Es Castellot, la guaita secreta i inexpugnable de la vall d’Orient

PalmaEn aquesta ruta ens endinsam per un indret poc transitat de la vall d’Orient –entre es Freu i el pas de l’Estaló–, però ben visible des d’aquest llogaret de Tramuntana si miram cap al sud: es Castellot. El seu topònim fa referència als penyals que li donen el caràcter de fortalesa natural, gairebé inexpugnable, i probablement per això, hi trobam dalt d’aquest turó unes restes arqueològiques, una construcció que degué servir en el passat de refugi per als habitants de la vall en èpoques passades, anteriors als musulmans.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa parada del bus TIB (L-331 Estació Alaró/Consell-Orient), ben davant les cases de Cals Reis, sortim a peu d’Orient en direcció a Bunyola per la carretera (Ma-2100). Les primeres passes d’aquesta ruta són per asfalt. Precaució! Si anau en grup, sempre en filera d’un i per l’esquerra de la calçada. En aquest primer tram de ruta hem de travessar la vall fins a l’entrada del camí del Freu, entre Can Nico i Son Perot (Pk 8,6). Vorejam uns metres el torrent que neix al coll del Bosc, dins Comassema, i que s’escola per la part esquerra de la plana cap a la vall de Coanegra. 

Des de la dura negror de l’asfalt, la nostra vista s’abeura de la llum d’un paisatge de colors infinits, extensos sementers i un rost bosc de muntanya coronats pels cims de la serra d’Alfàbia, el coll del Jou, el pas de na Maria, Lofra, na Franquesa, la Rateta, el Castell d’Alaró, el puig de Can Llenderia, la Talaia de Cals Reis i el Castellot, l’objectiu de la nostra caminada. Amb l’ajuda d’un mapa (Alpina 1:25.000 –Tramuntana Central–) podrem identificar millor cadascun dels punts esmentats.

Uns metres després de l’entrada de Can Nico [20 min], trobam a l’esquerra els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec que ens assenyalen el camí vell de Santa Maria per la vall de Coanegra. Deixam l’asfalt i ens dirigim cap els planiols i el salt del Freu. A la dreta del camí, que travessa un ample i extens sementer, trobam restes d’abeuradors i fonts, font de les Tres Piques i la font del Freu, que palesen la necessitat d’abastiment d’aigua sobre una via molt transitada per traginers i pastors. [40 min] Deixam a l’esquerra les cases del Freu, en estat ruïnós, botam una tanca i travessam el torrent. Aquí ens ajuntam amb el camí que ens arriba per l’esquerra de Son Palou. Immediatament després, tenim a la dreta el camí que baixa al salt del Freu, on trobam les restes d’un molí fariner hidràulic d’època musulmana.

De moment, seguim els indicadors que ens menen cap a Santa Maria. Ara, un camí de carro, molt ben bastit, descriu unes llaçades de pujada que ràpidament ens situaran sobre una mena de collet [50 min]. Trobam una paret que el camí travessa per un portell sense barrera. En aquest punt, giram a l’esquerra i ens dirigim cap a unes cases, probablement unes velles rotes associades a un ranxo de carboner, que es troben ben a prop de la nostra posició. El camí passa per davant la construcció en runes i es dirigeix cap a l’interior del bosc. [1 h 00 min] Allà on acaba, un conjunt de sitja, barraca i forn, s’obre un comellar (nord) que recorrerem de pujada fins a topar amb una paret amitgera. [1 h 15 min] Passam a l’altra costa, giram a la dreta (nord-est) i continuam pujant, al principi aferrats a la paret i poc després ens haurem de separar una mica per superar el roquissar que tenim davant.

Aviat assolim els penyals, tallats a plom, del puig del Castellot [1 h 20 min]. Per arribar al cim haurem de descendir uns metres (sud), vorejant la paret fins a veure una encletxa que esquinça la paret i una fletxa vermella que ens certifica que som davant el pas. Una grimpada no gaire dificultosa, esglaonada i amb bones preses per a les mans, que hem d’afrontar segurs i sense por. Superat el primer tram de pas, giram a l’esquerra i ens ve un segon passet molt més fàcil, després del qual ja assolim el suau coster fins a la fita de cim [1 h 45 min]. A la dreta de la fita, ubicada sobre els penyals que guaiten damunt Son Palou i la vall d’Orient, tenim una petita construcció megalítica, un jaciment de difícil datació per la manca de ceràmica trobada, i que podria tenir relació en el punt d’observació, vigilància i defensa dels poblats de la vall en època prehistòrica.

Per descendir del Castellot recorrerem a la inversa el mateix camí d’anada fins a enganxar de bell nou el camí d’Orient a Santa Maria [2 h 25 min]. Uns minuts després, deixarem a la dreta el camí que baixa cap a Santa Maria per la vall de Coanegra, i continuarem recte, direcció nord-est, de pujada al pas de l’Estaló, per un comellar estret i rost. Passarem per devora un ranxo, format per una sitja, dues barraques molt juntes una a l’altra i un forn per cuinar, que deixarem a la nostra dreta. Just després hi trobarem una nova bifurcació, nosaltres prendrem el camí de l’esquerra, cada vegada més rost.

Comunicacions entre vessants

[2 h 45 min] Arribam al Pas de l’Estaló, ben visible a la nostra esquerra. Testimoni mut de l’esplendorosa activitat agrícola i ramadera de la vall temps enrere. A la dreta, el camí de ferradura que duu a Alaró per la possessió del Rafal. Oberta a cop de barrobins el 1905, aquesta encletxa artificial serví per millorar les comunicacions entre un vessant i l’altre de la muntanya. Si ens hi fixam, sortint del pas, a la dreta i sobre la roca, encara és visible la data d’obertura.

“El Pas de l’Estaló i tota la contrada que l’envolta, fins a la partió amb el terme d’Alaró, configuren l’anomenada Comuneta de Sant Jordi, o d’Orient, posteriorment dita Comuneta de Cals Reis, quan s’integra dins aquesta possessió com a propietat privada. La propietat de la Comuneta era de l’oratori i, en general, com en els concerts de comuna, dels habitants d’Orient, els quals elegien cada certs anys un obrer perquè, en nom seu, l’administràs.” (Fons documental, fitxa 04. Gaspar Valero –02/12/2018-)

Ara ens resta només iniciar el descens cap a Orient. Ho farem pel mateix camí que carro que travessa el pas i que no deixarem fins a arribar a un portell de ferro amb un botador, que separa el bosc dels conreus de la possessió oriental de Cal Reis. [2 h 55 min] Botam la tanca i continuam caminant fins a assolir la carretera per un camí que discorre entre arbres fruiters. Abans d’arribar-hi, trobarem a la dreta un tiranyet que també surt a la mateixa carretera per un altre portell, molt a prop de l’altre. I en ser a l’entrada d’Orient per la carretera principal, haurem tancat el circuit [3 h 05 min].

Fita_a_Fita