Oposicions docents avançades al maig: "Una professora amb una filla petita ha desistit"

PalmaEl nou calendari de les oposicions docents a les Balears –avançades de juny al mes de maig– ha convertit la convocatòria del 2026 en un punt d’inflexió que genera opinions dividides entre els aspirants: hi ha qui veu amb bons ulls el nou encaix dins el curs escolar, però també qui qüestiona que la decisió s’anunciàs al febrer i s’aplicàs el mateix any, en lloc de planificar-la amb més marge per al 2027. El que havia estat durant anys una rutina assumida dins el sistema educatiu s’ha vist alterat per una reorganització que, segons aspirants i tribunals, ha intensificat la pressió (i ha provocat abandonaments), ha alterat la preparació i ha posat sobre la taula la sostenibilitat del model.

La primera prova de la fase d’oposició –el desenvolupament del tema teòric– es va fer els dies 9 i 10 de maig, en ple tram final del curs escolar, un moment especialment sensible per la càrrega de feina docent. El canvi de data el va decidir unilateralment la Conselleria d'Educació, després que els sindicats la plantassin en la reunió que havia de triar entre maig o octubre, molestos per com s'havia gestionat tot plegat. El motiu de la Conselleria és que vol evitar la concentració de processos administratius a l'estiu i també facilitar que el primer de setembre ja estiguin els claustres coberts.

El canvi no només ha afectat el calendari, sinó també la manera de preparar-se. “Ha estat complicada per tot, no es pot dir d’altra manera”, explica una opositora de Castellà a Secundària, que resumeix així un sentiment compartit per molts aspirants. Tant ella com la resta de testimonis ha preferit preservar l'anonimat, per protecció o per neutralitat pública.

L’avançament ha obligat a accelerar processos que habitualment s’estenien fins a l’estiu. “M’he hagut de posar al màxim quan no pensava fer-ho encara”, afegeix, a més de subratllar que la decisió administrativa es va comunicar amb poc marge. Tot i això, entre els aspirants també hi ha qui valora positivament el canvi per una millor organització del curs, encara que amb matisos crítics sobre la forma en què s’ha implementat. La sensació general és que el problema no és només el 'quan', sinó el 'com', especialment pel fet d’haver-se anunciat tan tard per a la mateixa convocatòria.

La conciliació, complicada

La intensificació del calendari ha impactat de ple en la conciliació entre feina i preparació de proves. La mateixa opositora de Castellà descriu situacions de màxima tensió en el dia a dia a l’aula. “És la primera vegada a la meva vida que he hagut de dir a uns alumnes que no els corregiria un examen fins d’aquí a un mes”, explica. Ho va haver de dir perquè la preparació de les oposicions li havia deixat poc marge de maniobra i necessitava concentrar tot el temps disponible en l’estudi. “No podia corregir, preparar oposicions i viure alhora”, resumeix.

En aquesta línia, també apunta que la pressió del procés ha fet que algunes professionals hagin hagut de renunciar a presentar-s'hi. "És el cas d’una professora de Biologia que conec, amb una filla petita, i que ha acabat desistint de participar en la convocatòria per la impossibilitat de compatibilitzar totes les responsabilitats. No hi arribava", diu.

Aquesta realitat es repeteix en altres especialitats. Un jove aspirant d’Anglès de Primària reconeix haver hagut de prioritzar continguts per falta de temps: ha deixat de banda la programació (segona prova) per centrar-se en el tema. També admet que el canvi ha provocat abandonaments: “Tenc un amic que es va apuntar per fer les proves i el dia de l’examen no s'hi va presentar”, diu.

En paral·lel, emergeix una crítica recurrent al contingut dels temaris de les d’oposicions. Els aspirants qüestionen que part del temari estigui desactualitzat o poc connectat amb la realitat de l’aula, amb materials que, segons expliquen, arriben a contenir nomenclatures o continguts allunyats del currículum vigent.

Els tribunals: la peça invisible sota més pressió

El canvi de calendari també ha impactat amb força en els tribunals, que assumeixen una càrrega de feina intensa i sostinguda durant setmanes, i ara en el moment més exigent de l'any: final de curs. Un membre del tribunal d’Arts Escèniques explica que el procés s’inicia molt abans dels exàmens amb la constitució dels equips i la definició de criteris d’avaluació: “La dinàmica de feina d’un tribunal comença quan et citen”, exposa.

La preparació de rúbriques i criteris és una de les tasques més exigents, especialment perquè han de ser públics i sòlids davant possibles reclamacions. A això s’hi suma la correcció immediata de proves, sovint en jornades molt concentrades. “En el nostre cas, ja hem corregit, perquè teníem només dos aspirants. L’examen dura tres hores i les altres tres hores es dediquen a la correcció”, detalla. "Però en tribunals més grans poden estar molts i molts dies", afegeix. La intensitat de la feina és un element recurrent: jornades llargues, caps de setmana ocupats i compatibilitat complicada.

Ho explica una membre d'un dels tribunals d’Orientació educativa, que descriu una rutina especialment dura i sostinguda, ara en ple curs. El professorat que és tribunal ha encadenat la seva jornada lectiva amb la feina de tribunal, sense descans real durant dies seguits. “Hem de fer la nostra jornada laboral i després hem d’anar a examinar i corregir”, explica. Això implica treballar dematí i horabaixa de manera continuada: “Matí feina, capvespre tribunal… aquest cap de setmana també. I dilluns continuar tot el dia, amb una acumulació de jornades que arriba a allargar-se durant molts dies seguits", resumeix. El resultat és una sensació de desgast sostingut que interroga directament la conciliació: “On queda la vida personal, familiar i temps de descans?”, es demana.

Dades que consoliden un canvi de tendència

Les xifres de la convocatòria del 2026, facilitades per l'STEI, confirmen un canvi estructural. Amb 630 places oferides i una ràtio global de 2,10 aspirants per plaça, el sistema es manté molt lluny dels nivells de competitivitat de fa només uns anys (el 2024 la ràtio era de 4,76). El 2025 ja havia representat una caiguda dràstica fins a 2,03, i el 2026 consolida aquesta nova realitat. Les diferències territorials són significatives: Mallorca (2,47), Menorca (2,03), Eivissa (1,46) i Formentera (0,67), on hi ha més places que aspirants en algunes especialitats. Aquest escenari s’acompanya d’un augment d’inscrits, però també d’una participació desigual. Segons les dades de la Conselleria d'Educació, els inscrits han crescut fins a 1.449 el 2026, com també ho ha fet la proporció de presentats.

El conjunt de testimonis i dades apunta a una transformació profunda del sistema d’oposicions docents. El canvi de calendari ha obert un debat immediat sobre la seva implementació, però les xifres revelen una tendència més ampla, caracteritzada per la menor competitivitat i les dificultats per cobrir places.