Handbol
Esports 09/01/2021

Xavi Pascual: “Ens hem cregut que no podem perdre contra ningú, i és una errada”

Entrevista a l'entrenador del Barça d'handbol

Gonzalo Romero
6 min
Xavi Pascual, entrenador del Barça

BarcelonaXavi Pascual estructura l’escala d’èxits i frustracions del micromon del seu Barça. La derrota a la final de la Lliga de Campions reobre els debats endèmics: meritocràcia o imposició. El títol del 2015 queda massa lluny. El tècnic atén l’ARA des del seu despatx, afinant la planificació durant l’avantsala del Mundial d’Egipte que disputarà el gruix de la plantilla. És una petita escletxa del calendari, entre el dinamisme de la final four, la seva lectura apocalíptica i el retorn a la competició al febrer a la pista del Veszprem.

Com ha sigut el post-Colònia? ¿L’aturada de seleccions li ha donat perspectiva?

Bé, sempre hi ha un tram sense partits després d’aquest format. Va bé perquè analitzes què ha passat, com havies arribat a la cita i intentes buscar respostes a les preguntes que et fas. Ha sigut el mateix procés que les últimes vegades, res especial. Sabem que és molt dur i que hem d’estar preparats perquè la derrota formi part de la vida.

¿N’ha pogut trobar, de respostes?

Sí, clarament. La primera de totes és que jugues contra un rival que té un potencial enorme i que et pot guanyar. Nosaltres hem superat el Kiel dues vegades aquesta temporada i hem perdut el tercer partit a la final de la Champions. Per què ha passat? Perquè els dos equips som molt bons. És fàcil: un guanya i l'altre perd. ¿Pots explicar coses? Tot el que vulguis, però l’esport és això. En els partits de fase regular no vam fallar ni un sol llançament de penal i els nostres porters els van aturar. A Colònia va passar al revés. Hi ha coses que no controles. Ens hem cregut que no podem perdre contra ningú, i és una errada.

De qui parla? Del club?

De l’entorn. No parlo mai del Barça. L’equip sap que pot perdre. Tot el que tenim al voltant no. No en som conscients. Ha arribat un punt en què guanyar molt es converteix en una dificultat afegida. Ara tothom pensa que guanyaràs la final sense jugar-la. Que som favorits? Bé, d’acord. Nosaltres no ens creiem els favorits, és una cosa de la gent. Seguim cometent la mateixa errada. Hi ha circumstàncies i situacions que les defineixen el talent individual dels jugadors en el moment de prendre decisions. I ja està. Que tu estiguis davant d’un porter i facis o no gol depèn de la seva qualitat. Tenim la sort que constantment tenim l’oportunitat de guanyar la Lliga de Campions.

¿No era inevitable sentir-se favorit pel moment del projecte?

¿Quantes vegades ha jugat el Barça i no s’ha sentit favorit per a la gent? [Calla]. Aquesta és la resposta. ¿Quantes vegades hem anat a la final four i l’entorn ha dit que el Barça era favorit? Sempre. Si és una anàlisi objectiva, endavant, ho valorem. A mi el paper de favorit m’és indiferent. Hem de saber què fem. Guanyar al París Saint-Germain a semifinals bé, tela. Podríem haver perdut perfectament, com ens va passar el 2018 amb el Vardar. Van acabar guanyant la Champions. Semblava que només ens van guanyar a nosaltres a Colònia. Hem d’entendre que podíem perdre, que podem tornar a perdre i que podem quedar fora de la fase final del mes de juny. Els altres equips tenen el mateix o més nivell que el nostre. És així de dur. Quan comencem la temporada es parla de quants partits perdrem, no de les victòries. Doncs mira, ja n’hem perdut un.

¿Entén que se l’acusi de tenir un relat derrotista?

Jo no crec que sigui una qüestió de ser derrotistes. Aquí som realistes. A vegades som molt utòpics amb les coses que fem. Totes les seccions del Barça poden perdre, perquè jugues contra els millors. Si nosaltres guanyéssim els millors sempre, la nostra funció no tindria sentit. Som el club que som i volem guanyar-ho tot, esclar, com els rivals. La final europea és un cas molt concret. Vam perdre perquè el Kiel va ser superior. No crec que sigui un fracàs. Hem d’anar amb compte amb la definició de les paraules. Fracassar és no intentar-ho.

¿Es pot defensar el model de la secció sense guanyar Champions?

Es que ens equivoquem. No és una cosa que se centra en la final. És que arribar-hi costa molt. Si parlem d’inversions econòmiques està clar que nosaltres n’hem fet una de molt gran, però els altres també. Que el club hi pugui estar d’acord o no, bé, en el cas que arribi un nou president ja veurem què passa. El que no se li pot recriminar a l’equip és que no es deixi l’ànima des del primer dia.

Què se li pot recriminar, doncs?

Jo no puc recriminar res. El que pugui dir s’ha de quedar al vestidor. Hi ha dues coses. La primera és el compromís de la gent. Aquí no hi ha dubte. Si veus el partit t’adones que tots anem a totes. Després hi ha l’encert. A vegades el teu encert és proporcional al desencert de l’altre, i al revés. Jo tinc clar que van ser millors. Què podem dir? Sí, que el xut al pal hauria d’haver anat a dins, aquella acció que no aturem, el rebot en defensa... Ja, però el joc és així. No sabem on van els rebots. Pots estructurar les accions, però no saps on anirà la pilota.

També es parla de por escènica. ¿Es creu aquesta lectura romàntica?

El que està clar que és una pista que no se’ns posa bé, perquè hi hem anat molts cops i no guanyem. Ha quedat clar que no és una qüestió de públic, perquè aquest vegada no n’hi havia. No és por escènica. Es tracta d’una situació límit en un partit que és impossible de reproduir en els entrenaments. El nivell de pressió de Colònia només el trobarem a Colònia. I hi ha un altre tema, que és que la nostra samarreta pesa molt, i hi ha gent que ha d’anar fent a poc a poc.

Quin grau d’autocrítica fa, vostè?

Hi ha una sèrie de coses que no estaven en els nostres indicadors habituals de la temporada. Hi ha una sèrie de punts que no ens han donat el nivell, i som conscients d'on hem tingut una sèrie d’errades. Hem d’intentar que no tornin a passar. Però torno a repetir-me: aquests indicadors també depenen de qui tens davant.

¿S’ha sentit assenyalat?

Sí, però serà sempre així. Al Barça serà sempre així amb qualsevol entrenador de l’handbol o de les seccions. Tot acaba a la banqueta. Si ets una persona de club saps com van les coses. Quan perdo haig de posar-me a primera fila.

¿Creu que hi ha una part d’atac personal en la crítica?

Sí, però ja fa temps que ho he superat. Jo segueixo fent la meva feina. I el més important: el grup segueix en la mateixa direcció. Ara, si perds el partit del Veszprem serà un caos, encara no hem sortit del forat. Si guanyes, "Veus, haurien d’haver-ho fet fa unes setmanes a Colònia". Nosaltres seguirem fent el que estem fent, igual. No canviarem res. Anirem a mort amb el model i l’estil.

stats