PRIMERA DIVISIÓ

Una de freda i una de calenta no són suficients contra l'Osca

L'Espanyol arrenca fort, però es deixa anar i no pot amb el cuer de la Lliga

Una part de rauxa i una altra de desencís van impedir que l’Espanyol passés de l’empat contra un Osca (1-1) passiu al primer temps i revifat en el segon. Una jornada més, els blanc-i-blaus van mostrar que són capaços del millor i del pitjor. A la primera part, van rebobinar uns mesos enrere, concretament a la versió que havia il·lusionat a tota la seva afició les primeres 11 jornades de Lliga, amb un equip engrescat gràcies a un futbol vistós amb el control i la possessió com a bandera.

Si una setmana enrere s’havien encomanat a una bona defensa per sortir vius de Mestalla, ahir els blanc-i-blaus eren ben conscients que la proposta havia de ser l’oposada. I qui millor per conduir el gir de mitjó que un Melendo que fa setmanes que està en estat de gràcia. Les baixes en atac i el seu bon rendiment li han obert la possibilitat de ser titular, i amb els minuts ha anat guanyant confiança sobre la gespa.

Amb Melendo entre línies, l’Espanyol guanya un element desequilibrant que no té en cap altre jugador. El menut atacant de Sant Adrià del Besòs és dels pocs que sempre sap verticalitzar el joc amb un simple control orientat, un recurs que li serveix per iniciar ràpidament un atac amb un moviment accelerat deixant enrere el marcador. El seu dinamisme amb i sense pilota, un autèntic maldecap pels aregonesos. L’Osca, conscient que no podia deixar-lo jugar còmodament, només l’ha pogut aturar amb faltes.

El guió de Rubi en el primer temps passava per dominar el partit al mig del camp. Roca ha disposat de força temps per pensar, i juntament amb Darder i Melendo no han dubtat en buscar les desmarcades de Borja Iglesias amb una passada vertical. Aquest ha estat un recurs repetit en força ocasions, però que el gallec no ha sabut aprofitar. Primer, ha errat a l’hora de donar l’última passada a Wu Lei en un dos contra un. Després, ha rematat als núvols amb l’esquerra. El seu company d’atac xinès també va tenir un parell de bones al primer temps, però el gol se li va resistir. Més encert ha trobat Granero, qui tot i un inici un punt imprecís, ha dibuixat una falta preciosa, enroscada i dirigida a l’escaire, que ha servit per posar el primer al marcador.

Els canvis desordenen l'Espanyol

L’Espanyol tenia el partit exactament on el volia, guanyant i governant sense pràcticament oposició, però no l’ha tancat quan ha tingut l’ocasió. Amb el pas dels minuts ha anat perdent comoditat amb la pilota, sobretot a la segona part. En una falta de l’Osca ha nascut l’empat, fabricat per dos dels seus centrals. Pulido ha desviat un xut amb l’esperó i ha traçat una gran assistència a Etxeita, que no ha perdonat dins de l’àrea. El gol ha descol·locat per complet l’Espanyol, que de cop i volta s’ha oblidat de la lliçó apresa. L’Osca s’ho ha cregut i, a base d’una posada en escena més agressiva, ha desconnectat un Espanyol que ha començat a tenir dubtes.  

Amb Roca pressionat per Ávila, els engranatges al mig del camp han començat a grinyolar i tota l’estructura se n’ha ressentit. De la segona part blanc-i-blava només se’n salva una gran maniobra de Wu Lei que ha acabat topant amb el pal. El segon temps va ser d’un Osca més ficat que va anar creixent amb els canvis, i que s’ha anat cruspint un Espanyol que s’ha vist sense idees ni capacitat per fer mal. L’entrada de Ferreyra i Semedo, lluny de servir de revulsiu, va debilitar un Espanyol que va desordenar-se i veure’s sotmès per un Osca que, si no va fer el segon, va ser gràcies a la manca d’encert de Cucho Hernández.

Amb Semedo perdut i desubicat, Borja Iglesias topant un i altre cop amb els centrals i Melendo i Wu buscant socis a l’àrea, l’Espanyol va acabar el partit amb un plantejament trencat que li va restar control i va estar a punt de costar-li cas. El punt final, un premi escàs en un partit que no pot deixar bon regust de boca a l’equip de Rubi, que no va saber trobar la tecla en un partit on van anar de més a menys.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF