ENTREVISTA

Choco Lozano: "Fins que no vius el coronavirus no t'adones del que és"

Entrevista al futbolista del Cadis CF

Anthony Lozano (Yoro, Hondures, 25 d'abril del 1993), conegut com a Choco Lozano –sobrenom que li ve del seu germà, a qui van començar a anomenar així amb motiu del mític porter hondureny Milton Chocolate Flores–, havia començat aquesta setmana amb il·lusió. El davanter havia tornat a Cadis després d'onze dies confinat en un hotel de Guatemala, on va donar positiu per coronavirus quan estava concentrat amb la seva selecció, i està motivat per jugar contra el Barça. Després de donar negatiu i poder tornar a Cadis, aquest divendres ha tornat a donar positiu en els testos que l'equip va passar dijous. Tot i que inicialment el tècnic Álvaro Cervera l'havia deixat fora de la llista, una darrera prova aquest divendres ha acreditat finalment que és negatiu i ha entrat a darrera hora en la convocatòria. 

Vens d'estar gairebé dues setmanes confinat a Guatemala.

Vaig tenir la mala sort d'agafar el virus i em vaig haver de quedar confinat a l'habitació de l'hotel, on estàvem concentrats amb la selecció. No vaig tenir gaires símptomes, una mica de malestar, una mica de mal de cap, però tot va ser molt lleu. Vaig estar-hi aproximadament uns onze dies.

Com es manté la forma física?

Estava en contacte amb el preparador físic del club i anava fent el poc que podia, però és cert que en una habitació estàs molt limitat per raons d'espai, esclar. 

I mentalment, com és estar onze dies aïllat en un hotel?

És dur, és dur. Fins que no ho vius no t'adones del que és. Arriba un moment que et trobes bé però que no pots sortir, i penses: però si no tinc res! Però ets conscient que has de ser responsable i que et toca quedar-te confinat, donant moltes voltes a tot... Però ho fas perquè no vols contagiar a ningú més, i és un problema a nivell mundial amb què ens ha tocat conviure. 

I amb la família, els amics... Com es porta?

Estàs en contacte amb videotrucades: amb la meva dona, les meves filles, la família, els amics... Per sort, avui dia hi ha molts mitjans per poder-se comunicar i això ho fa tot una mica més fàcil d'afrontar. 

Com es mata el temps aïllat en una habitació d'hotel?

Llegir una mica, jugar una mica a la Play, veure sèries, que n'acostumo a mirar força... Em vaig enganxar a una que es diu The Ranch... En vaig mirar força temporades. 

Vas donar negatiu i vas poder tornar. La setmana que jugueu contra el Barça. 

Vaig tornar amb molta il·lusió i l'equip nota que enfrontar-se contra un rival com el Barça afegeix una motivació extra. L'entrenador sempre prepara els entrenaments pensant en el pròxim rival però, sobretot, se centra en potenciar les nostres virtuts. Contra el Barça sabem que caldrà córrer molt, no deixar espais i aprofitar els contraatacs, que és un dels nostres punts forts. Som un equip que, tret de contra l'Atlètic de Madrid, en què vam cometre alguns errors, hem demostrat que som sòlids defensant-nos. 

Messi no va jugar dimecres i arribarà descansat. 

Això sí que és un problema! [riu]. Messi, estigui com estigui, sempre és un perill per a qualsevol equip. Tant de bo arribés una miqueta cansat però, al final, enfrontar-se a un jugador com ell sempre és un incentiu més. 

Ja saps el que és marcar-li un gol a Ter Stegen. 

Fa molt, però me'n recordo. Va ser al Mundial sub-17 de Nigèria l'any 2009, vam perdre 3-1 i jo vaig marcar el gol per Hondures. Ha passat molt temps, llavors tenia 16 o 17 anys! Ara ell és un dels millors porters del món. De fet, a la lliga espanyola hi ha molts porters bons. I això, als davanters, ens motiva: poder marcar a un porter de renom. 

A Courtois li vas fer gol quan vau guanyar 0-1 a casa del Madrid fa unes jornades.

Va ser eufòric. Només enfrontar-te a aquests equips ja és un premi i, a sobre, guanyar-los, va ser brutal. Som un equip que treballem molt bé, que sempre competim i això ens fa tenir esperances que podem treure un bon resultat sigui quin sigui el rival. 

Entre altres equips, vas jugar mitja temporada al filial del Barça a Segona Divisió.

En guardo molts bons records. Estar al Barça és una experiència meravellosa, vaig tenir l'oportunitat d'entrenar-me amb el primer equip i allà t'adones del nivell que tenen aquests jugadors, de la seva competitivitat i de com s'entrenen. És un orgull vestir la samarreta del Barça, la majoria dels records que en tinc són molt positius i vaig fer bons amics com Aleñá, Cucurella o Fali, amb qui ara som companys al Cadis. 

Amb el Girona vas debutar a Primera. Els vas seguint?

Sí. Al principi els va costar una mica arrencar però ara sembla que estan començant a encadenar millors resultats. Crec que seguiran competint per pujar, tot i que se n'han anat alguns jugadors importants, com Granell, que portava molts anys al club o, abans, Portu, futbolistes que els van ajudar a pujar al seu moment. Però tant de bo que puguin tornar a pujar, tinc bons amics allà, com Bernardo, i els desitjo sempre el millor. Ells em van donar la possibilitat de jugar a Primera Divisió. 

EDICIÓ PAPER 09/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF