OPINIÓ

L’especulació, pel seu nom

L’extraordinari resultat que va arrencar el Barça d’Old Trafford, on a més no havia guanyat mai, ha anat en paral·lel a la valoració generalitzada que l’equip de Valverde va firmar un bon partit, una sensació que em sobta llevat que ens hàgim tornat ultraresultadistes. Perquè fins i tot entenent que guanyar la Champions és la fita de la temporada, i que a aquestes altures ja no toca posar-se perepunyetes, no em convenceran que una victòria et doni la raó.

És veritat que el Barça -vestidor, aficionats i entorn mediàtic- no s’ha desempallegat encara del disgust de Roma. Això explicaria les precaucions amb què van sortir els de Valverde a Manchester, per més que el United confirmés la sensació d’equip justet, amb individualitats perilloses que ja teníem abans de l’eliminatòria. I també és cert que no podem valorar el joc que desplega l’equip pel que ens agradaria que fes sinó pel que pretén fer. Però crec que als que ens mirem els partits des de fora ens toca no deformar la realitat tot i que el desenllaç sigui òptim.

Si el Barça va sortir a governar el partit i, a més, va tenir l’encert de posar-se l’eliminatòria de cara amb un gol però després es va abocar a fer que no passés res més, convé constatar-ho. I si, tenint aquesta prioritat, l’equip va cometre un munt d’imprecisions que van permetre a un rival inferior sentir-se amb opcions de plantar cara, també ha de constar en acta. Bàsicament perquè l’objectiu no és eliminar el United sinó guanyar la Champions, i si comets algunes de les errades de dimecres davant un altre equip -el Liverpool, posem per cas-, adeu-siau.

Últimament detecto que s’assimilen els verbs guanyar i competir. I no compro que quan es guanya és perquè s’ha competit bé i que quan es perd és perquè s’ha fet malament. Competir és portar a la pràctica sense fissures el pla -el que sigui- que has pensat per al partit. I no crec que sigui el que va passar a Manchester, perquè és tan cert que Ter Stegen no en va haver de parar cap com que els anglesos es van fer un tip de centrar i rondar l’àrea blaugrana en molts moments del partit. Vaja, que em sobta que es digui que el Barça va fer un bon partit a Old Trafford quan tots plegats coincidim que Piqué va ser, amb permís de Suárez, l’estrella de la nit.

Dit això, tampoc es tracta de demanar al Barça actual el que no fan els altres aspirants. El City va anar amb por -i, a més de perdre, va fer un partit fluixíssim- al camp del Tottenham, la Juve es va conformar amb no prendre mal a Amsterdam i fins i tot el Liverpool, que jugava a casa, es va frenar arran del 2-0. Especular per no sortir-ne escaldat és una opció vàlida. Potser la millor en aquest moment. Però, quan passa, diguem les coses pel seu nom.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF