L'Assemblea de Docents entrega simbòlicament una camisa de la Falange a Prohens per criticar l'acord amb Vox

PalmaL'Assemblea de Docents ha escenificat el seu malestar per les mesures educatives incloses en el pacte de pressupostos signat entre el PP i Vox amb una acció teatral irònica davant el Consolat de Mar. Allà, els docents, vestits de manera conservadora i amb joies al coll, han fet una processó pel passeig de Sagrera fins a la porta del Consolat. Hi han duit una camisa blava amb la insígnia de la Falange. A l'acte hi han participat set membres de l'Assemblea de Docents, que han recorregut part del passeig de Sagrera duent la camisa sobre un coixí i sota un tendal. Just en el moment en què arribaven, la Conselleria d’Educació ha publicat els noms dels 19 centres que volen participar en el Pla de segregació lingüística el curs vinent. Tots són concertats. "Es confirma que el Pla és una manera de regar centres que ara rebran doblers per fer el que ja feien: fer classe en castellà", ha sentenciat la portaveu de l'Assemblea, Marina Vergés.

Abans, però, un cop davant el Consolat, una de les docents, amb una polsera amb els colors de la bandera espanyola, ha llegit una carta signada per l'associació fictícia Educar sin Suciedad ni Porquería, ¡Ya!. En el text, han felicitat Marga Prohens, pels "intel·ligents passos" que ha fet amb la rúbrica del pacte pressupostari amb Vox, que comportarà "uns canvis importants en polítiques socials i educatives de la regió, que amb tota seguretat milloraran la vida a les Illes i seran un dic de contenció per a la porqueria que ens ve de fora i un mur per treure de dins la brutícia que ja tenim". "Gràcies a l'acord es començaran a prendre mesures per aturar l'efecte onada dels migrants que arriben amb les seves barques a les nostres belles platges per després dur-hi els fills i saturar les aules de les escoles públiques que pagam entre tots", ha afegit.

L'acord pressupostari, han dit, "impulsa bosses d'aire per a les famílies que desitgen escapar de la dictadura del català. Es tracta del pla pilot d'elecció de llengua". "Així, les famílies que no vulguin que els seus fills convisquin amb un idioma que cada vegada parla menys gent, segurament perquè sona a lladruc, podran escolaritzar-se en la llengua que fins fa 45 anys era l'única oficial. Aquesta mesura, juntament amb l'oferta de la lliure elecció de llengua per part de les famílies, demostra valentia per part d'un Govern que haurà de bregar amb una mesura que serà molt difícil d'organitzar mentre en la població no cali la idea que estudiar en català és una pèrdua de temps i les famílies continuïn triant el català per por d'una futura dictadura", han llegit.

A més d'aquestes qüestions, els docents han considerat —en el seu paper conservador— que "l'acord pren mesures valentes per començar a acabar amb l'adoctrinament educatiu a les escoles i els instituts". "Encara queda camí per recórrer perquè no han sabut pactar la imposició del pin parental, però s'ha avançat en la senda per acabar amb la imposició del català, un idioma que ni tan sols és propi d'aquestes illes. Tots saben que Catalunya és una regió peninsular i no insular. La imposició del català és el principal problema tant per al sistema sanitari com per al sistema educatiu de la regió. No tenim suficients mèdics perquè el català com a requisit impedeix que exèrcits de metges d'altres regions puguin venir a fer la seva bella labor aquí", han dit.

Gràcies a Vox

La diputada de Vox, Manuela Cañadas, ha estat especialment bel·ligerant contra els docents, als quals ha acusat d'adoctrinar. També ha demanat que s'expedienti als que es posin la camiseta verda en presència dels infants. Malgrat tot, els docents li han agraït la seva feina: "Manuela Cañadas és una demòcrata que sap distingir les lleis i normes pròpies d'una democràcia d'unes altres que mai s'haurien d'haver aprovat i que són refugi polític de docents adoctrinadors, com per exemple el conegut com a Decret de mínims. Un decret que blinda l'ensenyament del català a les Illes Balears, tota una imposició. Una norma que s'inventa que a les Illes Balears es parla el català. Per molt que ho hagi aprovat un parlament regional, aquesta norma no és democràtica. Un altre motiu per a la desaparició".

Vergès ha explicat el context de l'escenificació en declaracions als mitjans de comunicació. "Esperam que s'hagi entès la ironia, perquè hi ha gent que entén les coses molt literalment. Volem demostrar la poca por que ens fan les amenaces d'expedients i la poca credibilitat d'aquests supòsits polítics", ha dit. "Un cúmul de disbarats només es pot respondre amb un disbarat més gros: no hi ha espai per a un debat mínimament intel·ligent. Hem donat la resposta en funció de l'acció que ells han fet primer", ha afegit.