De folls com Marc Casadó, en queden pocs

BarcelonaEl futbol és fascinant. Milions de persones demanen als futbolistes que no prioritzin la seva carrera professional. Esperem que no ens trenquin el cor. Volem pensar que la seva prioritat serà sempre defensar el club on s'han format o han triomfat. Ens deixem enganyar fàcilment, vaja. Un dels espectacles més grotescos és quan un jugador arriba a un nou equip i el dia de la presentació ja fa petons a l'escut i afirma que somiava jugar al Vila-real o al Leganés quan era petit a Salvador de Bahia. O que ja tenia samarretes del Glasgow Rangers a la seva habitació d'un poble de Galícia. I la gent s'ho creu. La gent realment es va creure que Neymar aprendria català, com va dir a la seva presentació. O que Figo no se n'aniria del Barça.

Per això emociona quan trobem jugadors que van deixant moltes pistes que demostren que ells de veritat sí que s'estimen el teu club. ¿Podem dubtar-ne amb Marc Casadó, que fins i tot va a Canaletes? ¿Podem dubtar-ne amb Joan Garcia, ara que el Barça el vol? És bonic quan veus que al teu equip juguen jugadors que han passat per la graderia i hi deixen l'ànima com Cubarsí o Lamine Yamal, que podria deixar-se seduir pels milions d'altres clubs. Però això no deixa de ser un negoci. I, per als futbolistes, la seva carrera.

Si Joan Garcia fitxa pel Barça, seria realment greu? És normal que vulgui jugar la Champions, que aspiri a molts títols. Però als jugadors els demanen que prenguin les decisions pensant també en els nostres sentiments. La major part de jugadors no en fan gaire cas, però de tant en tant te'n trobes algun, com Francesco Totti, que mai va voler deixar el Roma. Si Garcia no fitxa pel Barça i prioritza altres llocs, haurà demostrat ser una mica diferent. Em semblarà bé. Si fitxa pel Barça, també ho entendré, té dret a voler créixer professionalment. Com cal entendre quan un jugador barcelonista decideix seguir gaudint del futbol a l'Espanyol, com els germans García Junyent o Jordi Cruyff. Normalitzem que es pugui passar del Barça a l'Espanyol. I de l'Espanyol al Barça.

Ara bé, si Joan Garcia acaba a la porteria blaugrana, només espero que no faci un discurs afirmant que era el seu somni. Normalitzem-ho. Ell, perico, pot voler créixer al Barça. I acabar sent estimat als dos clubs, com han aconseguit alguns noms en el passat com Kubala, Zamora i Pichi Alonso. Normalitzem que els futbolistes siguin professionals, per poder així valorar encara més quan ens trobem un foll beneït com Marc Casadó. D'aquests, en queden pocs, malauradament.