Un (altre) futbolista amb discurs: l'explosió mediàtica d’Oriol Romeu al Girona

GironaOriol Romeu és un futbolista diferent. “Igual en percentatge sí que surto del tòpic, però jo he conegut molts futbolistes curiosos, amb ganes de portar coses rutinàries i fer-les normals. Hi ha molta gent que es comporta com jo. Tenim traça per jugar a futbol, però també som moltes altres coses”, confessava el migcampista del Girona en una entrevista recent a Catalunya Ràdio. Aquest dissabte, i un cop completa la seva sanció, tornarà a la titularitat de l’equip de Míchel en la visita del Sevilla a Montilivi (16.15 hores, Movistar LaLiga).

“Quan el veig jugar reconec el mateix xaval que repartia hòsties amb set anys”, explica a l'ARA, entre rialles, Albert Arnau, un dels seus millors amics. “Per a nosaltres és un més de la colla. És una persona molt normal, amb un caràcter tranquil i ferm en les seves conviccions, que lluita per elles. S’implica en el que fa, ho veiem en el seu dia a dia. Sempre suma i intenta que tothom se senti a gust”. De menut, a Ulldecona, Romeu “no parava mai quiet i a la gespa ja agafava responsabilitats". "No ha alterat la seva essència, està fent el mateix que ha fet sempre: la diferència és que ara ho fa a alt nivell”, afegeix qui ha compartit moltes vivències amb el futbolista del Girona, i que explica com se sent a Montilivi: “Està molt content. Com tot club petit, és casolà i familiar, i encaixa amb les seves característiques. El joc rutlla i ell hi està aportant coses positives. I hi ha el factor del clima i la vida més enllà del vestidor: a Anglaterra sempre plovia i feia poques coses, aquí es relaciona més i comparteix equip amb l’Aleix Garcia, que també és d’Ulldecona i són bons amics”.

Amant dels llibres, la inquietud de Romeu per l’escriptura va provocar que es convertís en autor. “Entre nosaltres n’intercanviem i tenim converses respecte a la filosofia de vida i maneres de pensar. I així hem creat un petit club de lectura”, diu Arnau. El seu llibre es titula Una temporada inoblidable. El viatge interior d’un futbolista, i s'hi despulla per explicar el curs 20-21, records de la infantesa, com s’organitza en el dia a dia, com afronta les lesions i com va viure el naixement del seu primer fill. “Quan ets pare, les prioritats canvien. Ser-ho va ser clau per prendre la decisió de tornar a Catalunya, volia que la criatura estigués a prop dels seus orígens”, opina Arnau, que afegeix que l’exfutbolista del Barça, el Chelsea, el València, l'Stuttgart i el Southampton “té un entorn molt favorable, que l’ajuda a ser com és, curiós i treballador". "Crec que si no fos futbolista tindria una bona feina”, diu.

Romeu, que sempre que podia anava a veure el seu amic jugant amb el Tortosa a la Primera Catalana, destaca llibres que reforcen la mentalitat, per poder gestionar de la millor manera possible les situacions que li toca viure, incloses les del terreny de joc. “Al camp has de saber encaixar el fet de perdre una pilota o rebre un gol. Asseure’s davant d'un paper, arribar a una conclusió i desenvolupar-la de manera que s’entengui és un moment en què has d’estar concentrat, no tenir distraccions i trobar una solució. En el futbol és el mateix, són sensacions molt semblants, tenen relació”.

Reflexions que no passen desapercebudes

En l’entrevista a Catalunya Ràdio, Romeu també explica el xoc que suposa guanyar tants diners sent tan jove. “Jo marxo al Chelsea amb 19 anys, guanyant ja una quantitat de diners molt important, i et fa la sensació que gastis el que gastis no arribaràs mai a zero. Perquè guanyes tants diners que no pots gastar-te tot el que estàs ingressant cada mes”. De l’etapa a la Premier, Arnau recorda les escapades que la colla d’amics feien per Nadal i Cap d’Any. “Sempre l’anàvem a veure, estem molt units. Casa seva era el nostre hotel. Ho aprofitàvem per seguir la jornada del Boxing Day i un parell de partits més, i quan ens reuníem a les nits ens fotíem al sofà a conversar sobre com havia anat. Tot allò ens nodria moltíssim”.

L'explosió mediàtica de Romeu ha crescut des de la seva arribada a Girona. “Ho hem notat, sí. I em sorprèn moltíssim, perquè tot i que té una trajectòria reconeguda molts l’estan descobrint aquest curs”, conclou Arnau respecte a un futbolista les reflexions del qual no passen desapercebudes: “Per què em comprava roba que no havia portat mai i tampoc m’agradava? I això ho vas aplicant a altres coses i a altres maneres de comportar-te, de voler aparentar segons quins estatus o situacions socials que tampoc t’hi sents identificat”.