Barça

Hisenda investiga en l'aval 'in extremis' que va fer president Laporta

L'Equip Central d'Informació de l'Agència Tributària demana documentació sobre la garantia de 124,7 milions que es va reunir sobre la botzina

3 min
Joan Laporta durant una compareixença pública.

BarcelonaLa primera cursa a l'esprint de Joan Laporta en la seva segona etapa a la presidència del Barça va arribar tan d'hora que l'advocat barceloní ni tan sols havia reestrenat el seu despatx al Camp Nou. Ja forma part de la història recent blaugrana la signatura de matinada, a correcuita i amb solucionadors inesperats, de l'aval de 124,7 milions d'euros, emès pel Banc Sabadell, que li va permetre tornar a la llotja d'Aristides Maillol. Directius de sempre, nous col·laboradors cridats per raons patrimonials i representants amagats sota un paraigua van ser testimonis, al despatx notarial d'Ariel Sultán, d'una nit que va finalitzar amb crits d'eufòria alliberadora. Menys de 24 hores més tard, Laporta prenia possessió entre abraçades i lloances públiques a Leo Messi, a qui no podria renovar aquell mateix estiu.

Tres anys i dos mesos després d'aquella seqüència in extremis, l'ARA ha pogut confirmar que l'Equip Central d'Informació de l'Agència Tributària es mou per esbrinar la composició de l'aval que va fer president Laporta. Vol recollir dades sobre qui va avalar i a canvi de quines quantitats. Segons la llei de l'esport vigent en el moment de les últimes eleccions del Barça (7 de març del 2021), les candidatures triades per dirigir una associació com el Barça havien d'avalar el 15% de l'últim pressupost de despeses auditat i aprovat. En el cas del Barça que va heretar Laporta, la xifra superava els 124 milions i va obligar-lo a buscar aliances de darrera hora per evitar que els comicis s'haguessin de repetir.

En aquest context d'urgència agreujat per la renúncia sobrevinguda de Jaume Giró, va emergir la figura de José Elías, propietari d'Audax Renovables, que va aportar un màxim de 40 milions i, a canvi, va col·locar el seu llavors número 2 empresarial, Eduard Romeu, a la vicepresidència econòmica del Barça. Per la seva banda, l'exfundador de Mediapro, Jaume Roures, va posar una garantia de 30 milions a través de la societat patrimonial Orpheus Media, la mateixa que un temps després participaria en la palanca de Barça Studios en una altra operació financera a contrarellotge. Elías ja ha donat detalls als informadors d'Hisenda sobre la seva implicació en l'aval.

Dues persones externes a la junta, per tant, van assumir gairebé la meitat de la suma requerida. Bona part de l'altra meitat va correspondre a directius no triats pel soci a les urnes, sinó afegits a última hora —igual que Romeu— per suportar i mantenir l'aval. Tres directius van sumar-se a l'equip de Laporta en aquestes circumstàncies: Ferran Olivé, que va avalar uns 8 milions, Àngel Riudalbas (6) i Joan Soler (6). La major part de la quantitat restant sí que la van absorbir entre integrants de la candidatura inicial, com Antonio Escudero (11 milions), Jordi Llauradó (7) i Juli Guiu (6).

Per la seva banda, els col·laboradors més estrets de Laporta —inclosos exdirectius del seu primer mandat com Rafa Yuste, Maria Elena Fort, Josep Cubells i Alfons Castro— van aportar menys diners que qualsevol altre dels directius esmentats. I, de fet, com que al final encara en faltaven, va aparèixer un anònim que va posar 10 milions d'euros addicionals. Una investigació d'Hisenda podria obligar a revelar-ne la identitat.

Els cost de manteniment de l'aval, un problema per als directius

Les investigacions inicials de l'Agència Tributària també poden aportar llum sobre el manteniment de l'aval, que va ser emès pel Banc Sabadell. Fonts consultades per aquest diari taxen en un 2,7% anual la quantitat requerida per fer front a aquesta despesa i admeten que aquest tema va ser motiu de malestar al si de la cúpula, perquè no tothom podia assumir un esforç que, dividit de manera mancomunada, superava els 130.000 euros per membre de la junta. Elías, que no era directiu, no la va abonar perquè va entendre que ja havia fet prou propiciant la presa de possessió. Així mateix, hi va haver integrants de la directiva que van demanar una relació dels pagaments per comprovar que tots els seus companys afrontaven el percentatge que els tocava. La resposta a aquest requeriment mai va arribar.

Relacionat amb tot plegat, el diari Sport va informar de l'existència d'un compte que es va obrir expressament per fer front a aquests costos. Un IBAN que hauria rebut pagaments de més d'1,5 milions d'euros de Capital Planet, una empresa de Xavier Laporta (germà del president), de l'israelita Moshe Benisty (exsoci del mandatari) i també d'ISL Management, propietat dels catalans Àlex Isern i Marc Segarra i encarregada de gestionar les acadèmies del Barça als Estats Units i d'organitzar una part de la gira nord-americana de l'equip masculí l'estiu del 2022. La investigació podria ajudar a aclarir la procedència i la utilitat d'aquests pagaments. L'ARA confirma l'existència d'aquest compte, que també era del Banc Sabadell.

Fonts oficials del Barça consultades per aquest diari asseguren no tenir "cap informació" sobre una investigació d'Hisenda sobre l'aval que va fer president Laporta. Des del canvi de la llei de l'esport, aquest requisit ja no és imprescindible per formar juntes directives i va deixar d'impactar en la butxaca dels directius del club.

stats