Un mur social per protegir els docents
En només una setmana, els centres educatius de les Balears s’han trobat amb dues amenaces en seu parlamentària. Marqui qui marqui el calendari, si el pacte entre el PP i Vox no rebenta, la implantació de la lliure elecció de llengua a l’escola serà una realitat abans d’acabar la legislatura –així ho acordaren. Tan greu com això és que aquestes dues formacions demanin al seu Govern que els pares puguin decidir a l’escola. Tant una amenaça com l’altra –ambdues vestides de propostes–, el que fan és qüestionar l’autoritat dels docents, els seus coneixements, la seva professionalitat, cosa que és gravíssima. Com també ho és que se’ls vulgui complicar encara més la feina amb idees com aquestes que són irrealitzables si no es multipliquen els recursos i que, en cas que fos així i es poguessin dur endavant, la conseqüència seria un gran trencament social. També ho és, molt greu, que amb aquestes propostes s’estigui alimentant el monstre dels pares exigents, que ,per no saber res, no saben què és el respecte ni als mestres ni als fills. En tot cas, afortunadament, són una minoria. I si no ha canviat molt la comunitat educativa, si no hem canviat tant com a societat en els darrers anys, la immensa majoria de la gent d’aquestes illes tornarà a construir un mur humà per protegir i per defensar els docents, que són les persones que cada dia fan feina amb l’objectiu que els nostres menors tinguin més recursos per viure i per conviure: sensibilitat, coneixements, curiositats, empatia... És a tot aquest esforç a què s’han de dedicar els mestres. Si se’ls respecta, ho podran fer. Si se’ls qüestiona i se’ls posen bastons a les rodes, segur que tindran tota una societat del seu costat.
