Cintia Rodríguez: “Sempre hi ha opcions d’anar als Jocs Olímpics de Tòquio el 2020”

PalmaCintia Rodríguez és possiblement la millor gimnasta de la història del club Xelska, amb el permís de Clàudia Colom. Va néixer a Inca fa 23 anys i és allà on va fer les primeres passes en el món de la gimnàstica artística. Per trajectòria, personalitat i anys d’esforç, aquesta inquera ha obtingut els millors èxits esportius a Mallorca i fora de les nostres fronteres. També és la més veterana del circuit espanyol, però ja des dels inicis ha estat una de les alumnes avantatjades que amb el temps ha superat dues operacions de genoll i moments delicats que han fet perillar la seva continuïtat en aquest esport. De moment, no deixa de lluitar per un somni, que és el de continuar almanco un any més a l’elit, perquè aviat arribaran les classificatòries per als pròxims Jocs Olímpics de Tòquio, i qui ho sap...

Com és un dia en la vida de Cintia Rodríguez?

Fa quatre mesos que em vaig independitzar i estudii criminogia a distància per la universitat. És una cosa que m’atreu molt. Procur aixecar-me a les vuit del matí i estudiar fins que ja és hora d’entrenar en el Prínceps d’Espanya. Als horabaixes faig feina perquè som entrenadora.

Fa dues dècades que us dedicau a la gimnàstica. No n’estau cansada?

Ara mateix no he passat la millor època a causa d’una lesió en una espatla, i és cert que hi ha dies que he pensat que no volia entrenar, però quan no tenc mal som feliç i compensa.

Recordau com va ser l’arribada al Xelska?

Tenia sis anys quan entrenava a Inca. L’entrenadora del club, que era gimnasta amb Pedro Mir (director tècnic del club Xelska), ens va recomanar venir a Ciutat. D’aquell grup que vàrem arribar a Palma, només n’he quedat jo. De fet, quan competim en els campionats d’Espanya, sempre som la més veterana.

Què heu aconseguit fins ara?

He estat campiona d’Espanya individual, subcampiona sènior i campiona per equips. També he participat en quatre mundials i en tres campionats d’Europa.

Teniu opcions de participar en uns jocs olímpics?

Sempre en tens opcions, fins que quedes desqualificada. Per arribar als Jocs Olímpics, primer t’ha de seleccionar la Federació Espanyola entre les cinc millors per anar a un mundial. El pròxim serà a Doha el mes d’octubre i les tres primeres del món van directament als Jocs Olímpics. La resta dels països s’ho jugaran en el mundial següent, que es disputarà a Stuttgart.

Com han viscut els vostres pares aquest esport tan sacrificat?

Ma mare sempre m’ha acompanyat amb el cotxe des d’Inca fins a Palma i per a ells no ha estat un sacrifici, perquè sempre m’han fet costat. Sobretot quan he patit les lesions, ells sempre han estat molt orgullosos i m’han fet veure que estaven amb mi.

Quina importància ha tingut Pedro Mir en la vostra carrera?

És la persona que m’ho ha ensenyat tot en aquesta vida, tant dins la gimnàstica com fora. L’estim com si fos el meu pare. Però no tot és meravellós, perquè tots dos som molt caparruts i també discutim.

Sou una privilegiada ?

No, no som una privilegiada perquè tot allò que he aconseguit ha estat fruit de l’esforç. És evident que tot el que tenc en el centre de tecnificació del Prínceps d’Espanya està molt bé, però havent de passar dues operacions al genoll, he patit molt per tornar a estar bé.

Què és per vós poder competir a la Lliga Iberdrola i a ca vostra?

És un al·licient i una motivació saber que hi ha la família i els amics al darrere que em volen veure i que m’ajuden a continuar. Per a mi és un premi, perquè puc dir que som aquí, que puc competir, i és per vosaltres.

Voleu afegir res més?

Vull donar les gràcies a Alejandro Martínez, que és la meva parella, perquè és la persona que m’ajuda i m’inspira amb la seva constància per continuar fent gimnàstica.