Formentera, el paradís que els docents temen: "La meitat del claustre és provisional"

PalmaFormentera és l’illa poblada més petita de les Balears i també una de les més fràgils a l’hora de sostenir un sistema educatiu estable. La triple insularitat, la manca d’habitatge assequible i la pressió del model turístic converteixen cada inici de curs en una cursa contra rellotge per completar les plantilles. Els centres educatius de l’illa arrenquen cada curs amb la incertesa de no saber quants docents arribaran, quants resistiran tot l'any acadèmic i quants hauran de marxar abans que acabi. Molts professionals temen que els toqui anar a l'illa. No trobar habitatge és un problema real, però sempre els queda, si hi ha lloc, l'opció d'allotjar-se a la casa de colònies (destinada a estades curtes).

Durant bona part de l’any, Formentera acumula centenars d’habitatges buits, de propietaris que no els volen arrendar perquè els volen disponibles al març. És amb l'arribada de la temporada turística quan es destinen al lloguer vacacional i s’encareixen fins a ser inassumibles per al sou docent. Aquesta realitat expulsa el professorat de manera sistemàtica i impedeix arrelar-hi un projecte vital mínimament estable. La conseqüència és una rotació constant, especialment d’interins procedents d’altres illes, que sovint només poden (o volen) quedar-s'hi un curs, o, fins i tot, menys.

A l’IES Marc Ferrer de Sant Francesc aquesta situació és estructural. El director, Jaume Ferrer, explica que és un problema que es repeteix cada curs. "És habitual: cada vegada hi ha més falta de professorat perquè la professió docent està cada vegada menys valorada. No trobam gent que vulgui venir a Formentera", lamenta. Davant la falta de candidats, el centre acaba recorrent a vies extraordinàries: "Al final, completam les llistes com podem, amb persones que arriben mitjançant els processos urgents, les quals no sempre tenen els requisits per impartir docència, però que venen a solucionar un problema educatiu. I ho fan tan bé com poden", explica.

A Formentera, explica Ferrer, és habitual rebre docents sense experiència perquè és un dels darrers destins que la gent tria. El problema no és l’arribada de professorat novell –"som feliços de rebre la gent que vol venir", assegura el director–, sinó el fet que, quan ja s’han format i han agafat rodatge dins el centre, marxen. "Estam atrapats en el temps. Cada curs és igual, i això afecta de manera mortal qualsevol projecte a mitjà termini: vivim al dia", diu.

Tornar a començar

La falta de continuïtat obliga els equips directius a reiniciar el centre cada setembre. "Cada any hem d’explicar com funciona l'institut des de zero i arrencar", assenyala el director, que reclama mesures específiques per retenir el professorat. "La Conselleria hauria de treure normes que premiassin la gent que vingués a fer feina a Formentera", reclama. Propostes com contractes blindats de diversos anys o una puntuació especial als concursos de trasllats apareixen com algunes de les poques vies per donar estabilitat.

L’IES Marc Ferrer té 94 professors, però només una trentena són fixes. La resta de la plantilla canvia constantment, cosa que limita enormement la capacitat de consolidar projectes educatius. "La feina del dia a dia la feim, però això no permet iniciar gairebé res educativament, ni consolidar processos, ni tampoc tenir un projecte estable", reconeix Ferrer. Aquesta provisionalitat també afecta l’organització interna: quan es proposen càrrecs o responsabilitats, sovint tot recau en les mateixes persones –les estables.

L’habitatge és el gran nus del problema. "Per què la gent se’n va? Perquè l’habitatge és inaccessible", resumeix el director. A l’hivern hi pot haver pisos disponibles, però molts desapareixen quan arriba l’estiu. "Si cada juny has de sortir del pis, és molt difícil: només ho pot aguantar professorat novell i sense càrregues familiars", afegeix. Aquesta situació afecta directament figures clau com la tutoria. "Dels 40 tutors que teníem planificats enguany, 22 ja han partit", diu. Cada any canvien coordinadors, caps de departament i membres de comissions.

Amb el temps, els alumnes s’acostumen a aquesta rotació constant. "Assimilen els canvis perquè no tenen altre remei", explica el director. Cada curs canvien entre 30 i 40 docents i només de manera excepcional algun grup manté el mateix professor durant diversos anys. Tot i les dificultats, l’institut funciona gràcies a l’esforç col·lectiu. "Feim feina amb la millor voluntat, però hi ha problemes que no podem solucionar". La impossibilitat de crear un projecte vital a mitjà termini, admet, "no convida a quedar a Formentera". "És una pena, perquè molta gent que ve està a gust amb el centre, però no poden quedar", afegeix Ferrer.

Infants sense referents

A Primària, la realitat és molt semblant. Al CEIP Mestre Lluís Andreu de Sant Francesc, el director, Santi Ramírez, parla de mestres que arriben de manera immediata per cobrir baixes: "Són un conjunt de professionals que són 'docents exprés' i cada setmana s’organitzen segons les baixes que hi ha", exposa. El procediment urgent s’activa després d’una setmana sense cobertura ordinària (no és estrany que algú agafi la plaça i hi renunciï). Aquest sistema permet guanyar temps, però consolida una dinàmica de provisionalitat permanent. De 29 professors que té l'escola, més de la meitat són interins. "La meitat del claustre és provisional", reconeix Ramírez. A això s’hi suma el fet que un 30% del professorat té la plaça assignada al centre, però està en comissió de serveis i molts d’ells mai no hi han anat. No els posen cara. Aquestes places es cobreixen amb interins, que sovint no poden repetir, encara que vulguin.

La inestabilitat té un impacte directe en els alumnes més petits. "Veure les mateixes cares és importantíssim per a un infant", afirma Ramírez. No és només una qüestió organitzativa: els vincles que es creen un curs es trenquen el següent quan el mestre se’n va. Tot i que els nins ho assumeixen, la situació afecta la continuïtat educativa.

La manca d’estabilitat també carrega de feina el professorat que sí que queda. Any rere any han de fer de mentors de docents nous, molts d’ells en la seva primera experiència a l’escola pública. Hi ha hagut cursos amb gairebé la meitat del claustre format per gent molt inexperta, amb moltes ganes, però que requereix un seguiment constant.

Un camí per recórrer

Les solucions són conegudes, però difícils d’implementar: incentius salarials, estabilitat contractual i polítiques d’habitatge específiques. Ferrer assegura que també cal que els joves de Formentera vegin la docència com una opció laboral viable. Mentrestant, els centres funcionen gràcies al compromís del professorat que arriba, fa feina i se’n va, tot convertint l’illa, curs rere curs, en un lloc de pas. Amb això, els equips directius viuen en mode d'emergència, pendents de baixes difícils de cobrir, d'incorporacions tardanes i de docents sense coneixement del centre ni del context de l’illa.

L’Administració aplica solucions parcials, però la realitat és fràgil: molts docents no repeteixen per la incertesa i la precarietat, i la qualitat educativa depèn més de la voluntat dels professionals que d’una estructura estable. Cada any, mentre els centres educatius intenten tancar el curs amb normalitat, molts docents ja saben que hauran de deixar el pis i cercar una altra solució per al setembre, sense cap garantia de poder tornar. Així, fer escola a Formentera és un exercici constant de resiliència i adaptació. Mentre no s’abordin les causes estructurals, l’illa continuarà educant en la provisionalitat, amb centres que funcionen, però que difícilment poden construir un futur sòlid.