Educació

El nivell de català d'alguns alumnes a les Balears: "N'hi ha que no passen de dir 'sí' i 'no'"

Docents d'una escola pública, d'una de concertada i d'un institut alerten del gran retrocés de la llengua a les aules

PalmaLa situació del català a les aules és complicada, un fet que l’ARA Balears ha explicat en nombroses ocasions. Entre altres mesures, la Conselleria d'Educació ha obert la porta que accedeixin a la docència professors sense complir els requisits lingüístics, i que en alguns casos fins i tot no coneixen la llengua, i ha acceptat modificar la LEIB perquè el castellà sigui vehicular. Tot això en un context en què els resultats de les proves IAQSE mostren un retrocés sense precedents en la competència en català dels alumnes, molt superior al que experimenten el castellà i les altres matèries. Segons les proves realitzades el curs 2023-2024, el 49% dels alumnes de 4t de Primària van aconseguir una competència acceptable en català, una disminució de 10 punts respecte a l'edició anterior. A Secundària, la competència també va retrocedir, i passà del 64% al 59% dels alumnes amb competència normal. Durant la presentació del Pla de xoc pel català de l’STEI, van intervenir tres docents de diferents àmbits per explicar com perceben la realitat lingüística a les aules, que tots van qualificar de preocupant. A continuació, n’exposam els testimonis.

Cargando
No hay anuncios

Ismael Pelegrí, professor de Català a l’IES Joan Ramis i Ramis (Maó)

“Sempre es presenta Menorca com l’illa on tot va millor, però no és del tot així. Duc un curs d’ESO amb 25 alumnes i només 2 o 3 tenen el català com a llengua materna”, explica. El docent assegura que, tot i que sovint s’aconsegueix que els estudiants acabin amb un nivell semblant en les dues llengües oficials, "ja n’hi ha que no passen de dir 'sí' i 'no'".

Cargando
No hay anuncios

Els equips directius no sempre estan conscienciats amb la importància d’impulsar la llengua: “Enguany hem rebut els horaris en castellà”, lamenta Pelegrí. “Menorca no és cap oasi”, afegeix. Segons indica, cal aconseguir que l’escola sigui un espai on la llengua “sigui omnipresent”. “S’han d’invertir les dinàmiques i els prejudicis respecte de la llengua, perquè si no, de manera orgànica, el castellà és l’única que s’empra en les relacions interpersonals”, afegeix.

Jaume Oliver, mestre del Col·legi Pius XII

El seu testimoni tampoc convida a l’optimisme. “El procés de substitució lingüística ens aboca a la desaparició com a poble. La dificultat que tenen els alumnes per produir textos és enorme. La llengua de relació és el castellà i tradueixen a la seva manera. En castellà fan 5 faltes i en català, 20”, explica.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta realitat ha estat àmpliament denunciada per la comunitat educativa, especialment en un moment en què el Govern ha pres mesures que suposen una regressió de l’escola en català. Tot i que la normativa estableix que els alumnes han d’acabar amb el mateix nivell en les dues llengües oficials, a la pràctica poques vegades és així. La competència en castellà és molt superior. “El Decret de Mínims ha quedat obsolet, el català ha de ser vehicular al 100%. Que ho sigui menys és suïcida, perquè la llengua ha perdut el poc prestigi que havia recuperat durant el postfranquisme”, assenyala Oliver.

Joana Maria Mas, directora del CEIP Ses Rotes Velles (Santa Ponça)

“Ens ha canviat la tipologia d’alumnat. Abans teníem famílies castellanoparlants i això facilitava treballar en català perquè eren llengües amb bases semblants. Estaven molt contentes que els fills aprenguessin una altra llengua. Actualment, tenim famílies que parlen idiomes molt diversos i costa més transmetre la llengua”, exposa.

Cargando
No hay anuncios

La directora també qüestiona la poca consciència lingüística dels nous docents que arriben de la universitat. “La majoria són castellanoparlants i els costa mantenir-se com a referents lingüístics en català. En el meu temps, venien els Equips d’Immersió de la Conselleria i ens explicaven als mestres com ensenyar la llengua. Ara aquest servei no hi és, i els nous mestres no en saben”, relata. Mas explica una situació habitual: “A la meva zona hi ha famílies que saben que poden viure perfectament en anglès, i això fa que prefereixin que els seus fills aprenguin castellà abans que català. A Santa Ponça, parlar en català no et serveix de res”. Sobre els resultats de les IAQSE, és contundent: "Són catastròfics"