L’ALTRA MIRADA

Quan l’èxit no és guanyar sinó millorar

La residència per a esportistes d’alt nivell Joaquim Blume acull des de fa tres dècades el programa Segle XXI

La residència per a esportistes d’alt nivell Joaquim Blume acull des de fa tres dècades el programa Segle XXI, un projecte esportiu que permet a les jugadores de molta projecció en edat de formació compaginar el bàsquet amb els estudis i el seu desenvolupament personal. “El Segle XXI va néixer l’any 1986 com una eina per millorar i aprofundir en el bàsquet femení. El programa pretén fer un salt de qualitat amb noies d’un nivell superior, que aprenen la part acadèmica i l’esportiva en un centre d’alt rendiment. Hi ha semblances amb la feina que es fa a les universitats nord-americanes. Les noies tenen un rendiment millor i la Federació Espanyola en pot treure un rèdit”, explica Salva Chiva, directiu de la Federació Catalana (FCBQ) i president del comitè tècnic. “Cinc de les dotze jugadores que van aconseguir la medalla de bronze a la Copa del Món es van formar al Segle XXI”, corrobora Javi Torralba, nou responsable del programa.

Una de les línies de treball del Segle XXI és fer competir les jugadores del programa en una categoria superior. “Pretenem que les jugadores tinguin un nivell de competitivitat alt. Són noies de 16, 17 o 18 anys que competeixen contra dones que estan molt més formades i que tenen molta més experiència. El nostre objectiu és fer-les competir al màxim nivell que puguin. Cada partit ha de ser un aprenentatge dels entrenaments i partits anteriors. Les noies del programa poden agafar de manera més ràpida experiència perquè tenen un talent i una habilitat superiors”, diu Chiva. Els especialistes tenen molt clars els avantatges que aquesta decisió té en el desenvolupament de les jugadores. “Busquem accelerar els processos d’aprenentatge i que la competició impliqui sempre un repte. Són jugadores que destaquen i si les fem competir contra rivals de la seva edat tot és massa fàcil. Volem que la competició ens porti al màxim... i una miqueta més”, opina Torralba, que s’ha convertit en una referència en el món del bàsquet formatiu.

Es pot competir i formar?

Els entrenadors del programa gestionen una doble necessitat: la de formar i la de competir. “Estem preparant les jugadores per a la vida, per al que elles volen ser de grans. A dalt et demanen competir i no parar de créixer. Competir i formar van de bracet i tu pots formar competint sense cap mena de problema. Si et quedes com estàs, empitjores. El nostre èxit no és guanyar sinó que cada dia siguem una mica millors. Nosaltres els diem sempre que anem a poc a poc perquè volem anar molt lluny. No tenim pressa. No ens ofusquem si perdem un partit sempre que les jugadores aprenguin”, reconeix Torralba.

Una de les obsessions de la FCBQ és encertar en les persones que coordinen el projecte. “El secret per treballar en la direcció correcta és trobar un equip de persones que estiguin vetllant perquè aquest programa funcioni. Busquem persones que puguin transmetre de la millor manera el que nosaltres volem. Sempre li donem voltes a com podem millorar. La coordinació és fonamental”, explica Chiva. “Intentem envoltar-nos de gent molt bona en tots els àmbits”, afegeix Torralba.

La marxa d’Ivan Torinos al Japó va provocar l’estiu passat que Torralba es convertís en el nou responsable del programa, que també va apostar fort per Isaac Pujol i Àlex Rodríguez. “Afronto el repte amb una il·lusió increïble. Portava uns anys dins del programa. Quan et diuen que has d’agafar el relleu, és una gran responsabilitat, però també un orgull i un honor. El meu dia a dia no canviarà gaire a la pista, però sí pel que fa a les tasques administratives i de gestió”, resumeix el tècnic.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF