Jaume Carot: "Hi ha professors que renuncien a la plaça perquè no troben casa"

PalmaJaume Carot (Tortosa, 1960) és rector de la UIB des del 2021. En un moment en què l’arribada de noves universitats privades amenaça de guanyar terreny a l’oferta pública, Carot ha de fer front al repte de garantir els recursos necessaris per consolidar la recerca i ampliar els estudis. El català a les aules i la necessitat d’acostar la universitat a la societat són altres assignatures pendents. L’amenaça de la mercantilització de l’educació superior és real.

La UIB ha estat durant dècades la principal universitat de les Balears, però ara ha de conviure amb l'arribada del CEU i de la UMAC. Us preocupa que l'educació superior es converteixi en un negoci?

— Recentment s'ha completat el mapa de les universitats públiques de l'Estat, amb la incorporació de la Universitat Politècnica de Cartagena. Ara hi ha 50 universitats públiques i 50 de privades. L'any 2000 n'hi havia només 6, de privades. En 26 anys hem passat de 6 a 50 universitats privades. Em preocupa que l'educació superior es mercantilitzi i es converteixi en un negoci. Hi ha universitats privades dignes, que tenen al darrere un projecte educatiu sòlid, encara que jo comparteixi una altra filosofia. Però moltes altres són un negoci, i convertir una cosa tan sagrada com l'educació en un negoci no m'agrada. La majoria de les privades no fan recerca. És nefast.

Hi ha alguna universitat privada que sigui especialment rigorosa?

— És mal de dir. En tenim quatre: el CEU, la Pontifícia de Comillas, la de Nebrija i ara, la UMAC. No les consider les universitats més rigoroses que un es pugui imaginar, perquè no fan recerca. El CEU San Pablo és una de les privades més sòlides, tot i que, des del punt de vista de la investigació, no té un pes específic dins el sistema universitari. El que anomenen investigació és el doctorat, però no tenen grups de recerca ni projectes de recerca competitius. Sí que tenen un projecte educatiu sòlid, amb graus ben dissenyats.

El conseller d'Educació, Antoni Vera, va dir que no sabia si triaria la UIB o el CEU si hagués d'estudiar Medicina. Us han molestat aquestes declaracions?

— Jo us diré que triaria la UIB. Ell és el conseller d'Educació i Universitats, en plural i en referència a les privades, però ens coneixem prou bé i crec que triaria la UIB.

L'envestida de les universitats privades ha agafat la UIB a contrapeu?

— M'ho esperava, perquè era una tendència arreu de l'Estat. Les universitats públiques, com la UIB, no estàvem acostumades a una competència forta. Ens hi hem d'adaptar, aprendre a fer màrqueting i a competir per l'alumnat amb les universitats privades. A més, les privades tenen avantatges: poden invertir en màrqueting gràcies als fons d'inversió i comprar o llogar locals amb més facilitat, mentre que les públiques estan sotmeses a la llei de contractes públics. També hi ha diferències en la contractació del professorat: a la UIB cal acreditar-se i superar una oposició, mentre que a les privades es contracta a dit. Finalment, les matrícules de la UIB costen 1.250 euros.

Heu notat si les privades us han pres professorat?

— No ho hem notat, però ho notarem entre els nostres professors associats.

Considerau que el Govern destina prou recursos a la UIB?

— Cal un impuls fort a la investigació i l'R+D+I. Tot i que la inversió ha augmentat des de l'anterior Govern, continuam a la coa de l'Estat. Des que vàrem entrar al rectorat, el 2022, el pressupost de la UIB ha crescut un 77,5%, de 114,5 a 203,2 milions d'euros el 2026, gràcies al suport del Govern. També s'han finançat noves places de professor i s'ha afegit un complement de 500 euros nets mensuals als ajudants doctors, conscients de la dificultat de viure aquí. En infraestructures també anam pel bon camí, amb finançament per a la Facultat de Ciències, però encara necessitam més recursos.

La UIB ha quedat fora de les 1.000 millors universitats del món en el rànquing de Shanghai del 2026. A què pensau que es deu?

— Des del 2020 han entrat noves universitats asiàtiques al rànquing, que avalua 2.500 institucions i classifica les 1.000 primeres d'un total de 50.000 universitats al món. Si n'hi entren de xineses, n'han de sortir d'altres parts del món. L'Estat espanyol ha passat de tenir-hi 36 universitats a 30, i 29 són públiques, entre les quals la Carlos III de Madrid. Nosaltres també hem davallat i se'ns ha donat un tractament informatiu dolent, cosa que em dol, perquè sembla que es fa el joc a la privada i es transmet la idea que la universitat pública és cara i dolenta. A més, Shanghai utilitza sis indicadors, tots de volum, sense tenir en compte la mida de les institucions. Les publicacions per professor permanent són l'únic indicador que calcula una mitjana i només pesen un 10%. Nosaltres hi havíem estat perquè teníem molts investigadors entre l'1% més citat del món. A més, el rànquing no considera les Arts ni les Humanitats. Per àmbits, estam entre les 100 primeres universitats en Oceanografia i entre les 500 primeres en Educació i Ciències.

Quin paper ha de tenir la UIB en la resolució de reptes estructurals de les Balears, com la crisi de l'habitatge, la pressió turística i la manca d'aigua?

— La UIB ha d'aportar el seu coneixement, perquè les polítiques que s'implementen s'han de basar en fets, dades i ciència, no en ideologies. Les Balears necessiten un canvi de model econòmic en què no tot sigui turisme. El 80% del PIB ve del turisme. Això no és bo. Nosaltres som capaços de produir coses, no només de donar serveis. Una transició cap a un altre model econòmic es podria fer a partir del que hem fet aquí amb l'estratègia de transició ecològica. Podríem ser capdavanters en solucions de sostenibilitat per a tots els territoris situats entre els 45 graus de latitud nord i els 45 graus de latitud sud. Això és una economia basada en el coneixement, i faria que els treballadors que vinguessin fossin gent altament qualificada.

Us sentiu escoltats?

— A vegades sí, a vegades no. La política és molt diferent de la ciència. Després hi ha jocs parlamentaris. Trasllad alguna cosa al Parlament: em fan cas? Hi ha parlamentaris que personalment pensaria que sí, però, com que hi ha un joc de votacions, les coses a vegades acaben en no res. En moltes coses, però, ens hem sentit considerats. Cada vegada ens consulten més i n'estic content. Les transicions són excessivament lentes. El 2028 farem 50 anys. Abans del 1978, quan es va fundar la universitat, aquí no es contribuïa gens a la generació de coneixement al món. No s'hi generava res. Avui dia sí que hi aportam.

Hi ha 300 alumnes que esperen plaça a la residència de la UIB i fa anys que es parla de fer-ne una altra. Serà realitat aviat o és un desig a llarg termini?

— He vist els plànols de la segona residència i tenc esperança de veure-la en els pròxims dos anys. Primer s'havia de fer devora del Conservatori, però ara s'ha traslladat a una parcel·la de darrere i serà més gran. Està pressupostada i crec que el que s'ha de fer simplement és licitar-la.

Sabeu si hi ha alumnes, com és el cas dels dos de Medicina, o professors que deixen de venir per la manca d'habitatge?

— El cas dels dos alumnes de Medicina és especial. Pot ser que hagin estat admesos aquí i en altres universitats i que, si no troben plaça a la residència, se'n vagin. En altres carreres també hi ha renúncies, però són poques. Les beques del Ministeri no basten i els alumnes tendeixen a estudiar a prop de casa. També conec professors que han guanyat una plaça i que, al cap de mesos, se'n van perquè no troben habitatge.

Quins nous graus voleu implantar i en quin termini us comprometreu a fer-ho?

— La idea de créixer sempre hi és, però ha d'anar acompanyada de planificació. Des que vàrem entrar al rectorat, hem posat en marxa tres graus —Farmàcia, Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i Ciències de la Mar— i dos dobles graus: Educació Infantil i Primària, i Matemàtiques i Física. D'aquí a dos anys, esperam implantar Arquitectura, Enginyeria Mecànica i un grau de l'àmbit STEM, encara pendent de nom. En tot cas, no és clar que puguem estrenar estudis el curs 2027-2028 per manca d'espai. Primer hem de construir l'edifici de Ciències i disposar de les parcel·les del Parc Bit, on el Govern finançarà un nou edifici. També cal incorporar professorat: des del 2021 hem incorporat 264 professors estables. Per continuar creixent, necessitam finançament del Govern, ja que les matrícules només cobreixen el 7% de les despeses.

La UIB sovint es percep com una institució allunyada de la societat: va ser un error construir el campus als afores de Palma en lloc d'integrar la universitat dins la ciutat?

— No va ser cap error. Va ser un encert. No estam aïllats; és una manera de veure-ho. A força de repetir-ho, la gent pensa que és veritat.

El curs 2024-2025, només el 41,96% de les assignatures de grau s'impartia en català. I ara?

— Ja tenim monitorada la situació. La presència de la llengua varia segons els àmbits: en Arts i Humanitats oscil·la entre el 70,6% i el 43%; en Ciències, entre el 59% i el 31%; i en Ciències de la Salut, entre el 50% i el 23% de Medicina, tot i que en aquesta darrera carrera hi ha hagut un increment notable. En Ciències Socials i Jurídiques, la presència del català va del 83% al 8%. Tots els graus en Educació se situen al voltant del 80%, mentre que el percentatge més baix correspon a Turisme, on moltes assignatures s'imparteixen en anglès. En Enginyeria i Arquitectura, les xifres oscil·len entre el 79% i el 40%. La nostra estratègia és insistir, oferir formació i facilitar la traducció de materials. No tenim eines per obligar ningú a fer les classes en català, però sí per afavorir-ne l'ús. Ni puc, ni vull obligar ningú, sinó aconseguir que tothom que vingui a la UIB pugui funcionar en català.

En quin punt es troben els compromisos de sostenibilitat i neutralitat climàtica de la UIB?

— Estam en un punt fantàstic. Després del cap de fibló que va arrabassar el 10% de les plaques, ara ja som capaços de produir tota l'energia que vàrem perdre amb aquestes plaques. Necessitam entre sis mesos i un any per reconnectar-nos a la xarxa i abocar-hi els excedents. Ja tenim bateries d'emmagatzematge i aviat tindrem la planta energètica. Serem una de les universitats més sostenibles d'Europa. Ens manca acabar el projecte de climatització. El que ens ha endarrerit és la manca escandalosa de manteniment de les instal·lacions. Això ha fet que, quan connectàvem unes coses, en petaven d'altres.

Heu hagut de ser més prudent del que voldrieu en les reivindicacions per mantenir una bona relació amb el Govern?

— No. He hagut de ser polític. Un rector ha de ser polític i el context és de lleialtat institucional. Ens devem a la societat. Mantenc una relació molt fluida i molt cordial amb l'actual Govern, com també amb l’anterior, i això és important.

Us heu hagut de mossegar la llengua en alguna ocasió?

— En el sentit de fer de bon al·lot, no, perquè en privat he parlat de tot. Després, com a rector, tenc un rol i hi ha coses que no he de dir. Jaume Carot té les idees que té, quan fa una cervesa informal. No he retut acatament. Hem publicat escrits i fet notes dient el que trobàvem, com per exemple sobre la sentència contra el 25% de castellà a les aules. Mai no m'he mossegat la llengua, però un ha de ser curós com a rector.