Què faríem nosaltres si fóssim Umtiti o Pjanic?

BarcelonaSi tens diners, no tens problemes per viure en una ciutat. Si vas curt de diners i veus com els lloguers no deixen de pujar és una història diferent, però un futbolista professional de primer nivell no entra dins d’aquest grup. Els jugadors del Barça, encara menys. Ara que existeix el debat sobre què passa amb Barcelona, sobre si és millor marxar a un poble o cal sortir als carrers per exigir que ens deixin de prendre el pèl amb uns preus que no deixen de pujar, tenim un grup de jugadors que han pres partit: ells es queden a Barcelona. El problema és que el Barça no els vol.

Com fas fora un jugador amb un salari molt alt però amb contracte? Normalment, l’entrenador els explica que no els farà jugar ni un segon. Però què passa quan tant els fa?, quan ja els sembla bé jugar poc però seguir engreixant la xifra que tenen al banc? Mala peça al teler. Un dels grans reptes de l’actual junta és obrir la porta a aquells jugadors que en temps de Bartomeu en tenien prou amb demanar un augment de sou per aconseguir-lo. Ara, la junta de Laporta els demana una retallada o que facin les maletes. Però no volen. I la llei està de part seva: els contractes s’han de respectar. És un detall important, ara que tants empresaris sense ànima que van de moderns ens volen fer veure que tenir contracte no és important, que és millor ser autònom. O millor en anglès, que queda millor dir freelance. Que pots explotar joves sense contracte amb una bicicleta amunt i avall. 

Els nostres contractes són l'última etapa d’una llarga lluita per tenir drets. S’han de respectar, encara que passi el de sempre: uns quants galtes treballen poc i els utilitzen per viure bé. Passa a les institucions públiques, a les empreses privades i al futbol. Al Barça, també. Hem vist de tot, al club. Umtiti, per exemple, va acabar renovat fins al 2026 retallant-se el salari perquè així ajudava el club a augmentar el seu límit salarial. I tothom content. Ara, tots els cedits que tenia el Barça diuen que volen quedar-se al club, com Pjanic. I tots els que es poden vendre diuen que volen seguir aquí. Del Barça mai vol marxar ningú.

En el fons, potser és culpa nostra, ja que ens estimem els clubs de futbol. Els veiem com un acte sentimental, no com una empresa. Els aficionats esperem dels jugadors un gest, però ells veuen el club com una empresa que ha estat un munt d'anys mal gestionada. Deuen pensar que no és culpa seva que Bartomeu els hagués fet contractes a l’alça sense sentit. Què faríem en el seu cas, nosaltres?