La salut incontrolable de la docència en català a la UIB

PalmaEl Reglament d’Usos Lingüístics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) indica que el català és la llengua oficial pròpia i que la comunitat universitària “s’ha d’esforçar per fer-la vehicle preferent d’ensenyament”. Ara bé, just després s’afegeix que “sense perjudici d’emprar el castellà com a llengua oficial, i altres llengües dins els àmbits que les facultats determinin”. Feta la norma, arriba la pràctica. Segons les xifres recollides pel departament de dades de la UIB, el curs actual s’imparteixen en la llengua pròpia el 41,96% de les 3.254 assignatures de grau vigents, un percentatge que, així i tot, és millor que el de l’any anterior, quan eren el 40,04%. L’ARA Balears n’ha demanat les de cursos anteriors, sense que se li hagin facilitat. La llibertat de càtedra, lligada al fet que la UIB no té cap mecanisme per forçar els professors a impartir assignatures en català, fan que s’hagi de confiar en la consciència dels docents de cada carrera. De fet, cada facultat és un món.

La d’Educació ha estat tradicionalment un centre amable amb la llengua catalana. El degà, Miquel Oliver, assegura que s’hi fan “la majoria de les classes”, però no disposa de dades concretes. A l’altra banda hi ha la Facultat d’Infermeria, on la presència del català és de les més reduïdes, juntament amb les de Medicina i Dret.

Un indicador que posa en evidència l’estat del català a la UIB és l’idioma en què els estudiants fan els Treballs de Fi de Grau (TFG). El curs 2022-2023 es varen presentar en la llengua pròpia el 66,51% dels de la Facultat d’Educació, però només un 1,61% dels de Medicina, el 7,83% dels d’Infermeria i Fisioteràpia, i el 14,13% dels de Dret.

El Departament de Política Lingüística de la UIB, amb la doctora Rosa Calafat al capdavant, fa feina per disposar d’unes dades “reals” de la docència que s’imparteix en català i considera que les facilitades per la UIB no tenen per què ser fidels a la realitat. A partir d’una iniciativa conjunta de les 22 universitats que integren la Xarxa Vives, es va fixar l’Objectiu 2025, que proposa que tots els centres tinguin dades fiables dels usos lingüístics de la universitat. “Fa tres anys que hi feim feina”, assenyala Calafat. “Hem d’augmentar la presència de la llengua pròpia, però abans cal saber què tenim. L’any 2018 vàrem fer-ne una enquesta, però està obsoleta”, afegeix. Amb la vista posada al curs vinent, els professors han de fixar a les guies docents de les assignatures la utilització que fan dels idiomes. “Han de dir quina és la seva llengua d’impartició, i si tenen més d’un grup, en quina fan cadascun”, diu. Fins ara, allò que passa és que les guies posen “català”, “castellà”, “anglès”, però moltes vegades mencionen més d’un idioma, sense detallar-ne l’ús.

Un 35% de classes en català

L’acord executiu de la UIB, relatiu als usos lingüístics dels estudis de grau, i aprovat el 2023, es proposa assolir un 35% de docència en català als graus on té menys presència. Se n’avaluaran els resultats l’any 2026. La UIB també ha impedit una pràctica molt habitual en l’àmbit universitari: arriba un estudiant de fora que no entén la llengua i força que el professor la canviï, contravenint els drets lingüístics de la resta d’alumnes. “Si venen estudiants que no saben català, poden demanar un canvi de grup, però només durant el primer curs. No es podrà demanar que es giri la llengua de la classe”, exposa Calafat.

Un dels problemes que té el català a la UIB neix de la capacitació dels docents. “A Educació encara ens salvam, però normalment no saps d’on t’arriben els professors”, exposa Oliver. “La Facultat és el centre, però després hi ha els departaments, que funcionen com a agències de personal i són els que contracten, però no poden posar el requisit de català”, afegeix. A partir d’aquí, tot queda en mans de les bones intencions o ganes dels professors, perquè no hi ha cap reforç legislatiu per ordenar cert percentatge de classes en la llengua pròpia. Educació rep professors de 15 dels 20 departaments de la UIB. “Hi tenim un acord per intentar que ens enviïn professionals perfilats i ara hem decidit fer-ne una modificació perquè quedi més clar que han de conèixer el català”, exposa el degà.

A la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia, la degana, Cristina Moreno, assegura que de cada vegada hi ha més professors que són conscients de la vulnerabilitat en què es troba la llengua. Una altra cosa és la manera de procedir dels alumnes. “Tenim molts estudiants catalanoparlants, però els poses activitats i treballs i els fan en castellà”, explica. Una de les raons neix de la generalització de l’anglès i el castellà com a llengües de la ciència i de la terminologia tècnica. En aquesta facultat també és habitual que a vegades algun alumne demani que es faci una classe en castellà. “Passa a primer. Jo els dic que els parlaré a poc a poc, que els faré els aclariments que necessitin, però que la llengua oficial de la UIB i de l’assignatura és el català”, explica. Enguany la Facultat també ha posat en marxa un premi per incentivar que la gent faci els TFG en català, com també s’ha donat difusió a la campanya Som xerraires, de parelles lingüístiques.

Les fonts consultades van a l’una a l’hora d’aconseguir revertir la mala situació de la docència en la llengua pròpia. En el darrer any i mig, per exemple, s’han engegat iniciatives com la creació de decàlegs de bones pràctiques lingüístiques, enfocada a les facultats de Dret, Infermeria i Fisioteràpia i Medicina. Que el català recuperi pes es preveu complicat, però no impossible.