Curses de muntanya
Esports 01/10/2023

Marta Molist toca el cel a la Salomon Ultra Pirineu en un dels dies més durs de la carrera de Núria Picas

El portuguès Miguel Arsenio s'imposa per sorpresa en la categoria masculina per davant del veterà Miguel Heras

5 min
Marta Molist, guanyadora de la Salomon Ultra Pirineu

BarcelonaPoques hores abans de començar la Salomon Ultra Pirineu, Núria Picas defensava: "La gran rival que tinc a la cursa és la Núria Picas". Als seus 46 anys, la corredora de Manresa buscava revalidar el títol de la icònica cursa de 100 km pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. La carrera que salta entre els refugis de muntanya com el Niu de l’Àliga, que arriba fins al Pedraforca. Però la Núria no va poder amb ella mateixa. Quan liderava la prova després de Gósol, va començar a anar més lenta i va caure fins a la tercera posició. "Em trobo molt malament, és un dels pitjors moments de la meva carrera", explicava. Els mateixos paisatges que coneix tan bé, de sobte, semblaven diferents. No era el seu dia, tot i que volia acabar. "Ho haig de fer, per la cursa, per la gent. Haig d'acabar com sigui", deia patint. I ho ha fet, passades les vuit del vespre, després de caminar durant més de 35km, ja que no podia més. Però ha acabat en la cinquena posició, amb el cap alt. Acabar va ser una victòria, una prova de coratge, com ella mateixa explicaria hores més tard.

No, la Salomon Ultra Pirineu no perdona. Tampoc era el dia del campió del món de trail running, el noruec Stian Angermund, que va lluitar contra un mal de panxa, defensant la segona posició fins que va enfonsar-se. No va ni poder acabar. No, la 14a edició de la Salomon Ultra Pirineu havia de ser un dels dies més feliços per a l'osonenca Marta Molist, una lluitadora de 41 anys, i Miguel Arsenio, un portuguès que ha donat la sorpresa en categoria masculina.

La corredora de Vic ha aconseguit afegir a un palmarès brillant un triomf que li faltava amb un temps de 12 hores, 30 minuts i 16 segons. Mare de família i amb tota una vida dedicada a les curses, Molist ha aconseguit imposar-se a l'equatoriana Mercedes Pila, campiona d'Espanya de maratons, i la neerlandesa resident a Matadepera Ragna Debats. Per a Molist, aquest és un triomf especial, ja que durant molt de temps admetia que preferia curses més curtes, com les maratons o d'altres de 60 km. Però el 2021 ja havia guanyat la cursa de 100 km al Mont Blanc. Demostrant que després de ser mare, estava preparada per a proves com l’Ultra Pirineu. Una fita en un camí que va començar fa més de 15 anys, quan l’esport va ser un refugi per a un desencís personal. Una porta que es tancava i una que s’obria, amb títols de campiona d’Espanya i ara, l'Ultra Pirineu. I ho ha aconseguit en la seva estrena. "Volia viure aquest moment, era la meva primera vegada en aquesta cursa catalana que sempre havia somiat fer. Havia somiat fer-la, però no guanyar-la. I mira què ha passat", ha explicat l'osonenca, emocionada, ja que ha estat "lesionada": "Un metge em va dir que no podria tornar a córrer i vaig plorar molt, però gràcies al meu esforç hi he pogut tornar", deia. I de quina manera.

La cursa nascuda el 2009 amb el nom d’Ultra Cavalls del Vent, inspirada en la travessia que uneix els refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró, és tot un repte per als corredors. 100 quilòmetres i 6.600 metres de desnivell positiu, amb un inici molt dur. Després de sortir de la plaça de Bagà, en una imatge ja icònica quan els mil inscrits encenen els seus frontals il·luminant els carrers foscos a dos quarts de sis de la matinada, el camí enfila fins als 2.600 del Niu de l’Àliga. Un paratge que altres anys esperava amb neu i fred. Enguany, no. Aquest any la calor ha fet la guitza als participants en una cursa que ha aplegat una gentada als seus llocs més icònics. A dalt del Niu de l’Àliga, els amics de Núria Picas, al veure-la arribar en sisena posició, li demanaven: "Cap, pensa amb el cap". Picas mai comença la primera, però sap mantenir la calma i sol acabar remuntant després. Avui també ho ha fet, però quan ja buscava el seu sisè triomf a la prova, s’ha trobat malament. Ha perdut el liderat i s’ha aturat durant més de 10 minuts, meditant si seguia o no. I ha estat superada tant per Molist com Mercedes Pila i Ragna Debats, que ha liderat els primers quilòmetres de la prova.

De fet, després dels primers 25 km els líders de la prova eren la Ragna i el seu marit, Pere Aurell. El matadeperenc, que ha treballat tota la vida de jardiner fins que s’ha pogut dedicar a les curses professionalment passats els 40 anys, ha aconseguit escapar-se. Un matrimoni liderant la general, però separats per uns quilòmetres. L’amor també hi té lloc a les curses com aquesta, com es veia a Bagà amb l’arribada de moltes parelles amateurs que s’han apuntat a la marató de muntanya, creuant l’arribada agafats de la mà. Aurell i Debats no ho han pogut fer. La muntanya avui semblava més alta per al Pere, les valls més calentes, les pedres més doloroses. Quan ha perdut el liderat, s’ha retirat i ha enfilat cap a Bagà, on ha rebut la Ragna.

Tot quedava obert per a un apassionant duel entre l’etern campió, Miguel Heras, que als 48 anys volia guanyar per quart cop la prova, i el noruec Angermund. Però el campió, sorprenentment, ha estat el portuguès Miguel Arsenio, que venia corrent bé, però no entrava a les travesses per imposar-se. Ha arribat per davant d’Heras, que ha acabat segon just el dia que el seu germà Roberto, l’exciclista professional que va guanyar la Vuelta a Espanya uns quants cops, debutava a la prova. No l’ha pogut acabar. Una cursa com aquesta no perdona, encara que tinguis un gran currículum. Els germans Heras el tenien. "Avui no estava bé, he patit molt, tenia pájaras. Però m’he proposat acabar com fos". I ha pujat per setena vegada al podi. Un mal dia del corredor de Béjar és acabar segon.

El sorprenent portuguès

Al final, qui ha guanyat ha estat un atleta que no és professional. "No, no m’esperava que podria guanyar. El gran canvi a la meva vida ha estat a la feina. Abans treballava per torns, i ara tinc un horari de vuit hores normal que m’ha permès entrenar-me millor". La realitat de les curses de muntanya és aquesta. Només uns quants poden ser professionals. I els que ho són i han participat en la cursa han quedat per darrere del portuguès, que treballava en una empresa de muntatge de portes. Una nova fornada que arriba, la del portuguès i la del tercer classificat, el valencià Rodrigo Monasor, que fa poc es va mudar a la Seu d’Urgell. "Quan coneixes els camins és més fàcil, però ja sabia que venia a patir. I he patit", ha dit després d’una sorprenent tercera posició. Després han anat desfilant aquells corredors que somien que un dia potser els tocarà a ells. Cares conegudes de les curses, com Lluís Ruiz, el hippie de les rastes llargues, que ha acabat quart. O Jan Margarit, vuitè, que va començar fent les curses més curtes com la mitja marató quan era un vailet i ara acaba les llargues ja com a adult. Per primer cop, ha acabat una cursa de 100km. Amb 14 anys d’història, l'Ultra Pirineu ja acumula un munt d’històries, veient com una generació creix amb ella. Històries com les d'aquest dissabte de tanta calor, on un portuguès s’ha presentat en societat el mateix dia que Marta Molist rebia amb orgull la corona de Núria Picas. Dues dones de caràcter.

stats