Esquí
Esports 27/04/2021

Andorra presenta candidatura als Campionats del Món d'esquí alpí del 2027

És la primera vegada que els Pirineus aspiren a la prova més rellevant de la FIS

3 min
Acabant amb l’estigma dels Pirineus

Andorra la VellaEl març del 2019, l'últim dia de les finals de la Copa del Món d'esquí alpí que es disputaven a Andorra, els membres de la Federació Internacional d'Esquí (FIS, per les sigles en anglès) es van adreçar als responsables de Grandvalira. Més enllà de felicitar-los per l'èxit de l'esdeveniment, els van encoratjar a fer un pas més: "¿Quan presenteu la candidatura per als Campionats del Món?" No s'esperaven el comentari, però no van trigar gaire a recollir el guant. Pocs mesos després posaven en marxa la candidatura i aquest dimarts han fet oficial que Andorra optarà, per primera vegada, a organitzar la prova més rellevant de l'esquí alpí al planeta, que es transmet en directe en més de 100 països.

"És un repte logístic, però també és la cirereta d'un recorregut que va començar fa molts anys i que tenia l'objectiu de situar Andorra com a destí esquiable de primer nivell", apunten des de la candidatura andorrana. Les proves es disputen durant més de 15 dies al febrer, coincidint amb la temporada alta al sector de la neu. Hi participen més de 750 atletes d'una setantena de països. Els esportistes, el seu equip d'acompanyants, més de 500 voluntaris i un miler de professionals de la comunicació fan que, durant dues setmanes, la logística dels Campionats del Món requereixi al voltant de 50.000 nits d'hotel. Per això, David Hidalgo, el director general de la candidatura, s'hi refereix com "un projecte de país".

La cirereta del pastís

El somni andorrà comença amb el canvi de segle. Tot i tenir unes instal·lacions de primer nivell, el país –i els Pirineus, en general– tenia l'etiqueta de ser un destí turístic per a debutants. Des de Grandvalira van pensar que la millor manera de combatre aquesta mala fama era a través de la competició. "Ens hem acabat fent un lloc, però ha costat molt d'esforç", apunta Hidalgo. Andorra va flirtejar amb l'organització d'uns Jocs Olímpics d'Hivern, però ràpidament van descartar el projecte perquè el país no tenia ni la logística ni la capacitat per dur-lo a terme en solitari. En canvi, va començar un treball de formigueta amb la FIS.

Un esquiador durant les finals de la Copa del Món d'Andorra del 2019

De bracet amb la Federació Andorrana (FAE), i sempre amb els sectors de Soldeu - el Tarter com a referència (les pistes Àliga i l'Avet), van arribar les primeres edicions de la Copa d'Europa fins que el 2012 van acollir la primera Copa del Món femenina d'eslàlom i gegant. El següent repte eren les finals de la Copa d'Europa, i el 2019 van guanyar la candidatura per a les finals mundials. Era el primer cop que es feien als Pirineus. I no serà pas l'última, perquè Andorra va tornar a guanyar la candidatura per organitzar-les el 2023.

Contra Suïssa i Alemanya

"Si no guanyem l'organització del Campionat del Món per al 2027, ho tornarem a intentar per al 2029. I si no, el 2031", explica Hidalgo. Andorra competirà, almenys, contra Crans-Montana (Suïssa) i Garmisch-Partenkirchen (Alemanya), seus on l'esquí té molta tradició i que ja han organitzat prèviament aquest certamen. L'elecció es farà d'aquí un any, en el congrés de la FIS que s'ha de celebrar a Portugal. Precisament, les eleccions a la presidència de l'organisme internacional poden ser clau per a les aspiracions d'Andorra, sobretot si prospera alguna de les candidatures reformistes que volen explorar noves seus per a les competicions de prestigi.

Una esquiadora volant durant una de les sessions d’entrenament de les finals de la Copa  del Món d’esquí alpí celebrades aquest any a Soldeu, a Grandvalira

Des d'Andorra, la notícia s'ha rebut amb entusiasme dels principals sectors econòmics, que ho veuen com una via de recuperació –especialment a través de la promoció internacional– d'una pandèmia que ha deixat tocada l'economia d'un país que viu en bona part del turisme. A més, l'organització no suposa cap cost per a Andorra. El pressupost de l'esdeveniment, que s'acosta als 40 milions d'euros, es paga amb els diners que guanya la FIS amb la comercialització dels drets d'imatge, i que transfereix al comitè organitzador. Que no siguin necessàries aportacions públiques ha sigut bàsic perquè tant el govern andorrà com la FAE decidissin donar suport incondicional a una proposta que posaria per sempre més el país a l'elit de l'esquí mundial.

stats