RCD Espanyol

Les causes i els culpables del sisè descens de l’Espanyol

L'empresari xinès és el primer president que dirigeix l'entitat blanc-i-blava en dues ocasions a la categoria de plata

3 min
Chen Yansheng en una imatge d’arxiu.

BarcelonaL’Espanyol no oblidarà Gil Manzano i Del Cerro Grande, els àrbitres principal i del VAR encarregats de dirigir el polèmic empat a Mestalla que va posar fi a les seves aspiracions de permanència. El videoarbitratge va perjudicar injustament els blanc-i-blaus en diferents accions en el tram final de curs: des del gol fantasma de l’Atlètic fins a la no expulsió de Gueye al Sánchez-Pizjuán. El VAR va clavar la punyalada definitiva a un Espanyol que, tot sigui dit, arribava en una situació límit per demèrits propis. 

La temporada blanc-i-blava ha estat horrible, plena d’errades i amb un joc més que pobre. Són diverses les causes i nombrosos els culpables del sisè descens de l’Espanyol a Segona Divisió. El primer, esclar, un Chen Yansheng que s’ha convertit en el primer president espanyolista amb dos descensos (2020 i 2023), una dada força simptomàtica que defineix força bé el fracàs de la seva gestió. Victorià Oliveras de la Riva (1961-62), Joan Vilà (1968-69), Antoni Baró (1988-89) i Juli Pardo i Francesc Perelló (1992-93) van ser els màxims dirigents en els anteriors viatges a Segona, però cap d’ells en va patir més d’un. 

Lluny de transformar l’Espanyol en un habitual d’Europa, l’empresari xinès ha convertit l’entitat blanc-i-blava en un equip ascensor, un escenari molt perillós que ja ha provocat que altres històrics com el Deportivo, el Màlaga, el Saragossa o el Racing acabin estancats lluny de l'elit. Una realitat que, de fet, ja pateix el primer equip femení blanc-i-blau, que va baixar el 2020 i sumarà la seva tercera temporada consecutiva a Reto Iberdrola. 

Una gestió temerària de Chen Yansheng

Chen va rescatar financerament l’Espanyol amb una injecció de 160 milions d’euros, però la seva gestió com a president deixa molt a desitjar. O ha deixat el projecte en males mans o, quan ha trobat professionals vàlids, no els ha sabut cuidar. El resultat? Quatre directors generals, cinc directors esportius i deu entrenadors en set anys. L’Espanyol s’ha convertit en una trituradora de professionals i el més perjudicat d’aquesta inestabilitat és el mateix club. Amb el pas endavant que Yansheng va fer cessant l’anterior CEO i designant Mao Ye, però, el propietari i president blanc-i-blau quedava més exposat.

Ara ja no té escuts. I la seva única reacció ha sigut un vídeo gravat a milers de quilòmetres sense esma ni capacitat per sortir-se d'un paper. Va ratificar Rufete i va avalar Domingo Catoira tot i la seva inexperiència. L’encara director esportiu no té assegurada la continuïtat malgrat tenir un any més de contracte. Les estretors econòmiques derivades de l’anterior descens, de la pandèmia i de les limitacions del govern xinès no poden ser una excusa. L’Espanyol no ha administrat bé els recursos de què ha disposat ni ha gestionat bé les sortides de Raúl de Tomás i Pedrosa, dos actius que van condicionar el mercat estiuenc. Els fitxatges hivernals no han arreglat el desgavell.

L'equip més golejat de la Lliga

Diego Martínez va excusar-se en la mala planificació esportiva per justificar que havia rebut una plantilla descompensada. No li faltava raó, però li van sobrar excuses. Luis García, que també ha comès errors a l’hora de planificar alguns partits, ha demostrat com aquest equip podia jugar millor. Els constants canvis a la banqueta i el fet de no apostar per donar continuïtat a una filosofia de joc han passat factura a un club que no sap a què juga ni cap on mirar a nivell futbolístic, ni al primer equip ni al planter. El cessament de Luis Vicente i la sortida d’Hugo Blanco, l'un coordinador del futbol base i l'altre responsable d’identitat, expliquen que la feina no s’ha fet bé en moltes àrees. 

Sobre la gespa, l’Espanyol ha pagat molt car ser l’equip més golejat de la categoria, amb 66 gols rebuts. Les nombroses errades dels tres porters, Lecomte, Álvaro Fernández i Pacheco, així com de gairebé tots els defenses, han costat 17 derrotes i 12 empats i han neutralitzat el bon rendiment en atac del sisè equip més golejador de la Lliga (49). L’Espanyol necessita canvis i Chen ja no té més proteccions.

stats