De Valldemossa a Bunyola per Pastoritx, camins amb història

PalmaEn aquesta ruta exploram l’inici de la futura variant de la Ruta de Pedra en Sec que unirà Valldemossa i el Castell d’Alaró, després d’un llarg recorregut per Pastoritx, Raixa i la comuna de Bunyola fins a la vall d’Orient. El GR-221.5 es troba parcialment senyalitzat, sobretot en el tram Bunyola-Orient. Tot plegat, posam els peus sobre un itinerari intens, per la bellesa de l’entorn que transita i pel contingut cultural del paisatge. Camins amb història on encara podem sentir l’eco de les passes dels traginers i de les seves bísties, i el conversar inquiet de les gallufes, de camí als oliverars de Valldemossa i Bunyola. L’excursió que proposam no és circular, per la qual cosa es fa més que necessari l’ús del transport públic: la línia 203 per anar a Valldemossa i les línies 204 i 303 per tornar de Bunyola (tota la informació de servei al web tib.org).

La ruta

[00 min] Des de la parada de bus ens dirigim cap a l’interior del poble, per la via de Blanquerna. Descendim fins un poc més avall de l’església parroquial, on se situa la creu de Baix del Fossar (restaurada el 1889), a la confluència dels carrers de la Constitució, de la Beata i de l’Amargura. Passada la creu en direcció a Palma, unes poques passes més endavant, giram a l’esquerra pel carrer de la Dragonera [05 min], inici del camí vell de Bunyola per Son Verí, Pastoritx i Raixa.

Després d’un ràpid descens, passam el torrent d’Avall i remuntam fins a la carretera (Ma-1110), a la qual sortim aproximadament entre els km 16 i 17 [10 min]. Uns metres a la dreta, prenem el camí de na Tornera, un vell camí de ferradura que ens acompanyarà en aquest tram per terres del Mirabó. Deixam dues desviacions a la dreta i prenem la tercera, planera i encaixonada entre paret seca amb un tronc de garrover que, ajagut, fa la forma d’un arc. [20 min] Sortim al camí que uneix la Coma i Son Verí, que seguim cap a la dreta fins a les barreres de l’esmentat predi. A l’esquerra del portell, uns indicadors de l’Ajuntament de Valldemossa ens desvien per una ruta alternativa al camí públic –que passava per davant les cases– i que d’entrada, ens durà cap a la font de la Gruta de Son Verí [35 min], dita també d’en Porcell. Una bella construcció del segle XVI, lamentablement en runes des de fa vint anys.

Des de la font, orientats a migjorn, seguim el camí que ens duu per darrere les cases de Son Verí. Hem d’estar atents a una lleugera desviació a l’esquerra que ens ha de menar fins a un portellet metàl·lic. D’aquí baixam els esglaons d’una marjada i passam un segon portell. Entram dins un tram de la ruta conegut amb el nom de la costa d’en Rei. Al final [50 min], un altre portell de ferro ens obre pas a través d’una gruixuda paret seca. És la partió entre Son Verí i Pastoritx. El camí s’eixampla, travessam una pista cimentada i, orientats cap a llevant, continuam la caminada per un camí de terra que, en suau descens, ens acompanyarà fins a la font del Figueralet [1 h 10 min], molt a prop de les cases de Pastoritx. Les mateixes fites que hem trobat fins aquí, ens indiquen ara que girem cap a la dreta, per poc temps, perquè aviat ens trauran per l’esquerra cap a un tirany, fressat i ben fitat [1 h 15 min].

El caminet ens baixa en direcció al comellar de na Morta, paral·lels al torrent de Pastoritx, que aviat hem situat a la nostra dreta. [1 h 25 min] Travessam novament el torrent i tot seguit topam amb una bifurcació, seguim pel camí de la dreta. Ràpidament sortim al camí de Pastoritx [1 h 30 min], giram a l’esquerra i cap a baix. El camí s’estreny i aviat ens mostra la fesomia clàssica dels camins de muntanya. Deixam a la dreta la font de Raixa, i al seu voltant un safareig i una síquia. Sortim del terme de Valldemossa i entram dins el de Bunyola. Poc abans de passar per les cases de Raixeta [1 h 55 min], el camí torna a travessar el torrent, que fins ara teníem a la nostra esquerra.

Raixeta

Unes escales ens situen al bell mig de la clastra oberta, on trobam dos lledoners caiguts i esqueixats; un conjunt que palesa l’abatiment pel pas del temps, l’acció dels agents naturals i l’estat d’abandonament total. Només l’escut d’armes del tercer comte de Montenegro, Ramon Despuig Cotoner Martínez de Marcilla i Sureda (1692-1772), sobre el portal forà de la casa dels senyors, sembla resistir-hi. Tot i que pel topònim, sembla indicar-nos que Raixeta és una segregació de Raixa, segons Helena Kirchner, estudiosa de l’espai pagès a la Bunyola islàmica, “cal pensar que l’emplaçament originari de Raixa es trobava on ara hi ha Raixeta, al fons del comellar de l’Infern, on hi ha un perímetre de 2,6 que ha irrigat per l’aigua de la font del Coster” (Kirchner, H: 240). Precisament, el tercer comte de Montenegro realitzà importants obres a les cases, i hi deixà el seu escut. Al cadastre de 1773, es relaciona després de Raixa, amb el nom de la Casa Nova o Raixa d’Amunt.

Deixam enrere el que sembla que fou primer emplaçament de Raixa i ens dirigim cap a l’actual, més a prop del camí vell de Palma a Sóller i de la veïna possessió de Biniatzar. El camí és ample i còmode, arrecerat als costers de la penya del Llamp i de la Falconera. Després d’una llarga i suau baixada, arribam a Raixa [2 h 30 min]. Podem voltar cap a l’aparcament de la finca pública pel camí que tenim a la dreta o tirar tot dret en direcció a la clastra d’aquesta emblemàtica possessió, el somni porprat del cardenal Despuig.

La història de la finca és llarga i poblada de nombrosos desficis, com els atacs patits durant la Germania (1521-1523) o els continus estira-i-arronses entre els nobles de Canamunt i Canavall a començament del XVII, però també de fets que li atorguen enorme notorietat, com la presència de Catalina Tomàs i Gallard (1531-1574), la santa valldemossina, i la compra d’aquestes terres per part del primer comte de Montenegro, Ramon Despuig i Rocabertí, el 1660. La gran reforma impulsada per Antoni Despuig i Dameto (1745-1813), el cardenal Despuig, a finals del segle XVIII, és encara ara avui el seu major atractiu. Raixa fou adquirida el 2002 per l’Estat i el Consell de Mallorca i actualment és la seu del Centre d’Interpretació de la serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial de la Unesco.

Sortim de la finca per l’aparcament públic i enllaçam el camí vell de Palma a Sóller en direcció a Bunyola. Sota l’advocació i empara de ‘les tres Maries’ (la Gúbia, el puig de Son Nasi i el puig de Son Poc, segons tradició popular bunyolina), passam per davant les cases de Biniatzar i de l’Alqueria Blanca. Al final del camí, senyalitzat com a GR-221 en aquest tram, sortim a la carretera de Sóller (Ma-11), a l’altura de Can Penasso [3 h 10 min], on ja trobam la parada de bus (línies 204 i 303/bus TIB).

@Fita_a_Fita