Esports 27/03/2023

Així espremia Negreira la seva preuada influència en l'estament arbitral

El seu fill oferia serveis de 'coaching' a col·legiats que després rebien el seu tracte de favor a l'hora de pujar de categoria

4 min
L’àrbitre, Medié Jiménez, va expulsar Militão amb vermella directa després de revisar la jugada al VAR.

BarcelonaEl sumari del cas Negreira revela que Javier Enríquez, fill de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira, va percebre entre el 2016 i el 2019 una sèrie de transferències de cinc àrbitres en actiu: Alberola Rojas, David Medié i Jaime Latre (de Primera Divisió) i De la Fuente Ramos i Vicandi Garrido (Segona). Sumant totes les quantitats, els ingressos acreditats superen els 25.000 euros. Els noms propis que han sortit a la llum són la punta d’un iceberg incalculable, ja que la majoria de col·legiats que el contractaven feien el pagament en metàl·lic i, per tant, no deixaven rastre bancari. El concepte pel qual els col·legiats efectuaven aquests abonaments correspon a un coaching esportiu.

Javier Enríquez oferia un servei personalitzat que consistia en la millora de diversos aspectes arbitrals. En primer lloc, analitzava en vídeo o in situ alguns partits per fer un perfil de l’àrbitre en qüestió. Més tard es reunia amb ell per analitzar el llenguatge corporal i acostumava a fer èmfasi en la manera de relacionar-se amb jugadors, tècnics i els seus propis assistents. Un dels consells que donava era “mirar als ulls a qualsevol persona amb la qual s’establís un diàleg per demostrar seguretat i guanyar-se la seva confiança”. Per cada sessió, els àrbitres li pagaven 200 euros en efectiu o per transferència. 

La relació entre el coach i els àrbitres la iniciava el mateix Javier Enríquez, que contactava amb els que ostentaven una categoria nacional. Era en aquestes divisions en què José María Enríquez Negreira, el seu pare, movia els fils i podia esprémer la seva influència. Aquesta circumstància propiciava que molts àrbitres acceptessin la proposta del fill. Hi havia un gran benefici implícit: guanyar-se el tracte de favor del pare, aleshores vicepresident del CTA.

Javi Enríquez també va ser contractat pel Comitè Tècnic d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol per impartir seminaris per tot el territori. Els àrbitres catalans que aspiraven a l’ascens es veien obligats a assistir als cursos, ja que s’atorgava una puntuació extra per l’assistència. Des que es va destapar el cas Negreira, Javi Enríquez viu amb certa preocupació la pèrdua immediata de la seva reputació i la de l’empresa i està intentant esmorteir el cop buscant experts en comunicació de crisi perquè l’ajudin a no caure en desgràcia. De moment, ja ha rebut la negativa de diverses consultores amb seu a Barcelona.

La destitució de Negreira pare, un moviment sísmic

La temporada 2017-2018 encarava el tram final i els àrbitres més ben classificats havien rebut la designació per xiular partits de play-off i optar així a l’ascens de categoria. Abans de la publicació de la llista definitiva, Negreira ja havia comunicat a alguns dels seus col·legiats de confiança que la temporada vinent estrenarien categoria. L’eufòria es va apoderar de tots els que havien rebut la benedicció del vicepresident, però les eleccions a la Federació Espanyola de Futbol ho van canviar tot.

El 17 de maig del 2018, Luis Rubiales es va imposar contra tot pronòstic a Juan Luis Larrea i va decidir col·locar Carlos Velasco Carballo al capdavant del CTA en detriment de Victoriano Sánchez Arminio. El madrileny tenia el seu equip de treball i va esborrar Negreira del mapa.

Xavier Estrada Fernández quan estava en actiu.

Això va suposar un terratrèmol dins de l’estament arbitral, ja que la cúpula de Sánchez Arminio ja havia marcat les cartes amb els seus preferits i, de sobte, apareixia Velasco Carballo abans del xiulet final. L’exàrbitre mundialista havia de decidir a correcuita, però no es va doblegar davant de les pressions que exercien els comitès territorials i va optar pel sentit comú: els responsables de cada categoria tindrien l’última paraula. Aleshores, l’històric José Manuel Díaz Vega s’encarregava del futbol professional (Primera i Segona) i Luis Medina Cantalejo, actual president dels àrbitres, analitzava l’antiga Segona B.

Ball d'ascensos després dels comicis a la RFEF

En temporades anteriors, Díaz Vega i Medina tenien un paper testimonial perquè, segons expliquen diversos testimonis, les seves valoracions eren trepitjades en favor dels interessos personals dels directius. Però aquesta vegada no va ser així. Tots dos van elaborar una llista definitiva basada en la meritocràcia i aquella temporada van pujar a Primera Divisió Cordero Vega, Cuadra Fernández i Prieto Iglesias, i a Segona Divisió hi van pujar Soto Grado i Iglesias Villanueva, actuals àrbitres de Primera, a més del català Ávalos Barrera i Domínguez Cervantes. Sis dels set ascensos previstos per Negreira no es van consolidar després dels comicis.

Els homes de Negreira es van quedar amb un pam de nas i van haver de tornar a guardar el cava a la nevera. El seu mentor havia perdut el poder i la seva trajectòria havia quedat truncada d’un dia per l’altre. Els àrbitres van deixar de contractar els cursos de Javi Enríquez que tan bona acollida havien tingut. Sense la influència del pare, el producte del fill va perdre tot el valor.

stats