31/08/2021

Què fa un argentí com Messi en un estadi com el del Reims?

2 min
Messi, després del seu debut amb la samarreta del PSG

BarcelonaNo em trec del cap la mirada de Lionel Messi quan va sortir a jugar al terreny de joc del camp de l’Stade de Reims. Semblava mig espantat, mig perdut. La mirada dels nens que canvien d’escola per primer cop a la seva vida i aterren a un centre educatiu on tot els sembla diferent. Com si agafes un noi de Barcelona que escolta música electrònica amb els seus amics i aterra a un institut francès on tothom vesteix diferent, tothom escolta una música diferent i tothom el mira encuriosit.

Al veure’l tan perdut, vaig preguntar-me qui enyorarà més a qui. ¿El Barça a Messi o Messi al Barça? No, no estic dient que ens faci pena Messi, que ja us conec. No estic dient que calgui considerar-lo una víctima i anar plorant pels racons perquè un dels esportistes més rics de la història visqui ara en una mansió a París, una ciutat on ser ric deu estar prou bé. Però els rics també ploren, com deia la telenovel·la aquella. I quan Messi va pujar a aquell avió entre Eivissa i Barcelona ho feia convençut que signaria el seu nou contracte amb el Barça. Havia promès als seus fills que seguirien vivint on ho havien fet sempre. I de sobte, en un tres i no res, ja era a París. Per primer cop des que segueixo els seus partits, per un moment Messi va semblar-me indefens. Després es va posar a córrer per la gespa, no va tenir temps per fer gaire cosa, i li va canviar la cara.

Veient-lo jugar vaig preguntar-me si no seria una possibilitat que Messi no jugui tan bé com al Barça. Li toca conèixer nous estadis, intentar entendre els diferents dialectes francesos quan li tiren floretes o l’insulten. Descobrir nous rivals, entendre’s amb nous companys. De ben segur que deu estar com boig esperant el debut de la Champions, on se sentirà més protegit. El futbol mai ha deixat de ser un esport col·lectiu i Messi, no ho oblidem, volia jugar al Barça. Ara li toca fer-se un lloc en un nou equip, fer-se respectar per nous companys. Entendre on ha anat a parar. El mateix dia que el Barça semblava orfe de liderat, més enllà del caràcter de Memphis i les ganes dels joves de La Masia, Messi semblava orfe de Barça. Mirant amb aquells ulls oberts el que li esperava. Visitar estadis que potser ni sabia que existien fa poc, amb la pressió que tothom espera de tu que facis miracles amb la pilota. Per més ric que sigui, Messi no volia ser a Reims, aquest cap de setmana. Ell volia ser a Barcelona. I com tants barcelonistes, es devia preguntar com hi havia acabat, recordant el descens als inferns d’un club sense diners que no va poder oferir-li un nou contracte, tal com l’havia deixat l’anterior directiva.