Els homes disparen el creixement del Batxillerat General, que triplica el nombre d'alumnes
Les dades d'entre 2022 i 2025 mostren un increment masculí sostingut a totes les illes: en alguns casos superen àmpliament el 60% del total
PalmaEl Batxillerat General ha protagonitzat una de les transformacions més rellevants de l’educació postobligatòria dels darrers anys. Aquesta modalitat —pensada per a l’alumnat que encara no té clar cap itinerari específic— combina matèries de Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències socials, i Arts, i ofereix una formació interdisciplinària que romp la rigidesa dels batxillerats tradicionals. Des que es va posar en marxa el curs 2022-2023, arran de l'aprovació de la LOMLOE, el nombre d’alumnes matriculats pràcticament s’ha triplicat a les Balears, passant de 518 el primer any a 1.402 enguany.
Més enllà del creixement global, hi ha un fenomen que crida l’atenció de docents i orientadors: la clara masculinització de l’itinerari. Les dades d'entre 2022 i 2025 mostren un increment sostingut d’alumnes homes a totes les illes, fins al punt que, en alguns casos, superen àmpliament el 60% del total. A Mallorca, els homes representaven el 55,5% el primer any i varen arribar al 62% el 2024 (58% el 2025), mentre que a Menorca es mantenen sempre entre el 55% i el 60%. A Eivissa, la presència masculina s’ha disparat del 47% el 2022 al 62,5% el 2025. A Formentera ells suposen avui el 77% de les matrícules. Els homes representen el 58,2% dels que cursen el Batxillerat General a les Balears el curs actual (2025-2026).
Ara bé, la presència de les dones és superior a Batxillerat en general. Segons dades de l’Anuari de l’Educació 2025, corresponents al curs passat, representaven el 54,72% dels alumnes matriculats a Batxillerat, unes xifres que presenten variacions mínimes entre els anys, però que validen el fet que són elles les que més accedeixen a l’educació postobligatòria i arriben a la universitat.
Noves dinàmiques
La introducció del Batxillerat General ha capgirat la dinàmica històrica de l'etapa, en què l’itinerari d’Humanitats i Ciències Socials era el majoritari. Amb l’arribada del General, l’equilibri s’ha desplaçat: la modalitat de ciències ha passat per damunt la de lletres i l’opció flexible ha captat molts estudiants que no encaixaven en cap itinerari tradicional. Entre 2022 i 2025, el volum global d’alumnes del General ha crescut de 518 a 1.402 estudiants a les Illes, un increment del 170%. L’augment és especialment intens a Mallorca, que passa de 461 alumnes a més de 1.163 en només tres cursos, i també a Menorca, on es dispara de 22 a 129. Eivissa passa de 34 a 88 i Formentera d'1 a 22. En aquest darrer cas, si bé els nombres absoluts són petits, són significatius si es té en compte que a l'IES Marc Ferrer té una vuitantena d'alumnes de Batxillerat.
L’evolució per gènere sembla apuntar que molts d’aquests nous estudiants són joves que veuen en el Batxillerat General una via menys tancada i més manejable que les opcions clàssiques, en un moment vital en què tot és incert. Es tracta d’una percepció estesa als centres: la possibilitat de combinar matèries i retardar la decisió acadèmica final fa que alguns joves —especialment nois— trobin un espai que no sentien com a propi en els itineraris rígids de ciències, lletres i arts.
També hi influeix, d'acord amb orientadors consultats, la idea infundada que el General pot resultar menys exigent que altres modalitats, tot i que això no es correspon amb la realitat: és simplement un itinerari combinat, no més senzill. A més, estudiants que abans haurien cursat una FP de grau mitjà per no sentir-se adequats per a les modalitats tradicionals, han vist en el General una opció que s’adapta a ells.
La difusió del Batxillerat General ha donat com a resultat un itinerari amb un creixement molt ràpid, però amb un desequilibri de gènere més marcat. Si la tendència es consolida, el Batxillerat General podria convertir-se en un itinerari predominantment masculí, un escenari que planteja reptes importants per a l’orientació educativa i per a la igualtat d’oportunitats, amb la finalitat d’evitar que el biaix de gènere entre modalitats pugui determinar la configuració demogràfica de les titulacions universitàries i, per tant, dels futurs professionals.
El que és clar, ara com ara, és que la irrupció del Batxillerat General ha reconfigurat l’escenari postobligatori en obrir una porta nova per a l’alumnat indecís i introduir un element d’adaptabilitat que faltava. Encara avui, es continua exigint que els estudiants decideixin a 15 anys a què es voldrien dedicar professionalment en el futur, per tal de triar el Batxillerat que els doni accés a la titulació universitària corresponent.
Ara bé, en aquell moment la majoria d’alumnes encara són immadurs i en molts casos no tenen un enfocament clar. El seu cap té altres preocupacions típiques de l'adolescència. Al llarg dels anys, aquesta tria precipitada ha portat molts joves a cursar un batxillerat inadequat i, més endavant, una carrera errònia. És en aquest context en què emergeix la nova realitat dels 'penedits', estudiants que abandonen el grau universitari perquè perceben que s’han equivocat de camí professional o perquè ni tan sols recorden per què s’hi van apuntar. El Batxillerat General va arribar per intentar evitar aquesta situació o, almenys, per combatre-la.