El nou Batxillerat d’Excel·lència, a debat: “Els centres competiran per ficar-hi alumnes”

PalmaSeparar els alumnes amb les millors notes de la resta d'alumnat per crear un itinerari de Batxillerat d’Excel·lència. És l'aposta de la Conselleria d’Educació i Universitats per al curs 2026-2027 que ha encès les alarmes entre pedagogs, docents i famílies, que hi veuen una nova passa cap a la segregació educativa i un model que qüestiona la idea d'educació inclusiva impulsada en els darrers anys. "Els alumnes ‘excel·lents’ han de conviure amb la resta, perquè la societat és així: diversa”, resumeix Joan Jordi Muntaner, doctor en Pedagogia per la UIB. “El contacte, la relació i l’intercanvi amb gent diversa enriqueix, perquè els ‘bons’ són un model per a la resta. Agrupar alumnes només perquè tenen un rendiment molt alt, és aquest l’únic objectiu?”, es demana. Amb aquest Batxillerat arriba una nova forma de segregació de l'alumnat, que se suma a la lingüística i a la que es produirà amb la implantació de la zona única a la majoria dels municipis de les Balears.

El nou programa començarà amb 130 places repartides entre Mallorca, Menorca i Eivissa. El nou IES Llorenç Villalonga que s’instal·larà a Sa Riera concentrarà la major part de l’oferta amb 70 places i dues línies de primer de Batxillerat. A Menorca es disposarà d’una aula d’excel·lència amb 30 places, i a Eivissa una altra, també amb 30 places.

La Conselleria defensa el projecte com una resposta per estimular el talent i l’esforç i oferir una formació més aprofundida a l’alumnat amb millor rendiment, però quan li demanen pel suport que té el Govern per impulsar-lo, la institució qüestiona que es necessiti el suport d'algú. El decret estableix una metodologia basada en la recerca, la reflexió crítica i el treball autònom, amb pràctiques de laboratori, elaboració d’assajos i un entorn similar al de l’ensenyament superior. En aquesta primera fase s’hi podran cursar les modalitats de Ciències i Tecnologia, i Humanitats i Ciències Socials, amb la previsió d’incorporar més endavant la modalitat d’Arts. Es preveu que els joves puguin cursar dos itineraris alhora. La comunitat de Madrid, l'Aragó i Castella i Lleó, entre altres autonomies, tenen programes més o menys semblants. El Programa de Excelencia en Bachillerato d'Isabel Ayuso és, en tot cas, el més semblant al que impulsen les Balears.

Coneixement i competició

Hi ha estudiants brillants que hi veuen oportunitats reals. Fèlix Coll, exalumne de l’IES Biel Martí de Ferreries i una de les millors notes de la selectivitat del 2025, amb un 9,35 sense ponderar, considera que el programa pot ser “una bona idea, sobretot pel que fa a aprendre i ampliar coneixements”. “Tenir l’opció d’aprofundir en les assignatures, fer pràctiques de laboratori i tenir la possibilitat de cursar una doble modalitat és una oportunitat que enriqueix molt i que pot obrir més portes amb vista al futur universitari”, afirma. “A mi m’hauria agradat tenir una opció així”, diu.

Ara bé, el mateix estudiant també hi introdueix matisos. “El Batxillerat, i sobretot segon, ja és una etapa molt intensa”, adverteix. “Si vols treure notes altes per entrar a la carrera que desitges fer, la pressió ja és enorme”. Per això, dubta de com encaixarà l’augment d’exigència amb la competició per les notes de tall. “No tenc gaire clar si afegir més continguts i més exigència ajudaria realment a apujar les notes o si, fins i tot, podria generar encara més estrès als alumnes”, diu.

La filosofia del programa divideix la comunitat educativa. “És una idea antiga i conservadora, que parteix de la idea que ‘els bons amb els bons funcionen millor’, cosa que no necessàriament és certa”, afirma Muntaner. “L’enriquiment real ve del contacte amb persones diverses”. El pedagog qüestiona fins i tot la necessitat d’un itinerari separat. “Aquests alumnes ja han demostrat capacitat cognitiva i de treball. Si durant l’ESO ja han mostrat competències excel·lents, no cal un tractament especial. També seran excel·lents més endavant. L’aprofundiment s’ha de fer a la universitat, no a Batxillerat”, sentencia.

Els premiats i les millors notes

El sistema d’accés al programa estableix un filtre clar. Tindran prioritat els alumnes que guanyin els nous premis Extraordinaris d’ESO, una convocatòria que la Conselleria impulsa per primera vegada. Les proves es fan el 28 de maig i inclouran quatre exàmens: matemàtiques, anglès, comentari històric en català i comentari científic en castellà. Per presentar-s’hi, caldrà haver cursat tota l’ESO a l’estat espanyol, estar matriculat a quart d’ESO a les Balears i tenir una nota mínima de 9,35 a tercer d’ESO. Els vuit millors alumnes rebran 500 euros. Després dels premiats, podran accedir-hi els alumnes que hagin obtingut almenys un 8 a les proves, i finalment els que tinguin una mitjana mínima de 8 a quart d’ESO.

A les Pitiüses, el debat incorpora una dimensió territorial. Francisco Tienda, director de l’IES Quartó de Portmany i president de l’Associació de directors d’Ensenyament Secundari i Règim Especial de les Pitiüses, explica que ja han rebut consultes de famílies interessades en els premis Extraordinaris i en el nou itinerari. “Els hem explicat que està pensat per a alumnat amb un expedient acadèmic alt i que treballaran amb metodologies més pròpies de la universitat. Però, quan han vist que això implica anar a un altre centre, no els ha agradat gaire”, conta.

Segons Tienda, molts adolescents no veuen clar haver de deixar el seu institut. “Aquí ja se senten còmodes i volen continuar amb nosaltres”, diu. El director també qüestiona el model des del punt de vista pedagògic. “No consideram que sigui una mesura positiva ni correcta segregar alumnat segons el coneixement o les capacitats”, afirma. “Apostam per una inclusió total, amb alumnes de tota mena compartint espais i experiències”. Per a Tienda, “no hi ha necessitat de separar l’alumnat per nivell acadèmic”, perquè això “va en contra de la filosofia educativa i del principi d’atenció a la diversitat”.

Entre els equips directius també preocupa l’impacte que el programa pot tenir dins els centres ordinaris. “Una idea que es parla entre els directors és que podrien partir del centre alumnes brillants, que destaquen dins el grup”, explica. “Si aquests alumnes se separen de la resta, la resta perd referents positius”, afegeix. La preocupació també abraça l’esfera didàctica. “A Eivissa i Formentera la rotació de docents és bestial. Rebem molt de professorat interí jove que treballa per primera vegada, amb molta dedicació però poc bagatge. Si algun dels docents que es destinaran al nou Batxillerat s’agafa una baixa, supòs que el substituirà un d’aquests interins”, apunta.

Les crítiques s’estenen més enllà del criteri acadèmic i apunten a un efecte estructural: la reproducció de desigualtats. “Quin alumnat podrà accedir a aquestes notes? Quin entorn sociofamiliar facilita realment assolir aquests resultats?”, planteja Kiko López, president de la sectorial d’Ensenyament de la UCTAIB. “En realitat, s’aprofundeix en les desigualtats socials”, opina. Un altre fet que preocupa algunes escoles concertades és el fet que puguin perdre alumnes, pel fet que necessiten tenir ràtios mínimes per mantenir els concerts i rebre doblers públics. Ara bé, la posició de la concertada no és unitària: La Confederació de Centres d’Ensenyament (CECEIB), que representa més d'una vintena de Centres Concertats (CC) celebra “qualsevol mesura que premiï l’excel·lència” i demana que, si el projecte funciona bé a la pública, després es traslladi als centres concertats.

En canvi, López adverteix del risc de consolidar una lògica elitista dins el sistema educatiu. “Hi haurà famílies que pensaran que els seus fills estan perdent el temps dins les aules ordinàries i que necessiten una atenció específica”, diu. “S’està fomentant una elit que potser es podria formar igualment en l’àmbit privat, però ara es finança amb doblers públics”, afegeix. Per al representant de les cooperatives, la clau és el sentit mateix d’educació inclusiva. “La base de l’educació inclusiva no és aquesta”, defensa. “La inclusió real és estar en contextos diversos i representatius de la societat actual, no dins bombolles”.

I els problemes estructurals?

El debat arriba en un moment especialment complex per a l’educació pública, amb ràtios elevades i manca estructural de recursos. “Jo acceptaria un Batxillerat ultraexigent i segregador si abans tinguéssim, entre moltes altres coses, unes ràtios adequades i uns bons serveis d'orientació amb personal suficient”, afirma la professora Tonina Siquier, de l’IES Sineu. “Enguany tenc 29 alumnes a primer d’ESO, i això és moltíssim. Què puc fer realment per atendre totes les casuístiques? Molt poca cosa, per no dir res”, lamenta.

Siquier situa el conflicte en les prioritats polítiques. “Quan tot això estigui resolt, ja podrem parlar del Llorenç Villalonga. Però mentre vinguin amb mesures per afavorir els que ja van bé perquè la pública està degradada… doncs convé que recordin que la pública està degradada precisament perquè la Conselleria no hi destina els recursos necessaris. Nosaltres feim tot el que podem”, argumenta.

Les fonts consultades veuen en el projecte un possible pas cap a un sistema educatiu dual. “Generarà competència entre els centres per ficar-hi els seus alumnes”, adverteix Siquier. “L’educació no hauria d’anar per aquí. Hauria d’anar de reduir l’abandonament escolar i atendre bé tothom, no de tenir quatre alumnes que acabin anant al Llorenç Villalonga”. I hi afegeix: “A tots els centres els agrada enviar molts alumnes a Selectivitat i tenir matrícules d’honor. Hi ha instituts que tornen bojos amb això, imagina si ara obrin un altre camp de batalla per col·locar alumnes a un centre d’elit”, exposa.

Els centres cerquen l'excel·lència

Les famílies també expressen dubtes respecte d'aquest tema. Xavier Ferriol és president de FAPA Mallorca i de l’Apima de l’IES Joan Alcover, un dels centres de Palma que tradicionalment ha donat més bons resultats acadèmics. Descriu el que podria passar amb una comparació: “És com si fóssim un vaixell que funciona i ens en posassin un altre devora que ens roba els tripulants”, diu. Ferriol qüestiona el sentit del projecte. “Què passa? Que la resta de centresno cerquen l’excel·lència? Són mediocres? És el que es dona a entendre", lamenta. També alerta que el projecte neix sense un projecte educatiu definit.

Els defensors del programa (el PP, Vox i CECEIB, entre d'altres) argumenten que pot evitar la desmotivació dels alumnes amb més rendiment dins el sistema ordinari. Però els crítics consideren que el problema no és la desatenció de l’excel·lència, sinó la falta de recursos generals per a tot el sistema. “Per sort, hi ha molts alumnes bons i no hi podran entrar tots, i quedaran amb nosaltres”, celebra Siquier.

Per entendre el fons del debat cal superar el cas concret i girar l’òptica. “El que es planteja no és el mateix que separar alumnes amb discapacitat, que tothom ho veuria malament, però segueix una lògica de segregació”, afirma Muntaner. El debat, diu, no és què es vol protegir –el talent, l’exigència o el rendiment–, sinó quin model d’escola es construeix quan es comencen a traçar itineraris que separen. “Quan es parla d’excel·lència, tothom diu que la vol. Però aquesta separació no és necessàriament positiva ni per a qui suposadament la té ni per a un sistema educatiu que ja està molt tocat pels problemes estructurals”. La pregunta que queda oberta és si aquesta nova aposta servirà per enfortir l’educació o, al contrari, per dibuixar-hi una nova línia invisible de segregació socioeconòmica en un context educatiu ja molt col·lapsat.