El Barça obre la porta al retorn de Bojan
El de Linyola, que ha anunciat la seva retirada, podria tornar al club blaugrana com a membre de l'àrea esportiva
BarcelonaL’any 2011, Bojan Krkic marxava del Barça. No era un adeu, en aquell moment. Va deixar el club blaugrana per trobar-se ell mateix. Créixer a fora d’on havia sigut feliç. Marxo, però algun dia tornaré, devia pensar. Però no ho ha fet fins ara, i no precisament per jugar. El de Linyola, a l’Auditori 1909 del Camp Nou, ha anunciat la seva retirada del futbol professional. Ho ha fet acompanyat per Albert Om i envoltat d’amics i coneguts en un acte al qual han assistit personalitats com el president del club, Joan Laporta, o el seu amic i exjugador blaugrana Gerard Piqué. “Era hora de tornar, fa molt que soc fora de casa i volia ser amb els meus”, ha dit Bojan.
“Primer de tot, gràcies a tots per ser aquí presents. La setmana passada parlava amb la meva mare, i recordàvem que tot això eren camps de terra. Tot va començar aquí amb 9 anys, i ara amb 32 anys amb molt d’orgull anuncio que deixo una etapa, la de jugador professional de futbol. Em sento molt agraït, un ha de ser conscient d'ell mateix, saber que el seu moment ha arribat, i saber posar final a una etapa i començar-ne una altra de nova. Ja sentia feia un temps que el meu moment havia arribat, i soc aquí per comunicar que poso punt final a aquesta etapa. Gràcies al Barça per deixar-me ser aquí”, ha dit el ja exfutbolista.
La seva no ha sigut una carrera fàcil. Debutant amb 17 anys, al Barça les coses mai van ser senzilles per a ell. “Futbolísticament estava preparat per jugar en un club tan gran, però la pressió que vaig viure no l’esperava en cap moment”, ha dit. I qui sap si la seva carrera hauria canviat després d’aquell gol anul·lat davant l’Inter de Milà a les semifinals de la Champions de l’any 2010. Potser ara seria recordat com un heroi. O amb la mateixa estima que Sergi Roberto després de marcar el gol de la remuntada al Camp Nou davant el PSG (6-1). Però no va ser així. “El moment més dur va ser quan vaig tallar el cordó umbilical amb el Barça”, ha recordat. Deixava el Camp Nou per marxar a l’Stoke City, on va quallar bones actuacions, però on tampoc va acabar tenint sort. “Un no s’espera que en el millor moment allà li vingui una lesió de lligaments creuats. Són coses que no pots controlar”. Després, un viatge per terres alemanyes al Mainz; el seu retorn a Espanya, a l’Alabès, i una última aventura a Amèrica, a Mont-real, abans de retirar-se al Japó, al Vissel Kobe, amb Andrés Iniesta.
Bojan: "Estic molt orgullós de la meva carrera"
Ha sigut una carrera plena de decisions, en la qual Bojan admet que no es penedeix de res. “No penso en el que podria haver fet millor o no, simplement soc conscient de la carrera que he tingut i n’estic molt orgullós”. Tot i ser un noi jove quan va entrar en la dinàmica del primer equip del Barça, Bojan admet que ha anat madurant durant tots aquests anys, i que ser en un ambient com el del club blaugrana a la llarga l’ha ajudat durant la seva carrera. “Sortir fora de la meva zona de confort, tot això també m’ha servit per conèixer i aprendre d’altres llocs i formes de viure”, ha explicat.
Per al de Linyola, l’inici de la seva etapa va ser un moment dur, en què no va poder suportar tota l’expectació que es va generar sobre la seva persona. Per sort, segons ha afirmat, és un aspecte de la preparació futbolística en què s'està millorant molt. “Crec que ara ja no és un tema tan poc tractat com abans. Existeix més preparació i eines per tractar aquestes situacions”, ha dit, i ha recordat el que li diria al seu jo de 12 anys. “En aquestes edats no pots donar-li consells a un nen. Has de deixar que visqui”, ha dit. Sobre això, ha tingut un record per a tots aquells joves que reben pressions similars en edats com la que ell tenia aquell moment. “Ja no són només jugadors com l’Ansu. Són situacions que s’acaben normalitzant, i al final es posa massa pressió en joves que no estan preparats”, ha reblat.
Per a Bojan tornar era necessari. “12 anys fora de casa són massa, ja era hora de ser amb els meus”, ha comentat somrient. Semblava que, per fi, s’hagués tret un pes de sobre. Amb tot, el seu adeu al futbol no és per sempre. “Em sento preparat per obrir una nova etapa, qui sap si com a entrenador, el que és segur és que alguna cosa faré fora dels terrenys de joc”, ha afirmat. De fet, el president Laporta ha recollit aquesta petició i ha deixat oberta la possibilitat que el ja exfutbolista pugui incorporar-se a l'àrea esportiva blaugrana.
Encara, però, li espera el seu last dance. Serà al juny, amb la selecció catalana en un amistós. “M’ho van proposar des del cos tècnic i la federació, i els estic molt agraït per deixar-me vestir aquesta samarreta una última vegada”. Un últim cop que Bojan trepitjarà un terreny de joc que li ha portat alegries i decepcions, i que veurà com penja les botes després d’una carrera plena d'entrebancs.
