Les PISA retraten un sistema educatiu en tempesta permanent: no tremola una columna, sinó tot l'edifici
Les Balears empitjoren en Lectura, Matemàtiques i Ciències mentre les aules afronten més diversitat i vulnerabilitat, canvis en l’avaluació i nous hàbits marcats per les pantalles, en una escola que acumula massa fronts oberts alhora
PalmaLes Balears obtenen pitjors resultats que Espanya, la mitjana de la Unió Europea i l’OCDE en les tres competències avaluades per l'informe PISA corresponent a les proves realitzades el 2025. La fotografia és especialment preocupant en Comprensió lectora, on les Illes cauen fins als 441 punts, 31 menys que el 2022, però el retrocés també és notable en Matemàtiques, amb 449 punts (-22), i en Ciències, amb 471 (-9). En unes proves en què una diferència de 20 punts equival aproximadament a un curs acadèmic, la magnitud de la davallada és difícil d’ignorar. Més de la meitat dels alumnes no assoleix, per exemple, el nivell 2 de competència científica, el llindar que PISA considera bàsic. Les dades, per elles mateixes, no expliquen per què passa. Però sí que obliguen a mirar què ha canviat dins les aules i també fora d’elles.
Perquè l’alumnat d’avui no és el mateix que el de fa deu o quinze anys. Les aules són més diverses, hi ha més alumnes que arriben al sistema educatiu durant el curs, més situacions de vulnerabilitat socioeconòmica i també nous hàbits d’aprenentatge i de consum d’informació. Durant el curs 2025-2026 es varen incorporar a les escoles de les Balears 3.801 alumnes nouvinguts. No és una dada que permeti atribuir-los els mals resultats (seria una conclusió tan fàcil com equivocada), però sí que descriu una realitat que els centres han d’absorbir, sovint amb recursos limitats i amb una dificultat afegida: ensenyar i avaluar alumnes que poden no dominar encara la llengua en què se’ls ensenya (ni castellà ni, per descomptat, en català).
Les proves PISA constaten una important diferència entre l'alumnat autòcton i l'immigrant. Abans de tenir en compte la situació socioeconòmica, la distància ronda els 48 punts. Quan es descompta l’efecte del nivell socioeconòmic, però, es redueix fins a uns 29 punts. Això és significatiu perquè indica que una part significativa de les diferències no té a veure simplement amb l’origen de l’alumne, sinó amb les condicions en què viu i estudia. I aquí apareix un altre dels grans problemes de les Balears: el nivell socioeconòmic de l’alumnat és inferior al de la mitjana espanyola, europea i de l’OCDE.
Suspendre, complicat
La qüestió és que aquesta realitat coincideix amb una transformació profunda de la manera d’ensenyar. La LOMLOE ha introduït un model d’avaluació i promoció en què les competències i el progrés de l’alumne tenen un pes central. Repetir curs ha passat a ser una mesura excepcional i les decisions de promoció i titulació depenen d’una valoració global de les competències i els objectius de l’etapa. Això no significa que un alumne pugui titular automàticament amb mancances greus en qualsevol matèria, però sí que el sistema ha deixat enrere una concepció més basada en el nombre d’assignatures suspeses i en la repetició com a mecanisme de correcció. Professors indiquen que s'han sentit menyspreats per altres companys de claustre quan han decidit suspendre a un alumne, com si fos alguna cosa greu dir a una família que el seu fill no compleix el nivell mínim d'una matèria.
Aquest canvi ha estat molt qüestionat per una part del professorat, que considera que l’avaluació s’ha allunyat massa del coneixement concret que l’alumne és capaç de demostrar. És també aquí on apareix una de les discussions de fons que els resultats de PISA tornen a posar damunt la taula: fins a quin punt es pot desenvolupar una educació basada en competències si l’alumnat no té una base sòlida de coneixements sobre la qual construir-les?
La resposta de la Conselleria d’Educació d’Antoni Vera ja està en marxa. El Govern ha fet un gir explícit cap al reforç dels aprenentatges bàsics i ha recuperat el coneixement com un dels eixos del currículum. Els nous currículums han augmentat el pes de les Matemàtiques i de les llengües, han reduït de manera molt significativa les hores de lliure disposició a Primària i han reforçat també Coneixement del Medi. A Secundària, les Matemàtiques passen a tenir quatre hores setmanals a tots els cursos d’ESO. La Conselleria, a més, ha limitat l’ús de pantalles: no se’n permet l’ús individual a Infantil ni als tres primers cursos de Primària i a quart queda limitat a una hora diària. Vera ho ha definit com una aposta per recuperar una base sòlida de coneixements i tornar a situar-los al centre de l’ensenyament.
És massa aviat, però, per saber si aquesta aposta funcionarà. Els currículums nous varen començar a desplegar-se el curs 2025-2026 i els alumnes que els han seguit encara no han passat pel conjunt del sistema educatiu. Els resultats de PISA que ara coneixem són, per tant, en bona part la fotografia d’un conjunt de models anteriors i d'almenys dues lleis educatives estatals de diferent color polític. Si la Conselleria té raó i recuperar hores de Matemàtiques, reforçar la lectura i l’escriptura, donar més pes als continguts i limitar les pantalles millora realment els aprenentatges, PISA no ho podrà demostrar d’un any per l’altre. Caldran anys per saber si aquesta aposta dona resultats.
I aquí hi ha una de les qüestions més interessants que deixen les dades damunt la taula. Durant anys, el debat educatiu ha girat sovint entorn de si calia abandonar les fórmules tradicionals i avançar cap a metodologies més competencials, més projectes, més eines digitals i una avaluació menys centrada en l’examen. Ara, però, les Balears es troben amb una generació que ha crescut envoltada de pantalles, xarxes socials, vídeos curts i estímuls constants que ha minat la seva capacitat de concentració i atenció. No es pot afirmar que això expliqui per si sol la davallada de PISA, perquè les dades no permeten establir aquesta relació. Però tampoc no es pot ignorar una pregunta cada vegada més present entre els docents i les famílies: què està fent aquesta exposició permanent a la capacitat de concentració, de lectura llarga, d'escriptura complexa i d’esforç sostingut dels adolescents?
És possible que algunes de les fórmules que durant anys han semblat antigues tornin a tenir sentit? Un llibre, una explicació llarga, prendre apunts, memoritzar determinats continguts, llegir durant una estona sense interrupcions, fer exercicis repetidament o afrontar un examen poden semblar eines poc modernes en un sistema educatiu que ha volgut evolucionar cap a altres metodologies. Però si el problema és, en part, que els alumnes tenen cada vegada més dificultats per mantenir l’atenció i consolidar coneixements, potser aquestes eines no són tan obsoletes com de vegades s’ha pensat. El temps ho dirà. Però la dissociació dels infants comença ben aviat, fins i tot abans que entrin a les aules. Veure nadons que no saben ni parlar amb els mòbils dels pares a les mans ja és quotidià, però no deixa de ser sorprenent. I això l'escola ni ho pot ni ho podrà revertir.
Normatives de despatx
Intentar frenar la reforma pedagògica, una idea que té tants defensors com detractors, no significa en cap cas tornar simplement al sistema educatiu d’abans. Ni un llibre de text resol la diversitat d’una aula ni posar més hores de Matemàtiques garanteix que els alumnes aprenguin més. El problema és molt més complex. Un centre ha d’atendre alhora alumnes amb nivells molt diferents, nouvinguts que encara no dominen la llengua, estudiants amb dificultats d’aprenentatge i famílies en situacions socioeconòmiques molt diverses. I ha de fer-ho mentre canvien els currículums, les formes d’avaluar, les eines digitals i les exigències socials sobre l’escola. Els docents no poden més que els legislin persones des d’un despatx amb aire condicionat, mentre ells i els alumnes es fonen o passen fred dins edificis antics i mal aïllats.
L’escola tampoc pot pus amb els gurus del "quan jo anava a escola érem 40 a classe i no hi havia cap problema". Sovint obliden que aleshores també hi havia alumnes amb autisme, TDAH, altres neurodivergències o discapacitats (i cap que no parlàs castellà o català). La diferència és que llavors se’ls ficava en el 'batalló dels beneits' i prou. No se’ls atenia. Ara, sí. Tampoc ningú s’atrevia a opinar amb tanta alegria sobre la feina dels professionals com passa ara, quan els pseudocatedràtics d’Educació de barra de bar i cervesa a la mà carreguen contra l’escola. Ara sembla que tothom en sap.
Les PISA mostren que les diferències socioeconòmiques existeixen, però també que no ho expliquen tot. A les Balears hi ha una diferència d’uns 67 punts entre l’alumnat més afavorit i el més desfavorit, inferior a la d’Espanya, l’OCDE i la Unió Europea. I la diferència de resultats entre la pública i la privada també es redueix considerablement quan es té en compte el perfil socioeconòmic de l’alumnat i dels centres. El problema, per tant, no és només qui arriba a l’aula, sinó què passa dins aquesta aula i de quines eines disposa el professor per fer avançar tots els alumnes.
Hi ha, a més, una altra realitat que sovint queda amagada darrere les xifres: l’esforç que suposa avui ensenyar. El professor no només ha d’explicar continguts. Ha de preparar materials, adaptar activitats, atendre diferents nivells, fer seguiment individualitzat, avaluar competències, coordinar-se amb altres docents i gestionar una aula molt més heterogènia. En alguns centres, el llibre de text ha perdut pes i ha estat substituït per materials elaborats pels mateixos professors, projectes i recursos digitals. Aquest canvi pot tenir avantatges pedagògics, però també comporta una càrrega de feina que no sempre es veu quan es parla dels resultats educatius.
No hi ha un sol responsable
PISA no permet saber quin d’aquests factors pesa més. I seria un error convertir una prova internacional en una explicació de tot el que passa dins una escola. Els resultats són freds, les anàlisis, calentes. Però sí que permet constatar que alguna cosa no acaba de funcionar: les Balears no només estan per davall d’Espanya, sinó també de l’OCDE i de la Unió Europea en Lectura, Matemàtiques i Ciències (així ha estat sempre). I el problema és especialment evident en Lectura, on els 441 punts les situen entre les comunitats amb pitjors resultats.
Ara la Conselleria ha posat en marxa una aposta nova, però paradoxalment ben antiga: més coneixements, més hores de Matemàtiques, més hores de llengües, més continguts i menys pantalles. És una hipòtesi educativa tan legítima com qualsevol altra, però encara no una conclusió. I el gir arriba mentre el sistema arrossega una de les seves mancances més evidents: la falta de docents. A Eivissa, per exemple, Educació té dificultats per cobrir places i ha obert la porta que professors de diverses especialitats puguin impartir determinades assignatures si hi tenen algun vincle formatiu. En els casos més extrems, les places es transformen en places d’àmbit –per branques de coneixement–, de manera que un docent de Ciències Socials pot acabar impartint Català sense haver cursat els quatre anys de formació universitària específica d’aquesta llengua. Els pròxims anys hauran de dir si el gir d’Antoni Vera és capaç de capgirar una tendència que no s’ha construït en un sol curs, ni en deu, i que difícilment es podrà revertir si no s’actua sobre tots els fronts. Perquè el que passa dins les aules és només una part del problema: el sistema educatiu també es juga el seu futur fora d’elles.
El que sí que sembla és que les Balears necessiten alguna cosa més que discutir si la culpa és de la LOMLOE, de la LOMQUE, de la pandèmia de covid, dels mòbils, dels professors, de les famílies o dels alumnes. Hi ha massa renou polític improductiu. Les PISA posen damunt la taula un problema acumulat. Ara toca veure si el canvi de rumb que ha emprès Educació és capaç de resoldre’l. I per saber-ho, encara caldrà esperar uns quants anys més en què el sistema educatiu continuaria convivint amb els mals estructurals (i els problemes d'infraestructures) que l'assolen i que cap Govern ha aconseguit, de moment, resoldre de veritat.