Què en sap vostè de centrals?

Malgrat la classificació dels dos equips, una proposta futbolística sucosa i la presència de jugadors que han tastat la Primera Divisió, només dos mil espectadors van presenciar al Miniestadi un partit entre els filials del Barça i del Vila-real que, a més, precedia immediatament el matx pel liderat de la màxima categoria entre els blaugranes i el Sevilla al Camp Nou. El club va indicar que es tractava de la millor assistència de la campanya, però va representar un exigu 2,2% de l’entrada. La concentració de públic a la tribuna del Mini, a més, transmet televisivament la sensació de buidor, per més que amb els televidents que van seguir la retransmissió es pogués omplir dues vegades el recinte.

En una entitat en què l’ascensor cap al primer equip i el treball del planter és matèria de debat acalorat i habitual, és com a mínim paradoxal la desídia del soci i aficionat per donar suport in situ als joves i, a més, adquirir coneixement. Les lesions a la rereguarda del primer equip han palesat com, fins i tot entre els més fervents defensors de l’aprofitament del B, no es tenien prou elements de judici al voltant de quins futbolistes podia necessitar Valverde i per què. Es podia errar en pensar que seria Jorge Cuenca el triat pel seu perfil esquerrà, la seva solvència en les pilotes aèries, una encertada lectura del joc i una correcta sortida amb l’esfèrica, quan el Txingurri ha prioritzat la lleugerament més alta velocitat de Chumi, marcador dret com un Piqué que havia suscitat algun dubte. El que ja no és tan acceptable és reivindicar La Masia sorollosament, però amb pocs arguments. Cruyff ja havia sentenciat que, dels cent mil aficionats del Camp Nou, un miler, a tot estirar, entenen el que passa sobre la gespa: entre un u i un dos per cent no hi ha gaire diferència.

Un seguiment poc acurat del filial, d’altra banda, pot incrementar la pressió i les expectatives sobre jugadors amb un futur engrescador però encara per polir, tendres per saltar a un gran escenari, fet que beneficia poca gent més que la que té un interès directe en l’ascens del nano. Es pot percebre un delit en molts àmbits, no només el periodístic, en ser el primer a explicar les virtuts del nou crac made in La Masia, però són pocs els referents d’una anàlisi precisa, fonamentada, fins i tot neutral, sobre les promeses més sòlides del planter. Periòdicament, el club ha intentat animar la parròquia amb campanyes de noble intenció però escassa eficàcia: ni els jocs de paraules, ni esmentar l’estil Barça, ni una imatge de Xarli Rexach fingint excitació han servit per augmentar significativament la taquilla. Una, amb tot, va encertar l’eslògan: anar a veure el filial també és anar a veure el Barça, a les Corts i a Sant Joan Despí.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF