A curt termini, ni el Barça ni Laporta han de patir pel cas Negreira

El delicte de suborn obre la porta a un jurat popular format per ciutadans de Barcelona

3 min
Imatge d'arxiu de les oficines del Barça

BarcelonaDes que al mes de març la Fiscalia va interposar la querella pel cas Negreira, s'havien estat investigant tres delictes: el de corrupció esportiva, el de falsedat documental i el d'administració deslleial. Però el jutge instructor que porta el cas, Joaquín Aguirre, té la sospita que el de corrupció esportiva no el conduirà enlloc. No ha trobat cap prova que ho acrediti i, en l'intent de saber cap a on van anar a parar els 7,5 milions que durant 18 anys va estar pagant el Barça a les societats de José María Enríquez Negreira i al seu fill, Javi Enríquez, ha obert una nova línia d'investigació enfocada en el suborn.

El gran canvi que suposa, més enllà de donar sentit a les tesis del magistrat, és que un delicte de suborn arriba als tribunals de la mà d'un jurat popular, que és l'encarregat de determinar si els acusats són culpables o no. Seran, si el cas va a judici per aquesta via, nou persones escollides a l'atzar empadronades a la província Barcelona. Això sí, la selecció inicial és més àmplia, de fins a una trentena de ciutadans. Després de sotmetre's a les preguntes del fiscal i de la defensa, s'acaben escollint quins nou –sempre és un número imparell, per evitar empats en la votació– acaben formant-ne part.

La prescripció del cas deixa Laporta fora de l'acusació

La interlocutòria del magistrat Aguirre comença amb un gràfic on s'inclouen els pagaments que durant gairebé dues dècades va fer el Barça a Dasnil 95 i Nilsad, les empreses propietat de la família Negreira. Hi apareixen els noms dels quatre presidents que eren al càrrec mentre es feien pagaments: Joan Gaspart (2001-03), Joan Laporta (2003-10), Sandro Rosell (2010-14) i Josep Maria Bartomeu (2014-18). Els dos últims estan sent investigats, però no Gaspart ni Laporta. El fet que ara s'investigui un suborn tampoc canviarà aquest fet, ja que en qualsevol dels casos, per a ells dos el delicte ja ha prescrit, analitza el penalista David Aineto.

L'única possibilitat d'ampliar la prescripció a 15 anys és que el jutge consideri que es tracta d'un delicte de suborn continuat. Així, es podria remuntar fins al 2008. Però, segons el també penalista Eloi Castellarnau, només afectaria el Barça com a persona jurídica, però no Laporta, perquè el 2010 va abandonar el club. "Ell pot ser responsable del que va fer, però no es pot responsabilitzar del que van fer Rosell o Bartomeu, després. Per tant, no hi ha continuïtat". A més, posa l'accent en el fet que les factures no les pagava el president, sinó el club com a persona jurídica.

L'altre punt que genera controvèrsia fa referència al fet que qualifica els membres del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) com a funcionaris. I d'aquí en deriva les conclusions per investigar el delicte de suborn. El comitè pertany a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), que segons els seus estatuts és de caràcter privat. De fet, durant el conflicte amb les jugadores pel cas Rubiales, el Govern va explicar que no podia intervenir la RFEF precisament perquè no era una entitat de titularitat pública.

Les conseqüències esportives que pot tenir el cas per al Barça

Finalment, i sobre les possibles conseqüències que pugui tenir el cas per al Barça, a curt termini l'entitat no ha de patir. El delicte de suborn, si acaba sent condemnat, implicaria una sanció econòmica, analitza l'especialista en dret esportiu Xavier Albert Canal. Només en el pitjor dels casos es podria arribar a una suspensió temporal de l'activitat o, en el cas extrem, una dissolució. Així i tot, els experts consideren "altament improbable" que s'arribi a aquest extrem i que, com a màxim, el Barça hauria d'acabar pagant una multa.

Ara bé, si el club passa a ser investigat, això també implicarà que la UEFA hagi de revisar la seva situació per validar la seva participació en competicions europees. De totes maneres, això no serà fins al final d'aquesta temporada.

stats