Un diumenge de reconciliacions i emocions

BarcelonaEl circuit d’Assen és un lloc magnífic per a la pràctica del motociclisme, per això ahir ens vam divertir tant a la cursa de MotoGP d’Holanda. Però, precisament per les seves característiques, l’any vinent ens hi avorrirem molt quan hi arribi la F1: no es podran fer avançaments com els que vam veure ahir a Àustria.

En canvi, al circuit del Red Bull Ring hi passa tot el contrari: genial per als cotxes, i absurd -per la manca de frenades- per a les motos. Aquest és un dels aspectes que van ajudar que el d’ahir fos un dels millors Grans Premis de F1 dels últims temps. Un magnífic homenatge a Niki Lauda, que ajuda a reconciliar-nos amb la disciplina reina de l’automobilisme esportiu després de la llauna de cursa que va ser la de França, diumenge passat.

Al circuit de Spielberg i al d’Assen van guanyar dos pilots que, hores abans, es queixaven dels seus vehicles. Abans de tastar el xampany al podi, Viñales recordava que havia fitxat per Yamaha per guanyar, i Verstappen reivindicava millores per al seu Red Bull. A les dues curses van estar a punt de guanyar dos pilots que fa temps que aspiren a fer-ho per primera vegada a la divisió d’honor dels seus esports respectius, i que no trigaran a fer-ho. Perquè els toca, i perquè s’ho mereixen, que són dues coses diferents. Quartararo no va poder competir per guanyar per les limitacions físiques que encara té després de l’operació de la síndrome compartimental que li van fer, i que a una pista com l’holandesa significa una gran penalització. I a Leclerc se li va escapar de nou la victòria per l’ímpetu amb què el va superar Verstappen.

Però les dues curses van tenir més aspectes en comú, i el principal va ser la joventut dels seus principals animadors. A la de cotxes, mai dos pilots tan joves havien estat competint fins al final per ser els primers a creuar la línia de meta; i a la de motos la joventut dels dos primers classificats feia que Márquez -26 anys- se sentís “molt vell” al seu costat al pujar al podi, com ja havia dit també a Montmeló.

Definitivament, ahir va ser un diumenge de reconciliacions. Amb l’emoció i amb la història. Yamaha tornava a guanyar després d’haver-ho fet fa deu curses, al GP d’Austràlia de l’any passat, precisament gràcies al de Roses també. I un motor Honda tornava emportar-se una cursa de F1, en aquest cas dintre del Red Bull de Verstappen... 13 anys després de l’última vegada, al GP d’Hongria del 2006.

Verstappen i Viñales ens van regalar un diumenge fantàstic, per fer-nos passar la calor. I encara sort que els comissaris de la FIA no van disparar el termòmetre una mica més.