Fita a fita
Esports 28/01/2022

La Carena de Sant Miquel, entre oliverars infinits i torrents esponerosos

Volta per les extenses terres de Solleric des del Clot d’Almadrà, entre els municipis de Lloseta i Alaró, un paisatge cultural immens

Joan Carles Palos
5 min
La ruta de la setmana

PalmaEn aquesta ruta exploram les terres alaroneres de Solleric –el segle XVIII, una extensa possessió integrada per les veïnes de So n’Ordines d’Almadrà, l’Oli Clar i la Font Figuera– i voltam el puig de Sant Miquel des del Clot d’Almadrà. Un itinerari que ens permetrà copsar les valls solcades per torrents esponerosos i assaborir el paisatge cultural d’una part de la serra de Tramuntana, senyat per nombroses històries i llegendes: la més visible, la de les bruixes del puig de l’Alcadena. Però sobretot, vestit per aquests oliverars infinits, nats dins Alaró i que estenen les branques dins Lloseta i Escorca.

Antigament conegut com la Carena, va ser en el segle XVIII quan el puig mudà el nom. La raó té a veure amb un dels seus propietaris, el més important de tots, Miquel Vallès Reus de Berga i Canals (1723-1790), marquès de Solleric i vescomte d’Almadrà, qui va escometre un gran pla de millores a la possessió, entre les quals trobam la neteja –condicionament per al conreu– d’una àrea de cent quarterades de Solleric als costers orientals d’aquesta muntanya, que, entre 1774 i 1775, foren destinades al conreu de llegums i a les oliveres, i es concretaren en 10.000 el nombre d’empelts fets. Al mateix temps es construirien unes cases, que reberen el nom de Sant Miquel de la Carena, en honor al seu propietari i que, segons informació facilitada per l’historiador José Villalonga Morell, podrien ser les que posteriorment derivarien en les cases de la Font Figuera, el segle XIX.

Des del puig de Sant Miquel o la Cresta es gaudeix d’una àmplia i bella panoràmica dels oliverars infinits de Solleric.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de l’aparcament del refugi de Tossals, vora les cases de So n’Ordines, al Clot d’Almadrà. Inicialment, seguint els indicadors del GR-221, dirigim les passes cap a la instal·lació del Consell de Mallorca; tot i que 200 metres més endavant, després d’haver creuat el torrent, trobam a mà esquerra un portell i, aferrada a ell, una barraca abandonada. Passam la tanca per l’extrem esquerre de la barrera i continuam caminant per un camí de terra, perpendicular al puig de Sant Miquel, que ja tenim de cara. A l’esquerra, s’identifica clarament el puig de l’Alcadena.

Després de passar un segon portell, [15 min] arribam a una bifurcació. Giram a l’esquerra i seguim el camí de carro que ens durà cap a l’interior d’antics conreus, ara convertits en bosc, als peus de les cases d’Oli Clar. A poc a poc, el camí carreter es va esvaint i neix un tirany clar i ben fresat que travessa una mena de garriga –carritxeres i aritges– combinada amb pins joves i alguna alzina. [25 min] Topam amb un portellet que ens introdueix dins un sementer, ben llaurat, per on antigament travessava el senderó que ens hi ha menat. Giram a la dreta (sud-oest) i acabam de pujar fins a topar amb el camí que ens arriba per la dreta de Solleric pel coll de la Tanca Nova. Voltam a l’esquerra i ja som davant les cases de l’Oli Clar, emmarcades a la nostra vista per la presència gairebé totèmica del puig de l’Alcadena.

El camí continua per darrere les cases en direcció al coll del Sementeret. Si ens hi fixam, tot d’una en arrancar, veurem a la dreta l’inici d’un sender que s’enfila muntanya amunt. És el camí vell que ara ens serveix de drecera en aquest tram de ruta. En algun punt encara es pot apreciar l’antic empedrat, petites joies del patrimoni etnològic. Les fites ens duen directes al coll, però els darrers temps s’han obert nous tiranys que despisten. En el cas de tornar a sortir a la pista, ho farem a l’inici d’uns revolts molt tancats, al final dels quals el camí parteix cap al vessant esquerre del comellar i a la dreta podem veure una marjada i un portell sense barrera. Per aquí recuperam el sender perdut i acabam la pujada al coll del Sementeret [45 min], després de travessar dos portellets d’una tanca.

Ja al coll, el camí inicia el descens cap a les cases de la Font Figuera (sud-est), per on continuarem després. Ara, giram a la dreta i seguim el camí (nord-est) que ens durà en un parell de revolts fins a un coll de caça amb filats, als peus dels costers orientals del puig de Sant Miquel, on acaba. A partir d’aquí, pujam per un tirany clar i ben fitat tot el temps que travessa unes marjades, molt malmeses pel pas del temps, on antigament dominava l’olivera. Ara, un autèntic caos de vegetació. A mesura que el pendent es fa més rost és senyal que ens acostam al cim. Amb dues grapades ja som dalt del puig [1 h 10 min], a 661 metres d’altura sobre el nivell de la mar i amb una panoràmica total de la vall d’Almadrà i Solleric, als nostres peus, a un i altre costat de la muntanya, i de Comassema i Orient, cap a nord-oest.

Les antigues cases de Sant Miquel de la Cresta s’ubicaven al mateix lloc on ara trobam les de la Font Figuera, del segle XIX.

Coll de la Tanca Nova

Descendim del cim fins al coll del Sementeret [1 h 25 min] i continuam la caminada (sud-oest) pel camí que hem deixat abans i que ens durà de baixada cap a les cases de la Font Figuera [1 h 40 min]. Passam per davant aquesta vella construcció i arribam al GR-221 que connecta Alaró amb el refugi de Tossals Verds, voltam a la dreta i recorrem una breu i agradable pujada fins a topar amb les cases de la possessió de Solleric [1 h 50 min]. Seguim les indicacions de la Ruta de Pedra en Sec que ens menen ara cap a la placeta d’en Sion, tot i que tot d’una que hem superat les cases i fet un tram del camí vell (drecera de l’actual carretera), arribam a una cruïlla. Tot dret, aniríem en direcció al refugi de Tossals; nosaltres voltam a la dreta per acabar de fer la volta al puig de Sant Miquel, a la nostra dreta. Després d’una còmoda pujada arribam a un ample replà que separa el puig de la Corona (575 m), a la nostra esquerra, del que acabam de pujar, som al coll de la Tanca Nova [2 h 15 min], on trobam una caseta i una cisterna, encerclades per un tancat. El camí les voreja per davant, nosaltres les deixam a l’esquerra i continuam fent passes cap a l’Oli Clar. El paisatge que ens envolta es troba dominat pels oliverars infinits que des del segle XVIII prengueren una forta embranzida en aquesta gran possessió alaronera.

Uns revolts llargs i sense gaire desnivell ens acosten als baixos del puig de Sant Miquel i ens acosten a les cases de l’Oli Clar. En ser-hi a prop, quan ja les tinguem ben a la vista, [2 h 30 min] veurem a la nostra esquerra el portell per on hem sortit al començament de la ruta. Giram en aquest sentit i ens dirigim al portellet que trobam al fons del sementer i que ens traurà cap al senderó, primer, i al camí de terra, després, que seguirem de retorn cap a l’aparcament de Tossals Verds, al costat de les cases de So n’Ordines d’Almadrà [2 h 55 min].

Les dades

Dificultat 2,5 sobre 5

Distància 11,75 km

Desnivell 491 m

Durada 2 h 55 min

Altitud màxima 661 m

Ruta circular

@Fita_a_Fita

stats