xoc entre dos pilots i els comissaris van fer onejar la bandera vermella. Ella, igual que Nerea Martí (una altra de les tres pilots que aquest any competeixen a la F4 espanyola) van enfilar camí del pit lane mentre els altres pilots continuaven a la pista. “Més tard ens van fer sortir a les dues darrere el grup. La cursa es va acabar i van celebrar el podi, però vam presentar un recurs”, explica Belén García, que comenta que no entenia com premiaven pilots que no havien complert el reglament. “Una bandera vermella és molt greu, no es pot passar per alt”, afegeix. Els comissaris van reconsiderar la qüestió, van sancionar amb un drive through els pilots que no s’havien aturat i li van donar el triomf a la jove pilot de l’Ametlla del Vallès. “Però després de la tercera cursa, l’equip em va dir que els comissaris insòlitament van decidir tornar a revisar la segona cursa. No va ser fins a les 21.30 hores de la nit que ens van dir que la victòria era meva”, relata.

Pilotar, entrenar-se i estudiar

“No és la manera com somiava guanyar la meva primera cursa, però les normes i el reglament hi són per complir-los”, diu Belén García, que aquest cap de setmana afronta la segona cita del campionat de la F4 espanyola al circuit francès de Paul Ricard. I l’afronta després d’haver fet diversos exàmens que tenia endarrerits de la carrera que estudia a la Salle URL: enginyeria telemàtica, una carrera cada cop més relacionada amb el món de l’automobilisme gràcies a l’ús de les tecnologies de la comunicació als monoplaces i als equips. “Les coses fàcils no fan per a mi”, diu rient.

Per a ella sembla que els dies tenen més de 24 hores. A banda de l’automobilisme i d’estudiar, té temps per a l’atletisme, perquè competeix en salt de perxa. “M’entreno dos dies en atletisme, tres més vaig al gimnàs i quan comenci la competició de perxa aniré a les proves que pugui”, explica. Això sí, si la fan triar ho té clar: “Posaré al davant l’automobilisme, i encara més després de l’oportunitat que m’ha arribat”, confessa, recordant que a casa l’ajuden econòmicament per poder córrer. “És molta responsabilitat, hi ha gent que ha apostat per mi, que depèn del que faig”.

Belén García esgarrapa segons al rellotge per estudiar. Assegura que a la universitat l’ajuden a compaginar-ho tot. “Em canvien exàmens per poder-los fer uns altres dies”, comenta. De fet, després de la cursa de Navarra va tornar a casa a correcuita per estudiar, perquè el dimarts següent tenia un examen que hauria d’haver fet dues setmanes abans. “Són coses que demanen molt d’esforç i és molt difícil compaginar-les. No sé ni en quin dia visc, vaig fent dia a dia”, apunta. També comenta que la valenciana Nerea Martí, l’altra pilot de la F4 espanyola, està integrada en un programa de tecnificació amb el suport de la Diputació de València que l’ajuda “a estudiar i entrenar-se”. “Tant de bo tinguéssim això aquí”, conclou.

No es vol aturar, pensa en aprendre i continuar corrent: “Crec que podem competir en igualtat amb els altres pilots i vull demostrar-ho”. Si la tenacitat i la constància tenen premi, hauria de ser per a gent com ella.