La Xarxa Educativa carrega contra l'exempció de català a docents: "Pactes amb fatxes, idees de fatxes"

PalmaLa Xarxa Educativa per la Llengua ha convocat aquest dimarts una concentració davant el Parlament per rebutjar la mesura pactada entre el PP i Vox que permet eximir del requisit de català els docents que accedeixin al funcionariat en places de difícil cobertura. La iniciativa, que forma part dels acords entre ambdues formacions, ha obert un nou front de tensió en l’àmbit educatiu i lingüístic a les Illes. "Pactes amb fatxes, idees de fatxes"; "Amb na Prohens, la llengua no és consens", han cridat la cinquantena de manifestants, que han acudit en representació de famílies, sindicats, directors docents, entre d'altres.

Els convocants han situat la qüestió lingüística al centre de la crítica. “S'aproven mesures que fan prescindible la nostra llengua a la nostra terra”, han denunciat durant la concentració. En la mateixa línia, han afirmat que es tracta de “mesures que responen a les dèries de la ultradreta i que estan emparades pel PP, i de “mesures que dificulten viure en català a les Illes i que erosionen el model educatiu des de dins”.

Segons les entitats, la possibilitat d’incorporar docents sense acreditar coneixements de català té conseqüències directes sobre el funcionament del sistema educatiu i sobre els drets de l’alumnat. “Es vulnera el dret de l’alumnat a aprendre català”, han assegurat. A més, han advertit que “es dificulta el funcionament dels centres” i que “augmenta la tensió a les aules”, especialment en contextos ja complexos.

La protesta ha reunit representants d'algunes de les entitats que formen la Xarxa, que han volgut expressar el seu rebuig a una mesura que consideren regressiva. Els participants han desplegat pancartes en defensa de la llengua i han reclamat polítiques educatives que reforcin, i no debilitin, el model vigent.

La mesura impulsada pel Govern s’emmarca en la voluntat de donar resposta a la dificultat creixent per cobrir determinades places docents, especialment en algunes especialitats i en moments avançats del curs. L'Executiu defensa que es tracta d’una solució puntual i necessària per garantir que tots els grups tinguin professorat, fins i tot en situacions de manca de candidats.

Aquest argument, però, és rebutjat pels col·lectius mobilitzats, que consideren que el problema de fons no és el requisit lingüístic, sinó la manca d’atractiu de la professió docent i les condicions laborals.

Crisi estructural del professorat

En aquest sentit, durant la concentració s’ha volgut ampliar el focus i situar el debat en el marc d’una crisi global del sistema educatiu. Els convocants han recordat que “Europa i Amèrica del Nord necessiten 4,8 milions de docents” i que “el 90% d’aquesta escassetat té una causa: abandonen la professió”.

“No és per falta de vocació, és per les condicions”, han remarcat, abans de detallar els principals factors que expliquen aquest abandonament. Entre aquests, han destacat “la complexitat de les aules: amb més alumnat NESE que a la resta de l’Estat i amb incorporacions constants durant el curs”.

També han assenyalat “horaris excessius: els docents espanyols treballen més hores que la mitjana europea”, a més d'“un clima cada vegada més tens: un 79% parla d’aules conflictives”. A això s’hi suma “una burocràcia asfixiant; el 96% del professorat diu que és excessiva” i uns “salaris poc atractius”.

En el cas específic de les Balears, els convocants han posat èmfasi en el cost de la vida, especialment de l’habitatge. “Un docent pot arribar a destinar el 56% del sou a l’habitatge”, han advertit, un fet que dificulta tant la captació com la permanència de professionals. I un fet que ho emmarca tot, les Balears destinen el 3,6% del PIB a Educació, per darrere del 4,2% de la mitjana estatal i el 6% que demana la Unesco.

Les propostes

Davant aquesta situació, les entitats han insistit que “la solució existeix” i que implica abordar els problemes estructurals del sistema. En concret, han reclamat “més participació dels docents, conciliació i benestar”, a més de “millors salaris i incentius i carreres professionals clares”.

A més, han subratllat la necessitat de “reconeixement i una inversió real en educació” com a eixos clau per revertir la situació actual i evitar la pèrdua de professionals. Per contra, han denunciat que a les Balears “no s’afronten aquests problemes i, en canvi, s’impulsen mesures que debiliten el sistema educatiu”, en referència directa a l’exempció del requisit de català.

La protesta s’ha desenvolupat sense incidents i ha evidenciat la divisió existent al voltant d’aquesta mesura. Mentre el Govern la defensa com una eina per garantir la cobertura de places, una part significativa de la comunitat educativa la veu com un risc per al model lingüístic i per a la qualitat del sistema. Els convocants han centrat la mobilització amb un missatge contundent: “L’educació no es pot construir així”.