Publicitat
Publicitat

Barça

Valverde prefereix ser pràctic (3-1)

Un Barça amb 10 homes es desfà de l’Olympiacos i encarrila la classificació per als vuitens de final

Hi ha vegades que no cal fer grans espectacles per aconseguir els teus objectius. N’hi ha prou sent pràctic, movent bé les peces, aprofitant les febleses del rival. O, simplement, sacsejant-lo fins que apareix alguna escletxa a la defensa. El Barça de Valverde va derrotar l’Olympiacos (3-1) en un partit que no passarà a la història de les grans nits a l’Estadi però que val, esportivament, el mateix. L’equip es va saber sobreposar al handicap de jugar gairebé una hora amb inferioritat numèrica per l’expulsió infantil de Gerard Piqué i va acabar doblegant el rival grec, que s’havia fet el primer gol en pròpia porteria. Un Messi estel·lar es va encarregar de fer el segon gol del partit -era la seva diana número 100 en competicions europees, sumant Champions i Supercopa- i d’assistir en el tercer perquè Digne deixés el partit vist per a sentència. Només Nikolaou, a la sortida d’un córner, va poder fer el gol de l’honor visitant just abans d’acabar. Aquest triomf deixa el Barça en una posició de privilegi per ser a la següent ronda de la Champions, líder del grup D amb un ple de victòries.

La pluja i el context polític van condicionar de valent l’inici del partit, amb un Camp Nou a mig omplir i un percentatge altíssim de públic estranger a les graderies. No hi van faltar les reivindicacions de llibertat per als presidents d’Òmnium i l’ANC ni les pancartes a favor de la independència de Catalunya. Ni tampoc un espontani, que va saltar a la gespa amb una samarreta reivindicativa. A estones es jugava a la graderia, a estones l’atenció era al terreny de joc. El marcador, clar a la segona part, va accentuar les reivindicacions d’un estadi sorollós tot i la gran quantitat de cadires buides.

No semblava que l’enfrontament esportiu hagués de ser especialment difícil per al Barça, que tenia com a principal repte trencar la defensa de l’Olympiacos. Les previsions es van complir en menys d’un minut. Tan bon punt l’escocès William Collum va xiular l’inici del partit, els grecs es van tancar al darrere amb una línia de quatre i una altra de cinc, ben juntes, per mirar d’evitar passades interiors. El joc defensiu va ser tan exagerat que els visitants només van rematar una vegada entre els tres pals, precisament el gol.

L’èxit del Barça en el partit d’ahir va arribar per les bandes, amb un Deulofeu inspirat que va tenir l’extrem dret per a ell sol. Va estar participatiu i va tocar en els 45 minuts que va jugar -va ser el damnificat per l’expulsió de Piqué- totes les pilotes que no havia pogut tocar encara aquesta temporada. Al futbolista del planter només li va faltar un xic de precisió en les centrades, on topava una vegada i una altra amb la defensa de l’Olympiacos, que acumulava entre vuit i nou jugadors a l’àrea. Darrere, l’equip no tenia problemes, amb una bona versió d’Umtiti, ben acompanyat per Piqué. Al mig del camp, Paulinho demostrava una vegada més que és un jugador amb recorregut i arribada, mentre que Iniesta i Digne controlaven la banda esquerra sense problemes i Luis Suárez hi posava les ganes però seguia negat de cara al gol. I ja porta una desena de partits europeus sense veure porteria. Només faltava un artista, Leo Messi, que va anar de menys a més.

De les botes de Deulofeu en va sortir el primer gol. El davanter es va desmarcar bé i va fer una centrada rasa que Nikolaou va desviar a la seva porteria quan volia refusar l’esfèrica. Havien passat 17 minuts i semblava que tot havia de fer baixada. I en feia, el que passa és que al Barça li va faltar una mica de punteria als metres finals contra un rival que, tot i perdre, no sortia del darrere, com si donés per bona una derrota per la mínima, atemorit per marxar del Camp Nou amb una possible golejada en contra.

Domini tot i jugar amb deu

El partit que els blaugranes tenien controlat va estar a punt d’anar-se’n en orris just abans del descans per un error de Piqué, que va provar de rematar amb la mà. El central va marcar, però l’àrbitre el va caçar i li va ensenyar la segona groga, que va condemnar els blaugranes a jugar amb inferioritat tota la segona part. Aleshores el marcador encara era d’un a zero per als culers, que havien vist com Paulinho, a qui havien anul·lat un gol correctament per fora de joc, enviava una pilota al travesser.

Al descans, i per evitar riscos, Valverde va reforçar la defensa amb l’entrada de Mascherano, mentre que l’Olympiacos, fins aleshores tímid, pensava que potser podia treure algun punt del Camp Nou. Takis Lemonis va fer entrar tres reforços ofensius, que durant 15 minuts van posar una mica d’emoció aprofitant que el Barça encara no s’havia acostumat al nou sistema, amb deu jugadors. Però Messi, com sempre, es va encarregar de desencallar la situació forçant una falta a la frontal que ell mateix va transformar. I uns minuts després, amb una jugada de museu a la línia de fons, va acabar assistint Lucas Digne, que rematava la feina amb un xut creuat.

El Barça arriba a mitjans d’octubre amb la feina encarrilada a Europa. Un triomf d’aquí quinze dies al Pireu permetria garantir una plaça per a la següent ronda de la Champions.

Històries de superació esportiva

Etiquetes