"Privatització descarada i a marxes forçades": el nou decret de concerts encén la comunitat educativa
L’STEI, l’Assemblea de Docents, Alternativa i l'oposició denuncien que el nou marc blinda durant deu anys la xarxa concertada mentre la pública continua amb mancances de recursos i planificació
PalmaEl nou decret de concerts educatius del Govern ha aixecat un ampli front de rebuig entre els principals actors de l’esquerra educativa i política de les Balears. L’Assemblea de Docents, l’STEI i Alternativa Docent coincideixen a denunciar que el nou marc normatiu consolida i amplia el pes de l’escola concertada mentre l’ensenyament públic continua arrossegant mancances de recursos i de planificació. A aquesta crítica s’han sumat també MÉS per Mallorca i el PSIB, que acusen l’Executiu de Marga Prohens d’estar "invertint" el model educatiu.
Una de les principals objeccions compartides és la durada dels concerts, que passa de sis a deu anys. Per a l’STEI, l'ampliació limita la capacitat de l’Administració per adaptar la xarxa educativa a l’evolució de la demanda. El sindicat havia defensat que els concerts només es concedissin quan l’oferta pública no pogués cobrir les necessitats i que tinguessin una durada màxima de sis anys. Aquestes esmenes, però, no han estat incorporades al decret publicat al BOIB el 4 d’agost.
L’Assemblea de Docents considera que aquesta decisió forma part d’una estratègia més àmplia d’afebliment de l’escola pública. El col·lectiu sosté que el decret "no és una simple modificació normativa", sinó "un nou pas" per reforçar la xarxa concertada mentre la pública pateix "manca de recursos, d’inversions i de planificació".
En la mateixa línia, Alternativa Docent qualifica el nou decret de "projecte polític" que, a parer seu, altera la jerarquia establerta per la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB), que situa l’escola pública com "la base del sistema educatiu". El col·lectiu denuncia que, sota l’argument de la "lliure elecció", el Govern estaria construint un marc que blinda la concertada en detriment de la pública.
Doblers públics per a acomiadaments
Un altre dels punts que concentra les crítiques és la possibilitat que fons públics serveixin per assumir indemnitzacions del personal de centres concertats en determinats supòsits. És una de les mesures que més frontalment rebutgen tant l’STEI com Alternativa i l’Assemblea.
El sindicat considera "inadmissible" que l’Administració assumeixi les indemnitzacions derivades de la finalització del Pla de segregació lingüística, ja que, segons defensa, haurien de correspondre als titulars dels centres. Alternativa parla directament de "socialització dels riscos empresarials": el titular del centre seria qui acomiadaria, però l’Administració n’assumiria el cost. El col·lectiu també critica que la concertada pugui beneficiar-se de recursos públics per a inversions en edificis privats i denuncia que aquesta xarxa disposaria d’una estabilitat que no té la pública.
La crítica dels docents se centra precisament en aquest contrast. L’Assemblea recorda que la xarxa pública s’ha d’adaptar cada curs a les necessitats de matrícula, mentre que el nou sistema, segons denuncia, ofereix a la concertada un horitzó de deu anys. "Rigidesa i sacrifici per a la pública, estabilitat garantida per a la concertada", resumeix Alternativa.
El centre del conflicte
La discussió de fons, però, va més enllà de la durada dels concerts. Els col·lectius crítics qüestionen quin ha de ser el paper de la xarxa concertada dins el sistema educatiu. Alternativa denuncia que el decret permet autoritzar noves unitats concertades davant un augment de la demanda i recorda que el conseller d’Educació, Antoni Vera, ha defensat al Parlament que el Govern no afegirà places públiques allà on ja n’hi hagi de concertades. Per al col·lectiu, això suposa prioritzar la concertada en lloc d’ampliar la xarxa pública segons les necessitats demogràfiques.
L’Assemblea de Docents comparteix aquesta lectura i considera que el nou decret "consolida un model educatiu que desplaça progressivament la pública del centre del sistema" i converteix la concertada en la principal beneficiària de les polítiques educatives del Govern. El col·lectiu reclama que es retiri la tramitació i que els recursos es destinin prioritàriament a reforçar els centres públics.
Les crítiques també posen el focus en el procediment que s'ha seguit per aprovar el decret. L’STEI recorda que l’informe de la Conselleria d’Educació sobre el nou decret va ser rebutjat al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) i que l’informe alternatiu, que incorporava esmenes del sindicat i d’altres entitats, va obtenir la majoria del ple, amb 22 vots a favor, 9 en contra i una abstenció. El sindicat lamenta que les aportacions del màxim òrgan consultiu en matèria educativa no hagin estat incorporades al text aprovat i ho considera un "menyspreu" a aquest organisme.
MÉS i PSIB
A la contestació del món educatiu s’afegeix la política. MÉS per Mallorca i el PSIB han acusat el Govern de prioritzar l’escola concertada per davant de la pública i d’estar impulsant un canvi de model educatiu. Els dos partits coincideixen així amb el diagnòstic dels sindicats i les entitats docents, encara que el plantejament polític posa l’accent en la responsabilitat del Govern i en el model educatiu que es desprèn de les seves decisions. La seva crítica se suma a un malestar que, en aquesta ocasió, no queda restringit a un únic sector.
Per a Alternativa, el decret s’emmarca, a més, en una política més àmplia de la Conselleria, que vincula amb l’ampliació dels concerts del primer cicle d’Infantil, la concertació d'FP i els canvis en l’estructura de la mateixa Conselleria, amb la creació de la Direcció General de Centres Concertats. El sindicat considera que totes aquestes decisions apunten cap a una mateixa direcció: un reforçament progressiu de la xarxa privada concertada.
El conflicte, per tant, no es limita als deu anys de vigència dels concerts. El que hi ha en joc és quin dels dos models, públic o concertat, ha de tenir la prioritat en la planificació educativa. Mentre el Govern defensa el nou marc com una actualització de la regulació dels concerts, els crítics hi veuen un canvi de model que afavoreix la xarxa concertada amb recursos públics. Alternativa reclama la retirada del decret, una negociació real amb els sindicats i la comunitat educativa i una planificació basada en les dades demogràfiques i orientada a reforçar la xarxa pública. L’Assemblea de Docents també exigeix aturar la tramitació. L’STEI, per la seva banda, manté la defensa d’un model educatiu públic i en català i l'ús "rigorós" dels recursos de tots.